Blog

Currently showing posts tagged coixins

  • Pintura sobre cotó

    Ja fa temps que pinto roba. És una activitat que m'encanta.

    Quan era petita vaig començar amb la meva mare (que pintava a l'oli, i ho feia molt bé) a pintar les meves pròpies samarretes. Eren dibuixos senzills, amb plantilles... recordo que fins ti tot vam trobar una pintura que, un cop planxada agafava relleu.

    Després, a l'escola vaig aprendre a pintar samarretes utilitzant altres tècniques: amb planxes de linòleum i una premsa, amb tampons...

    Però ara tot el que pinto és amb pinzell. M'encanta estirar el color amb cada pinzellada, barrejar-los, degradar-los... és divertit i súper relaxant.

    Ara m'estic acostumant a fer fotos a tot el que faig perquè, no se què pasa que sempre ho acabo regalant tot (o que tot el que faig és per regalar) i quan algú em demana que li ensenyi el que faig... em trobo en un problema.

    Una mostra de les coses que pinto:


    Un coixí.
    Els pantalons del conill són un aplic de roba cosida. Ara, el coixí està més vellet... 

    Dos pitets. Una part amb tampó i l'altra a "mà alçada".
  • Un coixí per a la Yasmin

    M'encanta fer regals per als meus amics. Qualsevol excusa és bona.

    I aquest cop d'excusa no en tenia cap, però m'és igual; em venia de gust.

    Aquest és el coixí que he fet per a la Yasmin, la filla d'una amiga meva. És una nena divertida, molt xerraire i intel.ligent. I li encanten els CARGOLS. Sempre n'està buscant!

    Així que no ho vaig tenir gaire difícil per buscar la inspiració.


    Vaig comprar una tela bonica (amb uns colors que li agradessin a la mare, ves) i vaig començar a fer el bibuix d'un cargol.

    Com que el nom de la nena comença amb Y, em va semblar que podria a profitar la forma de la lletra per fer el cap del cargol amb les banyes, ara només havia d'adaptar la resta del nom al cos del cargol. Vaig decidir posar el punt de la lletra "I" al mig de la closca i pinar-lo del mateix color que les lletres. En canvi, els ulls els he pintat del color de la closca. Un contrapunt divertit.

    Vaig fer un coixí tipus "sobre", és a dir que es tanca sense botons (que la nena es podria empassar) ni cremallera (que es podria clavar o enganxar-s'hi els dits), només té 2 solapes cosides ente sí que deixen una obertura per posar-hi el farciment.

    Llestos!

    Ara a veure què dirà la nena quan li regali...

  • Restaurant

    Fa mesos que vaig començar a restaurar un coixí a estones perdudes.

    El coixí el vaig pintar deu fer uns 15 anys, i estava així de gastadet:


    Vaig anar pintant de mica en mica, ara les flors, ara el conill:


    I aquest cap de setmana el vaig acabar! Ara ha quedat així:



    No és una feina que es faci en un dia. Jo almenys la gaudeixo més si la faig de mica en mica...

    I els colors tampoc són 100% iguals que els de fa 15 anys però això és el de menys.
    Ara només em falta fer-li el farcit nou perquè quedi més plenet i esponjós :)
    Oi que no està malament?

Traductor