Blog

Currently showing posts tagged canvi

  • Recordatoris

    He crescut en un món en què les coses duraven tota la vida. Els matrimonis, les feines, els electrodomèstics... Si et canviaves de nevera o de TV era ben bé perquè després de 20 anys potser ja tocava tenir un nou model o, senzillament, perquè la cosa s'havia espatllat i realment no es podia arreglar. Tenir una feina per tota la vida era una cosa bastant habitual. I no sé si els matrimonis duraven tant perquè la gent es treballava la relació o perquè, com en les feines i els electrodomèstics, ningú s'havia plantejat que no poguessin durar "fins que la mort ens separi".

    Ara resulta que fa temps que aquest món ja no és el que era. No conec ningú del meu entorn que pugui dir que porta 15 anys a la mateixa feina. Els telèfons mòbils duren el que duren, i els matrimonis... som molts els que ens hem quedat pel camí. Potser les nostres relacions no són immunes a l'obsolescència programada?

    Imagino que viure tenint tot el que se suposa que necessites de per vida fa que no et qüestionis segons què, i vam aprendre a viure en pilot automàtic. 

    Sigui com sigui, penso que la crisi del 2008 (les meves van començar uns anys abans) ens va fer tocar de peus a terra fent-nos evident que "l'únic constant és el canvi" i que "renovar-se o morir".  

    I ara que fa mesos que vaig despenjar la pel.licula de la meva vida:

    hauré de trobar una altra manera de tenir sempre visibles alguns missatges que per una o altra raó no vull oblidar:

    Perquè de vegades quan hem superat les coses sembla que ja no ens en recordem del què hem passat.

    I jo no vull oblidar les lliçons. Almenys vull intentar-ho.

    Seguim :)

  • Leaving Las Vegas

    Avui, dinant amb els companys de curs, hem estat parlant de malalties.

    No és el tema del curs però hi ha una noia que treballa amb temes de neurocirurgia, jo volia saber què fa ella relacionat amb això i m'ho ha explicat. No he pogut evitar que alguns records vinguessin a mi.

    Puc recordar els anys que vaig estar provant medicaments sense que em controlessin les crisis, els atacs que ara sé que eren d'angoixa, l'operació, el post operatori, la recuperació... i la segona malaltia.

    Són records d'una etapa que ha quedat enrere i en la qual ja no hi penso gaire però, el que també recordo, i no m'importa fer-ho els cops que calgui, és com em vaig "despertar".

    Recordo les converses que jo tenia amb mi mateixa: A veure, t'han dit que no et moriràs d'això. Com pot ser que hi hagi gent que té càncer, amb empenta i ganes de viure, i tu estiguis com estàs? Com pot ser que hi hagi gent que objectivament està pitjor que tu però que tira endavant i viu, mentre tu només existeixes? Tens un fill, una familia, moltes coses que valen la pena!

    Tot això jo ja ho veia però no sabia com canviar-ho. No era capaç de fer-ho. I així van anar passant els anys. Cada cop a pitjor.

    Fins que un dia va passar allò que em va despertar. Em va despertar i vaig tornar-me a fer més preguntes apart dels: Com pot ser que hi hagi gent que té càncer, amb empenta i ganes de viure, i tu estiguis com estàs? 

    La resposta era clara: estava vivint el meu Leaving Las Vegas particular. No n'estic orgullosa però és la veritat.

    I li passa a més gent de la que sembla.

    Fas servir la malaltia per no enfrontar-te a situacions, o a persones, perquè, és clar, com que tens la malaltia... No pots ser o fer coses (que se suposa que els als altres esperen de tu) per la malaltia. No pots fer X amb els teus fills per la malaltia, no pots menjar X per la malaltia...

    La malaltia avala decisions que tu prens per no comprometre't, per no arriscar-te, per no anar a llocs, per no canviar... 

    Pensa-hi.

    Pots creure que tens mala sort a la vida perquè tu no has triat les malalties però, què passaria si no tinguessis la malaltia? 

    Pensa-hi.

    Sense malaltia no tens excusa per no agafar les regnes de la TEVA vida. No la vida que que la teva mare creu que fa per tu. No la que el teu pare voldria. La teva vida.

    Tu no has triat les malalties i així vas fent.

    Però després de les malalties què hi ha?

Translate