Blog

  • Conservant records

    Aquest cop no era per vendre ni per regalar. Me'l vaig fer per mi.

    Fa un temps em van regalar una petxina. Petita, marró, blanca, brillant, especial...

    Per mi era important conservar-la; que no es trenqués ni es perdés. I vaig pensar a posar-la dins d'un anell.

    La resina és un gran conservnt i així, apart de no fer malbé la petxina, la podria portar sempre amb mi.

    Aquest és el resultat:

    Realment la foto no fa justícia a l'anell ni a la petxina, que són preciosos.

    O potser és preciós el record que jo tinc del moment en què me la van regalar...

  • Per Santa Cecília, música i records

    Ara fa quasi un any m'estava preparant un càsting.

    MAI havia fet una cosa semblant fins llavors. I encara ara no m'explico com se'm va acudir presentar-me a un càsting. Bé, ara, mirat amb perspectiva, sí que li trobo l'explicació però això ara no ve al cas.

    Amb el pànic que em feia (i segons com encara em fa) que em filmin i em sentin cantar! (al vídeo ja se'm veu bastant encarcarada).

    La qüestió és que amb el material sobrant del càsting vaig decidir fer un vídeo com de "tomas falsas". Allò que no enviaries mai a un càsting ni beguda... Doncs jo ho vaig enviar.

    Vaig enviar 3 vídeos "bons" que em van demanar i el de les "pífies" que vaig muntar jo en un correu electrònic que no tenia desperdici.

    I em van agafar.

    Ara, veient el vídeo, recordant com va anar tot i en el context que ho vaig fer... m'han agafat ganes de plorar.

    Però un any després aquí estic. Cantant ;)

    Feliç dia de Santa Cecília.

  • Castanyada vs Halloween 2016

    M'encanta la castanyada.

    M'encanta fer panellets, menjar castanyes, moniatos i fer-ho a la vora del foc si pot ser.

    Però reconec que Halloween té el seu punt. Em refereixo a una qüestió estètica, en termes de decoració. I mira, com a contrapunt als panellets... a les llaminadures tampoc els faré cap lleig ;) Els ensurts i les pel.licules sagnants ja te les regalo.

    La cosa és que aquest any a casa sí que hem pogut fer alguna cosa per animar la decoració en aquests dies. Com sempre, amb coses que teníem a mà.

    Us passo fotos que, tot i que les coses no estan del tot acabades, us podreu fer una idea del que estem fent.

    Carabassetes de fil: Per penjar del sostre, prestatgeries o bé damunt algun moble. Falten les fulles verdes encara.

    Algunes possibilitats de decoració, segons la meva filla:

    Haunted House: Simplement per decorar o posar-hi una espelma a dins. Fa molt d'ambient! ;)

    En aquesta ocasió, a la part de darrera de la casa hi he enganxat una capsa de "paracetamol", que conté les cartes de Halloween in Wonderland per a poder-hi jugar. Però també s'hi podria guardar algun missatge o algun caramel...

    Sí, està feta amb una capsa de cartó, idèntica que la Santa's House; no sóc gaire original, ho se. Però ja sabeu que m'arada tunnejar capses.

    Panellets: Mmmmm.....

    La foto no els fa justícia perquè estaven més bons del que es veu aquí ;)

    En això estem aquests dies.

    I vosaltres, què esteu fent?

  • Final de curs 2016

    Doncs res, ja som aquí de nou. Un altre final de curs.

    Ja se que em repeteixo, post rere post...però la vida també és una repetició, no? primavera, estiu, tardor, hivern i tornem a començar ;)

    Intentaré que aquest post no em surti gaire llarg :S

    Fàtima: aquest curs hem treballat molt i hem comptat amb la inestimable ajut de la Laura (ex-alumna) per venir a dirigir al Grup el dia de Sant Josep a l'aniversari del Centre Cívic (jo tenia Assaig General a l'Auditori i no hi podia ser). La pega és que degut a la pluja es van suspendre els actes (2 cops!!) però ella s'ho va treballar molt i així li van reconèixer els seus ex-companys:

    Una mica de "postureo" però és que amb la Laura és impossible no fer conya.

    I aquí el soparet que vam fer després al garatge del Carles (amb concertet improvisat dedicat als seus pares):

    I, com a cosa excepcional, per totes les mostres d'afecte, el suport rebut i en BON ROTLLO que arriben a tenir en aquest grup, em vaig arrencar a cantar. És una improvisació així "aquí te pillo aquí te mato" d'un tema que vaig aprendre en el primer taller de Gospel que vaig fer, de la mà d'en Moisès Sala ja fa força anys. La cançó es diu "Steal Away" i mirant de recordar la història que ell ens va explicar quan ens la va ensenyar va sortir això:

    No està perfecte però ja portavem estoneta cantant i "contents" (i sort que no se'm veu la cara de prop encara que al final se sent tremolar la veu una mica).

    Cors Units de la Gent Gran: al Casal del Passeig vam decidir fer festa també. Crec que han fet un molt bon any. Han treballat molt i bé així que al final vam fer un mega esmorzar col.lectiu en el que no van faltar les cançons i els versos:

    Tot plegat han estat maneres de trobar-nos en un entorn més informal, gaudir de la música que tan ens agrada (ja fora de classe) i desitjar-nos bones vacances i fins el curs vinent.
  • Nadal 2015-2016

    Un any més he de donar gràcies. Gràcies a la vida, profundament, perquè tot i que aquest any no em sento amb ànim de gaires Festes, tinc persones al meu voltant que m'ajuden, em fan la vida més fàcil (potser sense saber-ho) i em demostren el seu afecte dia a dia. I #aixònotépreu

    No se què he fet per merèixer això...

    Tinc la immensa sort de treballar amb PERSONES extraordinàries. Amb algunes ja fa anys que estem batallant junts; amb d'altres fa quatre dies. Però sempre amb aquell esperit...bé, s'ha de viure...

    Amb els alumnes de Fàtima vam anar a cantar-li al Pere (el nostre estimat Conserge); això ja quasi és tradició:

    I després, els Fernandu's ens van oferir una mica del seu repertori. Van portar els seus instruments i pim-pam, som-hi: 

    Si teniu l'ocasió de veure'ls tocar amb l'AKFunk Band de l'Escola Akords (Igualada), no ho dubteu. Tenen un Director que sap què es fa i sonen de coya. Són uns estupendus!

    I és clar, al final ja la vam liar parda: la teca que porten aquestes dones que en saben un niu de cuinar. Tot fet per elles! i la beguda amb etiqueta especial feta pel Carles, com no podia ser d'una altra manera. Que són uns cracks cantant, tocant, a la cuina... com a PERSONES, en resum:

    I, per si això fos poc, al Casal del Passeig, que fa menys temps que hi sóc, mira què se'ls va acudir de fer! Em diuen, posa't aquí i grava:

    Gent que et dediqui temps, no només a les teves classes sinó per fer coses així... de veritat que de vegades em sorprèn. Molt.

    També el Cor d'avis que porto va tenir un detall ESTUPENDU que em va fer saltar les llàgrimes (perquè aquests em van fer gruar el primer any i mira'ls ara) però d'això no en tinc testimonis gràfics.

    El que deia.

    Que aquest any no ha estat especialment fàcil. Que de vegades una dubta de si ha de seguir per aquest camí o no, de si ha de fer les coses d'una altra manera...però quan veus aquestes mostres d'afecte... Doncs això no es paga amb diners.

    I et confirma que sí; que has de seguir sent tu mateixa (ho intentant-ho) i seguir endavant amb el que t'havies proposat.

    Perquè de vegades el camí és difícil però no estem sols.

     

Translate