Blog

Currently showing posts tagged 2019

  • Adéu 2019

    Suposo que quan tens una certa edat i s'acosta el final de l'any, és inevitable fer una repassada per veure com ha anat tot plegat. A mi m'agrada fer aquest exercici.

    Quan era més jove no ho feia, ni feia els típics propòsits d'any nou ni res. Val a dir que ara, de propòsits d'any nou tipus "aniré al gimnàs" o "deixaré de fumar", tampoc no en faig. Però sí que em sembla important tenir almenys una idea clara de què voldries per a l'any següent.

    Com que cada dia faig fotos al cel, de tant en tant les vaig mirant, veig com canvia la llum conforme avancen les setmanes i penso: "noia, que ja estem al març i encara estem igual", o "Gemma, no et desviïs, que ho estàs fent bé"... el que em vagi sortint.

    I quan arriba final d'any m'agrada repassar l'agenda, buidar el pot dels bons moments, recuperar fotos i apuntar què ha estat el més significatiu de cada mes. Per tenir-ho present i fer balanç. Si tinc el disc dur ple de carpetes amb fotos, és senyal que he anat a força llocs i he fet coses que m'ha agradat fotografiar. Aquest ha estat un d'aquests anys :)

    Crec que acabo l'any millor del que el vaig començar. Segur que els que tinc més a prop em poden dir: vols dir que en el moment que et trobes ARA, pots dir que acabes millor? Sincerament crec que sí. Perquè no em baso en el que suposadament he aconseguit "de portes en fora" sinó en la feina que he fet de "portes endins". De debò que ara mirant-m'ho, em reafirmo en que he fet molta feina.

    2019 ha estat un any en què he après MOLT. He assistit a tallers i cursos molt diversos. He recuperat la constància i augmentat la concentració per agafar un llibre i no deixar-lo; i la veritat és que n'he llegit uns quants.

    He tornat a la música en diferents formes. Potser la més visible és el duet que hem fet amb la Laura i els bolos que ens han anat sortint. Però de petits projectes musicals al cap i a l'escriptori, en tinc més :)

    He conegut gent nova i he fet escapades a llocs on no havia estat mai. He tornat a escriure aquí al blog.

    Enguany ha estat un any de grans converses. D'aquelles que et refreden els cafès o les infusions i també d'aquelles que t'hauries de lligar el telèfon l'orella mentre vas fent el menjar per no deixar la trucada. Especialment si el de l'altra banda està a més de 600km de distància i, per tant, s'ha d'aprofitar el moment.

    He après moltes coses, especialment sobre mi mateixa. I n'he recordat d'altres que ja sabia. La vida, quina gran Mestra...

    He millorat la relació amb algunes persones i amb algunes altres no perquè per descomptat que durant el 2019 no tot han estat flors i violes. Per descomptat.

    He aconseguit coses importants per a mi. Algunes m'han costat i d'altres m'han costat MOLT realment. És impressionant com ens arribem a auto sabotejar si no hi posem mesures; com diu aquell: "God, rescue me from myself". I és que el treball amb un mateix no s'acaba mai. Però estic satisfeta. I no em fa res dir que algunes d'aquestes coses les he aconseguides amb AJUDA. Perquè ningú està mai sol en realitat.

    He viscut la cara menys amable (dir perillosa potser seria excessiu) de les xarxes socials.

    M'he endut petites i mitjanes sorpreses. Anava a dir algunes decepcions però això implicaria que tenia expectatives i la veritat és que ja d'expectatives "una o ninguna", com deia aquell acudit. Per tant sorpreses petites o mitjanes que, amb la perspectiva adequada, no han arribat a ser grans.

    Però tanco l'any amb molta feina feta, amb un viatge que feia temps que volia fer, amb un nou nivell de Reiki i amb la tranquil·litat de saber que ho he fet el millor que he sabut en cada moment.

    Per això als Reis d'Orient els demano consciència, pau, salut i amor. Et desitjo el mateix a tu. I també et desitjo Bones Festes :)

    Gràcies per ser-hi, si és que hi has estat, i gràcies a la vida per deixar-m'hi ser a mi. 

    Adéu 2019... Hola 2020!

  • 30 Day Photo Challenge - Final

    El dia 1 de juny vaig començar un repte fotogràfic i en aquest post ja vaig parlar de com havia sorgit, com me'l vaig plantejar, etc.

    He estat fent fotos cada dia durant un mes i ahir vaig acabar. La veritat és que algunes fotos eren un repte per un mòbil com el meu però el que he volgut mostrar, és que sempre hi ha solucions. Sempre es poden fer coses amb els mitjans que un té i amb el que hi ha al seu voltant en el seu dia a dia. 

    Suposo que, com en qualsevol repte, es tracta d'entendre què se't està demanant, plantejar-te com ho vols enfocar i passar a l'acció.

    Aquestes són les fotos que he anat publicant: 

    Aquí no es veuen les fotos senceres perquè són totes quadrades i petites però si les pots veure senceres una per una, trobo que tenen la seva gràcia. I n'hi ha poques que portin filtres.

    Val a dir que tinc altres fotos que he descartat, que segons com es mirin (o qui se les miri) podríen haver substituit perfectament algunes d'aquestes. Però només una foto podia ser l'escollida; aquí també he hagut de triar, com cada dia del món.

    Qui sap, potser algun dia faig alguna cosa amb fotos descartades...

    Com a anècdota he de dir que aquests últims dies, amb l'onada de calor, se'm ha fet força difícil sortir al carrer "en busca de la foto perdida" però aqui estem.

    M'ha agradat molt fer aquest repte.

    I ja estic mirant de solucionar el problema que tinc amb la càmera i tornar a fer sortides per fer fotos :)

  • 30 Day Photo Challenge - Inici

    Fa uns dies vaig veure que la Mireia Carbonell publicava això a Instagram, i es proposava fer aquest repte fotogràfic durant el mes de juny:

    Li vaig comentar que quan ella l'acabés el començaria jo, i va i em diu: "perquè no el fem juntes?!" I estem en això :)

    A mi no m'agrada fer reptes d'aquests que circulen per les xarxes però la veritat és que em va "picar". M'agrada la fotografia i la tinc una mica abandonada així que vaig pensar que seria una bona manera de tornar a fer fotos.

    Per altra banda no vaig voler que fos una activitat que em demanés gaire temps ni recursos. Senzillament volia fer una activitat diferent que pogués incloure al meu dia a dia. Volia gaudir del repte però vaig plantejar-me'l a la meva manera:

    1. Tenir uns "deures", que em fessin deixar la meva xarrera mental durant una estona cada dia i dedicar un temps a fer coses diferents.
    2. Pensar un parell o 3 de fotos possibles abans de disparar. Obligar-me a mirar diferent, si més no, a intentar-ho.
    3. Fer les fotos a partir del que tinc al meu voltant. No haver d'agafar el cotxe per a fer una foto, ni comprar material extra... Evitar tot aquest tipus de coses. 
    4. Fer les fotos amb el mòbil, sense la "sofisticació" de la Reflex. No tinc un mòbil última generació i tampoc té una càmera de fotos espectacular, però amb el que tinc, faig. Com a la cuina i a la resta de la vida. Sé que la càmera em dóna moltes més possibilitats però això és el que volia fer.
    5. Fer la foto el mateix dia que li toca.

    He superat la primera setmana i ja puc dir que estic molt contenta d'haver decidit fer el repte.

    Cada dia miro: a veure què em toca avui/demà? Quan surto de casa ja vaig pendent i observant el que m'envolta; no m'escalfo el cap amb segons quines coses. Com a molt, pensant com podria fer la foto, a quina hora, etc. I la veritat és que és genial.

    A mi aquest repte m'està anant molt bé per fer, mirar i pensar les coses de manera diferent. 

    Sé que a les persones ens costa fer canvis i que consolidar hàbits nous porta un cert temps. He sentit a parlar de la Neuroplasticitat, del sistema límibic... Es veu que hi ha una part del cervell que s'encarrega de buscar evidències, per exemple, de que estàs grassa. Un dia algú et diu: "estàs més grassoneta, no?", resulta que al dia següent se't enganxen una mica els pantalons quan te'ls poses... i el teu cervell ja es posa en marxa perquè, no serà que sí que t'has engreixat?. I comença a buscar evidències de que t'has engreixat, fins que t'acabes creient que estàs grassa i al final ni dubtes que això pugui ser d'una altra manera en realitat. I així amb moltes coses. No t'ha passat mai que veus una dona embarassada i durant tot el dia només fas que veure'n? O que et fixes (pel motiu que sigui) en un cotxe groc i al final del dia ja ni saps quants n'has vist? Doncs això, que el teu cervell et serveix en safata evidències per reforçar creences (siguin bones per a tu o no). També diuen que per trencar segons quin hàbit i consolidar-ne un altre has de fer coses diferents, per exemple rentar-te les dents amb la mà que no utilitzes normalment.

    Doncs crec que, a mi, m'està anant molt bé fer aquest repte per tot aquest tipus de coses. No només és que camini per altres carrers, o tombi el cap per veure un altre angle, és que ja se'm han acudit algunes idees per fer i aplicar en coses que no tenen res a veure amb aquest repte fotogràfic. I estic contenta.

    Una d'aquestes noves idees em va venir l'altre dia mentre mirava unes lletres amb un sol ull... i ja l'he posada en pràctica!

    M'estic divertint molt :)

Traductor