Blog

Currently showing posts tagged barret

  • Hi ha llocs...

    L'altre dia vaig veure per internet una imatge amb una frase que deia una cosa com ara: "hay sitios a los que solo se puede volver con la misma persona".

    Penso que potser és veritat. Però també penso que hi ha llocs on has de tornar per acomiadar-te, per tancar etapes; per poder avançar.

    Avui he anat a casa meva. A la primera? a una de tantes? a la que potser he sentit més meva?...

    Pensava que m'aniria bé tornar-hi per acomiadar-me definitivament, però quan he travessat la porta m'ha envaït una estranya sensació. He sentit que jo ja m'havia acomiadat, que allò ja no és casa meva... i una sensació de familiaritat. Suposo que és el fet de recordar el camí que feia per anar a la cuina, com entrava al menjador, com portava els fills en braços fins a l'habitació... reconèixer un espai que ha canviat, però reconèixer també que tu ja no pertanys allà. I sentir que potser has fet bé de tornar-hi per saber que ja està.

    Que potser més que "casa meva" seria més encertat dir un lloc on "m'he sentit a casa" durant molt de temps. Això és el que compta. Perquè, al final, com deia aquell, " Wherever I Lay My Hat (That's My Home)":

    Res no ens pertany en realitat. No ens pertanyen les cases, per molt que tinguem un paper que ho digui, i no ens les endurem quan deixem aquesta vida. Com tampoc ens pertanyen les persones.

    Hi ha persones a les que ja no t'hi lliga res abans que s'estripin els papers. I, en canvi, hi ha persones amb les que sempre et sents a casa, encara que no t'hi lligui res.

    Persones a les que podries deixar-hi el teu barret.

Traductor