Blog

Currently showing posts tagged camps

  • La terra et parla

    Hi ha molta gent que diu que els "Homes del Temps" no l'encerten mai però jo no hi estic d'acord. Opino més aviat el contrari. Una altra cosa és que no t'agradi que diguin que plourà quan tu vols marxar de vacances...

    Mira que ens avisen sempre quan, per exemple, preveuen temporal: no feu ximpleries, allunyeu-vos dels espigons, no aparqueu els cotxes a les rieres. No? No estem farts d'escoltar els seus avisos per després veure per la tele els cotxes flotant per la riera? o algú filmant allà a prop del mar, fent la gracieta i que se'l emporta l'onada?. 

    Doncs jo avui m'he sentit una mica així.

     

    Com desobeint els consells.

    Aquest matí a la ciutat on visc han fet un comunicat on es diu que suspenen totes les activitats de tots els centres cívics. Automàticament he sentit un malestar...

    Potser és perquè he estat anys fent classes a molts centres cívics de la comarca. Potser és perquè els Centres Cívics són vida. Són punts de trobada, d'intercanvi, d'aprenentatge i ara de cop i volta que es quedin sense activitat... és com rebre un clatellot. És com anul·lar una part nostra, com a societat, dic. Parlo del teixit de la ciutat, de comunitat.

    Total que no he pogut evitar començar a caminar, caminar, caminar...

    Que ja se que ningú ens ha dit que no puguem sortir de casa però he tingut una mica la sensació de no estar fent cas a les recomanacions que s'estan fent. Com els que aparquen el cotxe a la riera quan els aconsellen que no ho facin.

    Només volia caminar. Caminar sense rumb fix i sentir-me lleugera. Sentir l'airet a la cara.

    I he anat a caminar per la comarca, per uns camps que inevitablement he après a observar amb respecte i a estimar. 

    Uns camps que són testimoni i partícips del cicle de la vida. Un cicle que pots apreciar si te'ls mires bé.

    Quan estàs immers en el teu dia a dia, si no t'atures, no assaboreixes el cicle. Vas empalmant un cicle rere l'altre sense ser-ne conscient.

    Sortir a caminar per aquí (i ara que tot és verd), observar la terra, fa que estiguis present i a la vegada fa que el temps s'aturi.

    Aquí tot segueix el seu curs. Aquí la terra et dóna la benvinguda i et parla.

    I no hi entén de Coronavirus.

Traductor