Blog

Currently showing posts tagged aprenentatge

  • Enfocada-Mente

    Una de les persones més sensibles i empàtiques -entre d'altres coses- que conec, és un home, es diu Guillem i és amic meu. Una grandíssima sort la que tinc.

    Ens vam conèixer fa més de 20 anys en un entorn laboral: ell era un dels meus Caps, de fet. El curiós és que jo mai vaig tenir la sensació de relacionar-me amb ell com a Cap, sinó com a company.

    Dinàvem plegats molts dies, sovint amb altres companys. Apart del restaurant habitual, vam descobrir 2 vegetarians, el de les Pites, el del Rodizio... Ens agradava trobar llocs nous i compartir converses. Passats uns quants anys vam començar a compartir, en ocasions, la sensació de no saber ben bé què hi fèiem allà.

    Durant aquests quasi 25 anys, tots dos hem canviat molt. Físicament, per descomptat, però és que la vida ens ha fet donar moltes voltes. En moments diferents, tots dos vam marxar d'aquella feina i vam estar uns quants anys sense saber res l'un de l'altre. Però un bon dia vam tornar a connectar i fins avui :)

    La cosa és que fa uns mesos (també dinant) m'explicava que estava buscant maneres de publicar el llibre que havia escrit. Vam quedar que quan el tingués m'avisaria i, un temps després, així ho va fer.

    Me'l vaig comprar de seguida i el vaig llegir en 2 dies. Es diu: "Enfocada-Mente. 7 neuro-herramientas para enfocar tu mente".

    El llibre parla del cervell, és clar. No serà estrany trobar-hi escrit: glandula pituitària, dopamina, serotonina, endorfines, cortisol, ritmes circadians i altres "paraulotes", però per mi és un llibre que parla sobre la seva experiència en el camp de la neurociència mitjançant un relat que compta amb històries personals per il.lustrar allò del que està parlant.

    No tinc voluntat de fer "spoiler" però del llibre m'han agradat diverses coses:

    L'ha escrit com ell parla; és molt Guillem. És molt senzill de seguir. Es nota molt la pràctica que tenen aquells a qui els apassiona la docència i tenen com a prioritat que qui està a l'altre banda comprengui, i no pas "vomitar-li" la informació a sobre. És concret. De vegades cita a d'altres autors o aclareix conceptes si ho creu necessari, però torna de seguida al fil.

    En realitat, -sé que no li sabrà greu que ho digui-, ja hi ha altres llibres que parlen de coses molt semblants. El que m'ha agradat és que en Guillem ens dóna una cosa molt preuada en aquests temps que corren: mètode. Aquí es nota molt d'on ve ell...

    Personalment crec que en l’auto coneixement no hi ha UN mètode. Vull dir que cada individu és únic i ha de trobar la seva manera de descobrir-se i de viure. És un camí que quasi mai és recte i que sempre es fa a base de prova i error. Crec que en això ell i jo estem d'acord. Però el cert és que vivim en el món de la immediatesa, de la imatge, de les comparacions, i de tantes altres coses que no ajuden en la tasca de conèixer-se a un mateix. És molt freqüent perdre's (this is me) però per això dic que aquest llibre pot ser una bona ajuda per a centrar-te, per a enfocar-te. Perquè et dóna la informació necessària, ja ordenada i amb un propòsit. I això trobo que és molt d'agrair, sobretot si no saps ben bé per on navegues.

    M'ha agradat molt perquè m'hi he reconegut i he reconegut també als meus fills. Vull dir que m'ha ajudat a entendre coses sobre ells i sobre mi.

    M'ha encantat descobrir, per exemple, que l'adolescència no finalitza fins aproximadament als 30 anys. Gràcies Guillem, ara entenc tantes coses!... hahaha.

    El llibre pot despertar un debat interessant quan parla de les malalties: "la base de todas las enfermedades es un desequilibrio energético provocado por elementos diversos, pero que, a menudo, tiene una causa emocional mal resuelta".

    M'ha encantat trobar explicació a coses que jo ja havia observat, per exemple, fent classe a la gent gran: "siempre vas a estar en condiciones de aprender y, por lo tanto, está en tus manos generar en tu cerebro los cambios que quieras producir".

    M'agrada que es refereixi a la Ment com a: cos + cervell + relacions amb el teu entorn.

    I m'agraden algunes de les seves expressions com:

    "La atención es como la masa madre de un buen pan realmente artesano: es imprescindible para conseguir un producto de calidad", "integración es aceptación" o "Tu tienes las llaves de tu vida".

    Realment apassionant el món del cervell. Sobretot si te'l expliquen planerament com en Guillem ho fa al llibre i en persona també.

    Sobre el llibre, res més a dir. T'animo 100% a llegir-lo si t'interessa el tema.

    Sobre l'autor, afegiria que quina sort que té: ell fa temps que està enfocat.

    A mi encara em falta una mica :)

    PD: Entre tots els agraïments hi surt un nom que em resulta familiar ;) Ja m'ho havia dit ell però tenint el llibre a les mans, em resulta francament sorprenent. Mare meva...

    Jo és que a aquest home el respecto i l'admiro moltíssim. De veritat.

  • Recordatoris

    He crescut en un món en què les coses duraven tota la vida. Els matrimonis, les feines, els electrodomèstics... Si et canviaves de nevera o de TV era ben bé perquè després de 20 anys potser ja tocava tenir un nou model o, senzillament, perquè la cosa s'havia espatllat i realment no es podia arreglar. Tenir una feina per tota la vida era una cosa bastant habitual. I no sé si els matrimonis duraven tant perquè la gent es treballava la relació o perquè, com en les feines i els electrodomèstics, ningú s'havia plantejat que no poguessin durar "fins que la mort ens separi".

    Ara resulta que fa temps que aquest món ja no és el que era. No conec ningú del meu entorn que pugui dir que porta 15 anys a la mateixa feina. Els telèfons mòbils duren el que duren, i els matrimonis... som molts els que ens hem quedat pel camí. Potser les nostres relacions no són immunes a l'obsolescència programada?

    Imagino que viure tenint tot el que se suposa que necessites de per vida fa que no et qüestionis segons què, i vam aprendre a viure en pilot automàtic. 

    Sigui com sigui, penso que la crisi del 2008 (les meves van començar uns anys abans) ens va fer tocar de peus a terra fent-nos evident que "l'únic constant és el canvi" i que "renovar-se o morir".  

    I ara que fa mesos que vaig despenjar la pel.licula de la meva vida:

    hauré de trobar una altra manera de tenir sempre visibles alguns missatges que per una o altra raó no vull oblidar:

    Perquè de vegades quan hem superat les coses sembla que ja no ens en recordem del què hem passat.

    I jo no vull oblidar les lliçons. Almenys vull intentar-ho.

    Seguim :)

Traductor