Blog

  • Si em tinc, ho tinc tot

    En un racó; al teu balcó. La vida no s'atura. Sempre troba una manera. Sempre endavant...

    Això és el que m'ha vingut al cap quan he volgut sotir al balcó i he vist aquesta planta minúscula que creixia en un forat que hi havia al terra. Això és el que m'ha vingut al cap i això podria resumir perfectament aquest cap de setmana.

    Un cap de setmana que he passat en un entorn diferent, totalment aliena als telenotícies. Un cap de setmana on el temps s'ha aturat. On he sentit una pau, una confiança, un benestar i un plaer que feia temps que no sentia. On he escoltat els sentits i aquests m'han fet gaudir, apreciar, aprendre i recordar.

    Se'm ha fet evident que la vida no s'atura. Que, de vegades, en el racó més petit, de forma inesperada hi pot créixer una llavor. 

    I en aquest entorn, amb el temps aturat, també se'm ha fet evident una altra cosa: de vegades la vida s'obre pas de formes que no podem preveure. Les coses canvien. El que avui existeix potser demà ja no. O serà molt diferent. Quan això passi voldria ser capaç de recordar que la vida segueix.

    I que sempre em tindré a mi mateixa. Això no és poc.

    De fet, ho és tot.

Translate