Blog

  • Signes oposats

    Introducció:

    M'agrada l'astrologia. No sóc experta ni vull ser-ho però m'agrada.

    No obro el diari i llegeixo l'horòscop per saber què em passarà durant el dia. De fet, no crec que l'astrologia serveixi per a fer prediccions. I encara que fos així, tampoc penso que hagi de prendre o no decisions en funció d'això; no crec que l'astrologia hagi de guiar la meva vida (com tampoc la religió o les supersticions, però aquest és un altre tema). 

    Crec, en canvi, que està comprovat que des de temps immemorials, els pagesos han tingut en compte les fases de la lluna per a la seva activitat. També segons la lluna hi ha dies millors que d'altres per tallar-se el cabell, i sabem que la lluna te efectes sobre les marees (i oi que el nostre cos és aigua en un 70% aprox?). Sembla clar que la lluna té influència sobre nosaltres; sobre les emocions, també.

    Així doncs, si la lluna té certa influència sobre nosaltres, perquè no l'hauria de tenir Mart, Mercuri, Júpiter, Venus...?

    Cada 9-10 mesos Venus completa el "mandala" que fa al voltant del sol:

    Si t'hi fixes, just al centre hi queda com una flor; podria ser una estrella de 5 puntes. En diuen el Venus Star Point. Ho trobo preciós i fascinant.

    Tots aquests moviments d'allà dalt que no només no controlem sinó que desconeixem, generen certa energia. L'energia ens envolta i som també energia. De vegades tenim consciència de l'energia però de vegades no.

    Posem per cas que el teu "Jefe" arriba de bon humor: energia de bon rotllo. Si arriba de mal humor: energia de mal rotllo. És així; es veu i es percep, oi? Si aquell dia no hi ha bon clima potser esperaràs a donar-li alguna noticia que no li agradi. Però si l'ambient és l'adequat... potser aprofitaràs per demanar-li un augment de sou ;)

    Per mi l'astrologia és exactament això: conèixer l'energia disponible i utilitzar-la al teu favor. Ni més ni menys. 

    _______________________________________

    El tema:

    Ahir al vespre la Laura i jo vam cantar a La Llacuna. Uns amics ens van venir veure i després vam anar a sopar tots junts (una bona colla, per cert).

    El sopar va ser genial i, xerrant xerrant, hem descobert que resulta que la Laura i jo pertanyem a l'Axis Virgo-Piscis. Som dues cares de la matexa moneda.

    Cert que quan parlem de persones hem de tenir en compte com ens hem criat, educació, entorn i altres variables super importants que configuren com som i ens comportem, però ara tinc una informació extra que m'ajuda a entendre com ella i jo hem arribat fins aquí.

    Som aquells pols oposats que s'atrauen. Ens complementem perquè el que li falta a una, ho té l'altra. 

    Potser si, a més a més, fossim home i dona, en la nostra mirada al món encara hi trobaríem més diferències? no ho sé...

    Però ara entenc d'on surten les coses que estem creant. Juntes. No només en el terreny musical.

    Virgo-Piscis és l'axis de l'encarnació. Som terra i aigua; diferents però íntimament lligats. M'agrada aquesta idea. Terra i aigua... només amb un de sol les llavors no donaríen fruits...

    _______________________________________

    Bonus track:

    Per si et passa com a mi (que aquestes nits em costa dormir) et pots entretenir llegint cosetes sobre això que et deia. Res, "just for fun":

    Relaciones kármicas: ¿Qué tienes que aprender de tu signo opuesto?

    Compatibilidad de Virgo-Piscis

    I aquí deixo una foto de les dues abans de sortir a cantar.

    Diferents, oi?

Traductor