Blog

Currently showing posts tagged art

  • Art Attack

    En els primers dies de confinament ja es van començar a veure mostres de gent que posa el seu ART a disposició dels altres, per fer més suportables els efectes del Covid-19:

    Aquest són només alguns exemples però segur que si remenes per les xarxes socials trobaràs un munt d'artistes i gent coneguda oferint concerts des de casa seva, xerrades i activitats diverses gratuïtament. Fins i tot persones anònimes que han decidit compartir el seu art amb el món. I m'agradaria centrar-me en això de l'art.

    Perquè sabem que quan l'home vivia a les cavernes ja pintava:

    Sabem que també ballava. I segurament l'home ja cantava molt abans que aparegués cap idioma com els entenem avui dia. És a dir, utilitzaven la seva veu i el seu cos en moviment per celebrar, per expressar un dol, per adormir les criatures, per demanar, per donar gràcies... i amb les seves pintures deixaven constància del seu dia a dia.

    Jo no hi era i per tant no ho puc assegurar, però no crec que estiguessin gaire amoïnats per si la banya esquerre del mamut no guardava la proporció amb la dreta, o per si un saltava abans que l'altre, o per si aquell no cantava una tercera per sobre, o entrava fora de temps i no feia el que deia la partitura, perquè ni tan sols existien. 

    L'art era el llenguatge que utilitzaven per comunicar-se; per expressar emocions. Per tant, a mi m'agrada pensar que l'art el portem al nostre ADN com a espècie. Crec que és una realitat meravellosa que hem perdut de vista fa massa temps.

    Per això jo no trobo estrany que ara que ha parat quasi tota l'activitat i tenim limitat el poder socialitzar-nos, prengui protagonisme aquesta forma primitiva d'expressar-nos. Als balcons, a les xarxes. De forma espontània o coordinada. Per animar-nos, per treure angoixes, per sentir-nos més aprop, per expressar les nostres emocions i poder compartir tot això amb els altres.

    Fa temps una amiga em va dir: "No sabia que dibuixaves però no em resulta estrany. Normalment a qui se li dóna bé una art, acostuma a tenir traça per les altres". Jo ho expressaria diferent. Si l'art forma part de nosaltres, no és estrany que ens puguem expressar pintant + ballant + cantant. No només d'una única forma.

    Aquí el que passa és, com sempre, que ens han fet creure que pintar, cantar i ballar és cosa d'uns quants escollits que tenen un do. Ja des de l'escola en realitat; que trist. Una escola que des de la revolució industrial està orientada a ubicar a les persones en una fàbrica. Una educació, un sistema, que considera que ballar, cantar i pintar, no té cap interès en termes de productivitat. No et dediquis a ballar (o a cantar o a dibuixar); sigues una més, estudia i treballa. Produeix.

    Aquest sistema encara perdura, i es van retallant hores de plàstica i música (educació física també) a les escoles. Dibuixar, ballar i cantar no és productiu.

    Fora d'aquest concepte no crec que els "dirigents" es plantegin res més quan retallen, tot i que clarament aquest concepte n'amaga un altre.

    Fa anys que es parla de l'educació emocional. De com n'és d'important identificar les pròpies emocions, sentir-les, poder-les expressar, etc. Torno a la idea del principi d'aquest post: si l'art et permet expressar el que portes dins, l'art t'empodera. Ser capaç d'expressar el que tens dins i donar-li forma, t'empodera. I les persones empoderades no convenen. Punt.

    Per això crec que és tant summament important abraçar l'art que viu dins nostre:

    Si t'agrada dibuixar, dibuixa. Embruta't les mans de pintura, prova nous materials, investiga, omple la vida de colors.

    Si t'agrada ballar, balla. Només necessites el teu cos i el portes posat! Balla sol, amb altres, balla de pressa, balla lent, prova nous moviments... et sentiràs lliure :)

    Si t'agrada la música, toca un instrument!. Aprèn sobre ell, practica... També portes la veu posada. Escolta-la (la teva i la dels altres), canta coses que no havies cantat abans, posa-li emoció...

    No tens perquè excloure. Fes combinacions, prova, investiga, aprèn, creix.

    A mi m'agrada pintar, colorejar i ballar. Ho faig sempre que puc però reconec que per a mi, la música (cantar, concretament) ha estat i és una eina de desenvolupament personal brutal.

    I és per tot això que acabo d'explicar, que dic que si tothom cantés una mica cada dia, el món seria molt diferent :)

Traductor