Blog

Currently showing posts tagged capsa

  • Les coses petites

    Quan era petita m'agradaven les nines però si eren gaire grans, no els feia cas.

    A mi m'agradaven les Barriguitas. No les que fan ara, sinó les úniques que hi havia llavors; amb els braços molsudets i panxona. I crec que, com que d'aquelles ja quasi no se'n troben, si fos nena ara, jugaria amb les Sylvanian Families perquè a més a més de petites, són animalons :)  

    També m'agradaven les Matrioskas, especialment les més petites que queden amagades al final de tot.

    I feia casetes jo mateixa; convertia capses en cases. Bé, això encara ho faig ara de tant en tant perquè em sap greu llençar tanta capsa de cafè i a més, a la nena que encara porto dins li encanta.

    Si ho penso bé, trobo que les coses petites són com la punta d'un Iceberg. I tenen alguna cosa que m'atrau.

    Avui m'he sorprès a mi mateixa fent un "unfollow" a algú que feia molt de temps que seguia. I dic que m'ha sorprès perquè ho he fet gairebé sense pensar. És un gest ben petit, de fet. Només és clicar un botó però representa que no veuré res més d'aquesta persona a no ser que jo vagi a buscar-ho expressament. Un gest ben petit amb un gran significat. I m'ha sortit sense donar-li mil voltes ni fer grans rituals. Unfollow.

    És com quan un dia canvies el lloc on vas a prendre cafè i deixes de parlar amb la cambrera de sempre perquè ara vas a un lloc nou i parles amb persones diferents. O com quan vénen amics a casa i els ofereixes coca-cola sense pensar que no en tens perquè ja fa segles que no en compres. No ets ni conscient del dia que vas deixar de comprar-ne, però fa temps que no en beus i et senta bé.

    I mentre escric això, resulta que escolto: "De vegades una tonteria, de sobte ens indica que ens en sortim" i penso que sóc de les coses petites perquè les coses petites són, en realitat, més grans del que semblen.

  • Amic invisible

    Us recordeu de la casa del Pare Noel, que vaig fer fa temps?

    M'encanta com era per dins:

    Els ELFS del Pare Noel cantant, les joguines als prestatges, 

    Doncs l'he regalada! Sí, sí...

    Estic fent un curs (interessantíssim, per cert) sobre Teràpies Artístiques i resulta que a l'escola on estudio han decidit de fer un "amic invisible" entre tots. Entre tots vol dir que et pot tocar algú que sigui alumne de l'escola però que tu no coneguis perquè estudia en un altre grup. Només hi havia una condició: el regal ha de ser fet a mà; fet a mà per un mateix (en una escola així no podia ser d'una altra manera).

    La qüestió és que des del novembre que estic treballant pel Saló de la Infància d'Igualada, (treballant alguns caps de setmana sencers i tot...) és difícil trobar temps per començar de zero alguna cosa ara. Així que vaig decidir agafar la caseta, canviar-li alguna cosa i regalar-li a la noia que m'ha tocat. Finalment, jo la vaig fer amb moltes ganes i il.lusió en el seu dia; m'ho vaig passar pipa fent-la. I quasi m'estimo més que la tigui algú que no pas que es mori de riure a casa, agafant pols...

    No tinc fotos del moment però puc dir-vos que a la Rita (l'afortunada companya) li va agradar molt!

    Ara, com que m'he quedat sense caseta, ja tinc excusa per fer-ne una altra ;)

Traductor