Blog

  • Gracias a Fàtima, que me ha dado tanto

    Avui, mirant el calendari, m'adono que Ja fa gairebé un any que vaig deixar els 4 grups corals que portava. 

    Encara que a alguns no els ho va semblar, no va ser una decisió precipitada. Va ser una decisió a la qual ja portava MOLTS mesos donant-li voltes. Però no per meditada va ser una decisió divertida, la veritat.

    En aquell moment jo necessitava parar. El temps que destinava a buscar repertori, treure veus, inventar exercicis, preparar classes, etc., el necessitava per estar amb mi i per mi. I el cert és que no me'n penedeixo però si he de ser sincera, he trobat a faltar coses que recordo amb molt d'afecte (com ja m'imaginava). Precisament per això em va costar tants mesos decidir-me: bàsicament per l'aspecte humà de l'experiència. I això és el que volia expressar des de ja fa algun temps.

    Recordo quan la Coordinadora dels Espais Cívics d'Igualada, l'Arantxa, em va proposar de posar en marxa un taller de Gospel al Centre Civic de Fàtima. Va ser l'any 2013 i la conversa que vam tenir no la reproduiré ara, però el que puc dir és que em sembla que ella va creure més en mi que jo mateixa llavors. Però vaig acceptar. I gràcies a l'experiència de Fàtima, amb el temps, vaig anar portant més grups.

    El primer dia de classe em vaig presentar allà amb la bossa plena de partitures, lletres, l'ampolla d'aigua i bastants nervis. I amb una quinzena de paperets enrotllats com una cigarreta (perquè, sí, ja s'hi havien apuntat una quinzena de persones).

    Ai mareta, què els he d'explicar jo ara!...

    I no sé què els vaig explicar. Però sí recordo, perquè era important per mi, que els vaig traslladar la idea que no esperessin que els fes classes gaire "formals". Que no esperessin de mi grans coneixements de música, però que sí que faria el possible per fer-los viure la música com l'entenc i la visc jo. I vaig agafar les cigarretes de paper i les vaig repartir; una per casdascú.

    A dins només hi havia escrita una frase d'en Luciano Pavarotti: 

    La frase diu: "Aprendre música llegint sobre ella és com fer l'amor per correu".

    Jo no la vaig posar tan bonica com aquí la gent de Beltempo Records però la vaig triar perquè em semblava que reflectia molt bé allò que jo els volia transmetre sobre la música i el que podríen esperar cada divendres al vespre.

    I el taller de Gospel va començar a caminar.

    Quan portavem 4 classes, literalment, ens vam topar amb la Festa d'aniversari del Centre Cívic que, com cada any, se celebra per primavera al mig del carrer. L'Arantxa ens va dir que no estavem obligats a sotir, i menys amb 4 classes... però tots ens ho vam prendre com un repte i he de dir que en acabar l'acte molta gent va venir a felicitar-nos de tant bé que va sortir amb només 4 dies.

    Aquest va ser el dia de la primera cantada :)

    Sobre el taller de Fàtima voldria dir algunes coses que em semblen importants:

    Era un taller quadrimestral, el que implica obrir inscripcions cada 4 mesos amb el moviment d'entrada i sortida de gent al grup i el que això comporta (que quan la cosa ja comença a sonar bé, tornes a començar).

    Cada any hem participat en l'anversari del Centre (menys quan la meteorologia ho ha impedit).

    El taller ha anat creixent cada any, fins el punt que quan ho vaig deixar vam haver de demanar que tornessin a obrir inscripcions i no el tanquessin perquè hi havia gent que s'havia quedat fora. 

    Ha estat sempre un grup que ha acollit estupendament a tota la gent nova que s'hi ha anat apuntant. Això i que ha estat un grup que sempre s'han pres la "feina" amb entusiasme i més seriosament que si fossin una CORAL estable "de veritat", són dues de les coses que més m'han agradat d'aquest grup. 

    Com ja he dit, no era un COR estable, per tant no teníem coses com per exemple un VESTUARI que ens identifiqués. I, de fet, sempre hem volgut anar vestits de carrer. Això lliga amb la filosofia que sempre he volgut transmetre al grup: tothom pot cantar; no cal anar mudat ni fer res especial. Anar "de carrer" ha estat, de fet, una altra de les coses que ha caracteritzat al grup. M'agrada.

    Hem fet una pila de celabracions entre nosaltres (no només Nadal i Final de curs). Qualsevol excusa és bona per portar unes pastetes i berenar :)

    Hem cantat SEMPRE acapella menys en casos molt puntuals. 

    El taller no tenia ofcialment compromisos ni activitats previstes però he de donar, un cop més, gràcies a l'Arantxa per haver-me donat carta blanca per fer una quantitat "d'experiments" que ni t'explico en aquests 4 anys.

    I ja que hi estic posada, explico algunes coses maques que vam fer durant aquest temps.

    Trobada a Copons amb la coral Family Gospel de Calaf. Cada grup va cantar algunes cançons per separat i algunes de conjuntes. Va ser divertit trobar-nos i conèixer gent nova però que també cantava gospel (no estem sols!). El públic s'ho va passar molt bé i per nosaltres va ser una gran trobada.

     

    Coneixeu The Gospel Viu Choir (TGV)? Si no els coneixeu us diré que ja esteu trigant. Per mi -és només la meva modesta opinió- són el millor grup de Gospel del país (i part de l'estranger! com diria la meva àvia). Són un grup de gent estupenda, amb unes veus meravelloses, que vibren amb el gospel, que et fan vibrar a tu, que t'emocionen des del minut 1... fan màgia dalt de l'escenari. A més a més tenen un projecte solidari: Gospel Sense Fronteres, mitjançant el qual treballen amb entitats vinculades a ajudar els infants del món. I tot això és possible gràcies al seu Director, en Moisès Sala.

    El meu primer contacte amb el gospel va venir de la seva mà, ja fa uns quants anys, al taller de Gospel que ell imparteix cada estiu a Girona (per cert, les inscripcions al taller d'enguany ja són obertes i us hi podeu apuntar AQUÍ, us recomano l'experiència 100%). En Moisès, deia, és segurament el responsable de que m'agradi i senti el gospel i, potser indirectament, també vaig començar a Fàtima gràcies al que he anat aprenent assistint als seus tallers i seguint al seu COR.

    Ell ens va explicar que estaven rodant un documental sobre TGV, anomenat precisament EL COR. El concert que apareix a la pel.lícula, es va gravar a l'Auditori de Girona.

    I allà que vam anar! Vam muntar un autocar de quasi 40 persones entre Fàtima i Family Gospel. Va ser genial tot plegat:

    Un altre dia emocionant va ser el 20è aniversari de Fàtima i el 10è de l'Espai Cívic Centre. Va ser un luxe poder cantar a l'Ateneu d'Igualada (vestits de carrer, com sempre).

    Dins de l'aula també hem fet coses interessants i divertides. Aquí (any 2015?) ens vam dividir en 2 grups per fer un exercici: gospelitzant cançons que no són de Gospel. La imaginació al poder! Crec que vam aprendre molt, de forma divertida.

    Els TGV  van portar el seu espectacle RELOAD a Calaf. No ens ho podíem perdre. Quasi 90 persones entre Fàtima i U5Gospel en un autocar! Crec que aquest dia el recordarem sempre :)

    I gràcies a aquesta "caravana gospeliana" que vam muntar per anar a Calaf, en Moisès va venir a fer-nos un taller dels seus a l'Espai Cívic Centre (Igualada), pels integrants de Fàtima i de U5Gospel. les fotos ho diuen tot, oi? No words...

    I l'últim concert que vam fer plegats Fàtima i U5Gospel "Cantem per Perú" a l'Església del Roser (Igualada), que va ser molt bonic, on els cantants van anar un pas més enllà, es va recaptar una quantitat de fons força maca, i la gent va acabar dreta cantant i aplaudint.

    D'ocasions per recordar en tinc tantes que no acabaria mai aquest post. Algunes  ja les he anat explicant aquí al blog. Només volia expressar (si és que això és possible) el que aquests anys han significat per mi.

    La paraula és AGRAÏMENT. Profund i sincer. Gràcies a l'Arantxa per confiar en mi i donar-me aquesta oportunitat perquè, com he dit al principi, Fàtima m'ha donat eines per afrontar projectes i experiències que han vingut després, inclús com a cantant. Gràcies a tots els grans (per fora i per dins) Mestres que he tingut pel camí. Gràcies als "alumnes" -que molts han estat Mestres també- per aguantar-me; gràcies per ser-hi en moments realments difícils de la meva vida. 

    A nivell personal he après tant! Sempre m'he sentit responsable d'aquesta feina i paral.lelament m'he anat formant per a poder donar el millor de mi. Però he après de totes les persones que han anat i vingut; de totes. He après a ser "Ajudadora" (no m'he identificat mai amb la paraula Directora). He après que hi ha coses que són fàcils per mi, més del que pensava, però que no són igual de fàcils per tothom. He après que jo podia fer coses que ni m'imaginava. He après que jo ja tenia coses dins meu que tampoc m'imaginava. He après de la música fent música.

    He tingut tants bons moments, tants aprenentatges, tantes il.lusions acomplertes, tants farts de riure, tanta vida... que em resulta molt difícil dir tot el que voldria sense extendre'm més.

    Així que, perquè no fer-ho amb música? Avui sí, FOR GOOD...

    I és que, com va dir el Patrick Swayze al final de la pel.lícula Ghost: "ni te imaginas cuánto amor me llevo".

Translate