Blog

  • 30 Day Photo Challenge - Inici

    Fa uns dies vaig veure que la Mireia Carbonell publicava això a Instagram, i es proposava fer aquest repte fotogràfic durant el mes de juny:

    Li vaig comentar que quan ella l'acabés el començaria jo, i va i em diu: "perquè no el fem juntes?!" I estem en això :)

    A mi no m'agrada fer reptes d'aquests que circulen per les xarxes però la veritat és que em va "picar". M'agrada la fotografia i la tinc una mica abandonada així que vaig pensar que seria una bona manera de tornar a fer fotos.

    Per altra banda no vaig voler que fos una activitat que em demanés gaire temps ni recursos. Senzillament volia fer una activitat diferent que pogués incloure al meu dia a dia. Volia gaudir del repte però vaig plantejar-me'l a la meva manera:

    1. Tenir uns "deures", que em fessin deixar la meva xarrera mental durant una estona cada dia i dedicar un temps a fer coses diferents.
    2. Pensar un parell o 3 de fotos possibles abans de disparar. Obligar-me a mirar diferent, si més no, a intentar-ho.
    3. Fer les fotos a partir del que tinc al meu voltant. No haver d'agafar el cotxe per a fer una foto, ni comprar material extra... Evitar tot aquest tipus de coses. 
    4. Fer les fotos amb el mòbil, sense la "sofisticació" de la Reflex. No tinc un mòbil última generació i tampoc té una càmera de fotos espectacular, però amb el que tinc, faig. Com a la cuina i a la resta de la vida. Sé que la càmera em dóna moltes més possibilitats però això és el que volia fer.
    5. Fer la foto el mateix dia que li toca.

    He superat la primera setmana i ja puc dir que estic molt contenta d'haver decidit fer el repte.

    Cada dia miro: a veure què em toca avui/demà? Quan surto de casa ja vaig pendent i observant el que m'envolta; no m'escalfo el cap amb segons quines coses. Com a molt, pensant com podria fer la foto, a quina hora, etc. I la veritat és que és genial.

    A mi aquest repte m'està anant molt bé per fer, mirar i pensar les coses de manera diferent. 

    Sé que a les persones ens costa fer canvis i que consolidar hàbits nous porta un cert temps. He sentit a parlar de la Neuroplasticitat, del sistema límibic... Es veu que hi ha una part del cervell que s'encarrega de buscar evidències, per exemple, de que estàs grassa. Un dia algú et diu: "estàs més grassoneta, no?", resulta que al dia següent se't enganxen una mica els pantalons quan te'ls poses... i el teu cervell ja es posa en marxa perquè, no serà que sí que t'has engreixat?. I comença a buscar evidències de que t'has engreixat, fins que t'acabes creient que estàs grassa i al final ni dubtes que això pugui ser d'una altra manera en realitat. I així amb moltes coses. No t'ha passat mai que veus una dona embarassada i durant tot el dia només fas que veure'n? O que et fixes (pel motiu que sigui) en un cotxe groc i al final del dia ja ni saps quants n'has vist? Doncs això, que el teu cervell et serveix en safata evidències per reforçar creences (siguin bones per a tu o no). També diuen que per trencar segons quin hàbit i consolidar-ne un altre has de fer coses diferents, per exemple rentar-te les dents amb la mà que no utilitzes normalment.

    Doncs crec que, a mi, m'està anant molt bé fer aquest repte per tot aquest tipus de coses. No només és que camini per altres carrers, o tombi el cap per veure un altre angle, és que ja se'm han acudit algunes idees per fer i aplicar en coses que no tenen res a veure amb aquest repte fotogràfic. I estic contenta.

    Una d'aquestes noves idees em va venir l'altre dia mentre mirava unes lletres amb un sol ull... i ja l'he posada en pràctica!

    M'estic divertint molt :)

Traductor