Blog

  • T'ho hauria volgut dir

    Fa un parell de dies vaig veure en directe part de la conferència que poso aquí a baix però l'endemà la vaig veure tota.

    L'enganxo aquí perquè, mentre la veia, no vaig poder evitar pensar que moltes de les coses que diu ell, te les hauria volgut dir jo a tu. M'hauria agradat que en parlessim tots dos, de fet. No de cop. No tot en un dia, no. Però parlar-ne de mica en mica. M'hauria agradat saber què en penses de tot plegat perquè són temes en què de vegades hi penso bastant.

    Per mi l'hora i mitja de conferència té interès des del principi al final però m'he fixat més en els minuts 25 al 45 (aprox), a partir del 50 i pico i, en especial, el que diu al final sobre els Separats. Això dels separats ja fa bastant de temps que ho penso.

    Jo no puc explicar millor el que ell diu. I hi ha coses que no ens agrada escoltar però no per això són menys veritat.

    Et voldria dir que sí, que en el meu cas jo vaig prende la decisió (amb TOTES les conseqüències; no em queixo) però... és més fàcil prendre la decisió o assumir el paper de víctima en comptes de decidir? serà que ell té raó quan diu que una de les parts volia prendre la decisió fa temps però no va tenir valor per fer-ho? I per això en culpabilitza l'altre? En el meu cas va ser així, i ja sé que no tots els casos són iguals, però m'hauria agradat saber si ho veus així; perquè no?

    "Si no te amas a ti mismo atraes a personas que no te aman. Si tu te tratas mal, atraes a personas que te tratan mal". Creus que t'ha passat o et passa a tu això? Jo vaig aguantar massa temps perquè no m'estimava prou. I també se que, sense voler-ho, vaig "projectar" en tu coses que no et tocaven. Suposo que quan estàs sortint del pou encara no tens una visió àmplia, precisament perquè encara no has arribat a dalt de tot per poder respirar i veure el que hi ha afora. No és just, però vull que sàpigues que vaig trobar un GRAN recolzament en tu. 

    També et voldria dir que jo, a tu, ja et veig. Veig que no ets cap príncep blau, ja ho sé. Però m'agradaria dir-te que veig coses que m'agraden molt. I que m'interessa la persona que ets ara, no la que vas ser.

    Que ja et veig... i que m'hauria agradat experimentar amb tu; que experimentessim junts. Ja ho he pensat també... i si tinguessim data de caducitat, si fossim una preparació pel següent? Doncs la veritat és que ara mateix no se'm acut ningú millor amb qui preparar-me pel següent. "Per sempre no hi ha res i el tren del temps no frena; tinc un desig només: que tot valgui la pena".

    Que no crec que s'hagi de començar res pensant en el següent, però que si fos així, no se'm acut ningú millor amb qui preparar-me.

    Busca una estona i mira la conferència, siusplau:

    Per acabar, algunes coses amb les que em quedo. Així, per seguir pensant jo sola:

    • "El amor no se termina cuando dos personas se casan, sino cuando dos personas dejan de comportarse como novios".
    • "Gracias a la pareja puedes crecer y evolucionar muchísimo más que solo".
    • "Atraemos personas opuestas y complementarias; tú no me completas, pero me complementas".
    • Que m'agrada qun em dius pel meu nom.
    • Que pobrets els de Maná ;) 

    I que se que no em llegiràs, ni parlarem de tot això. Al pas que anem, segurament no parlarem de res. Potser del temps que fa... Però, diu:

    "El amor beneficia más al que ama"

    I amb això em quedo.

Translate