Blog

  • Nadal 2015-2016

    Un any més he de donar gràcies. Gràcies a la vida, profundament, perquè tot i que aquest any no em sento amb ànim de gaires Festes, tinc persones al meu voltant que m'ajuden, em fan la vida més fàcil (potser sense saber-ho) i em demostren el seu afecte dia a dia. I #aixònotépreu

    No se què he fet per merèixer això...

    Tinc la immensa sort de treballar amb PERSONES extraordinàries. Amb algunes ja fa anys que estem batallant junts; amb d'altres fa quatre dies. Però sempre amb aquell esperit...bé, s'ha de viure...

    Amb els alumnes de Fàtima vam anar a cantar-li al Pere (el nostre estimat Conserge); això ja quasi és tradició:

    I després, els Fernandu's ens van oferir una mica del seu repertori. Van portar els seus instruments i pim-pam, som-hi: 

    Si teniu l'ocasió de veure'ls tocar amb l'AKFunk Band de l'Escola Akords (Igualada), no ho dubteu. Tenen un Director que sap què es fa i sonen de coya. Són uns estupendus!

    I és clar, al final ja la vam liar parda: la teca que porten aquestes dones que en saben un niu de cuinar. Tot fet per elles! i la beguda amb etiqueta especial feta pel Carles, com no podia ser d'una altra manera. Que són uns cracks cantant, tocant, a la cuina... com a PERSONES, en resum:

    I, per si això fos poc, al Casal del Passeig, que fa menys temps que hi sóc, mira què se'ls va acudir de fer! Em diuen, posa't aquí i grava:

    Gent que et dediqui temps, no només a les teves classes sinó per fer coses així... de veritat que de vegades em sorprèn. Molt.

    També el Cor d'avis que porto va tenir un detall ESTUPENDU que em va fer saltar les llàgrimes (perquè aquests em van fer gruar el primer any i mira'ls ara) però d'això no en tinc testimonis gràfics.

    El que deia.

    Que aquest any no ha estat especialment fàcil. Que de vegades una dubta de si ha de seguir per aquest camí o no, de si ha de fer les coses d'una altra manera...però quan veus aquestes mostres d'afecte... Doncs això no es paga amb diners.

    I et confirma que sí; que has de seguir sent tu mateixa (ho intentant-ho) i seguir endavant amb el que t'havies proposat.

    Perquè de vegades el camí és difícil però, per sort, sempre hi ha qui vol caminar un trosset amb tu.

Traductor