Blog

Currently showing posts tagged decoració

  • Castanyada vs Halloween 2016

    M'encanta la castanyada.

    M'encanta fer panellets, menjar castanyes, moniatos i fer-ho a la vora del foc si pot ser.

    Però reconec que Halloween té el seu punt. Em refereixo a una qüestió estètica, en termes de decoració. I mira, com a contrapunt als panellets... a les llaminadures tampoc els faré cap lleig ;) Els ensurts i les pel.licules sagnants ja te les regalo.

    La cosa és que aquest any a casa sí que hem pogut fer alguna cosa per animar la decoració en aquests dies. Com sempre, amb coses que teníem a mà.

    Us passo fotos que, tot i que les coses no estan del tot acabades, us podreu fer una idea del que estem fent.

    Carabassetes de fil: Per penjar del sostre, prestatgeries o bé damunt algun moble. Falten les fulles verdes encara.

    Algunes possibilitats de decoració, segons la meva filla:

    Haunted House: Simplement per decorar o posar-hi una espelma a dins. Fa molt d'ambient! ;)

    En aquesta ocasió, a la part de darrera de la casa hi he enganxat una capsa de "paracetamol", que conté les cartes de Halloween in Wonderland per a poder-hi jugar. Però també s'hi podria guardar algun missatge o algun caramel...

    Sí, està feta amb una capsa de cartó, idèntica que la Santa's House; no sóc gaire original, ho se. Però ja sabeu que m'arada tunnejar capses.

    Panellets: Mmmmm.....

    La foto no els fa justícia perquè estaven més bons del que es veu aquí ;)

    En això estem aquests dies.

    I vosaltres, què esteu fent?

  • Làmpades

    Avui vull parlar de les làmpades.

    La veritat és que no en tinc quasi fotos perquè les he anat regalant totes. Un any, per Nadal, en vaig fer nou o deu (una per cada "família", pare, mare, tiets, sogres, cunyats...) tots teníen una però cap de les làmpades era igual.

    Va ser una feinada, però això és el que més m'agrada: començar-ho tot amb temps, anar fent, pintant, medint, tallant, muntant... cada peça és única i la cara que posa la gent que rep allò que li has fet tu amb tota la il.lusió, no es paga amb res. És el que més m'agrada.

    Ara fa molts anys que no en faig cap i m'hi vull tornar a posar. Aquí a Copons tinc un veï que és manyà i crec que em podria fer l'estructura.

    Aquesta és la primera làmpada que vaig fer:


    No sé exacatament quans anys té; està feta caldo però encara fa llum!

  • Nadal

    M'encanta el Nadal.

    És una època ideal per fer manualitats: decoració de la casa, de l'arbre, coses per regalar... L'excusa perfecta, vaja.

    Tinc un amic que és molt "apanyat" fent origami (papiroflèxia). Fa un parell d'anys em va ensenyar a fer un Pare Noel amb paper. Aquest any que ve vull fer-ne un amb cartolina, perquè em quedi ben gros i penjar-lo a la paret.

    Com que a mi m'agrada donar-li una volta més a allò que he après, apart de fer el Pare Noel, vaig fer també els 3 Reis Mags.

    Aquí deixo una foto d'algunes cosetes que he fet per Nadal:

    Pare Noel i Reis Mags.


    Bola per a l'arbre.


    Pots de neu artificial.


    Aquests pots de neu els he fet amb pots de conserves de vidre, però he descobert una manera més "professional" de fer-los. Ja tinc ganes de provar-ho!

  • Regals de Reis 2011

    Com ja vaig explicar l'altre dia, aquest any he recuperat el costum de fer jo mateixa els regals de Reis. Un únic model, un regal per cada branca de família i alguns amics.
    Què es pot fer amb una funda de CD i algunes fotos? Aquí teniu el resultat:


    Un calendari de sobretaula.

    Fet amb fotos dels meus fills, crec que ha estat un detall bonic per als avis, àvies, tietes, tiets i familiars i amistats diverses.
  • Pot de neu

    Fa unes setmanes la meva filla va portar això de l'escola:

    No s'aprecia bé el que és però ho aclariré: és un pot de neu. D'aquells que tenen una figura dins (una ciutat, un animalet...) i que quan els tombes es posa a nevar.

    Va fer-ho amb la mestra de l'escola. Van fer un ninot de neu de plastilina, el van enganxar al tap del pot, van omplir el got d'aigua i purpurina i el van tapar.

    Van passar-s'ho molt bé mentre ho feien però abans de sortir per la porta de l'escola els pots començaven a perdre aigua i no es veia el que hi havia dins. Per això penso que és una llàstima!

    Es van divertir molt fent aquesta manualitat, però només variant algunes coses hauríen aconseguit un resultat més durador. Es necessita alguna cosa més, però segueix sent una manualitat de baix pressupost.

    Com que a casa ja em diuen que sóc una mica repel.lent, a continuació explico una altra manera de fer-ho:

    1. El pot de vidre: en comptes d'un de maionesa millor utilitzar-ne un de més "xato". Millor un de puntes d'espàrrec, de cireres confitades, d'algunes verdures... més baixets i més amples perquè els nanos puguin ficar-hi millor les mans.
    2. La figura: ha de ser d'un material que no deixi residus en contacte amb l'aigua per tant, en comptes de plastilina aconsello la ceràmica. Fer-ho amb fang de secat a l'aire (Sculpey), amb FIMO (que es pot coure al forn), o anar directament al "todo a cien" i comprar una figureta petita. De ceràmica o fins i tot de plàstic, que pesarà menys.
    3. La cola: això ho haurà de fer la mestra perquè, per tal que l'objecte quedi ben fixat al tap, s'ha d'enganxar amb cola d'impacte o similar. Una de forta. La cola blanca de l'escola no val.
    4. El líquid: l'aigua de l'aixeta es podreix. S'ha de fer amb aigua destil.lada (la de planxar). A més a més, per tal de donar "viscositat" a l'aigua i aconseguir així que les partícules baixin més a poc a poc hem de barrejar-hi una culleradeta de sabó. Va perfecte un sabó líquid per rentar plats que sigui transparent, sense color. Al CARREFOUR en tenen i és econòmic. Hem d'omplir quasi tot el pot d'aigua i barrejar el sabó ben a poc a poc. Si no ho fem així ens sortirà molta bromera.
    5. La neu: podem utilitzar el que tinguem a mà.... boletes petites de porexpan, purpurina...
    6. Tancant el pot: hem de ficar el tap amb la figura (un cop sec del tot) poc a poc dins de l'aigua controlant que no vessi. Ho rosquem ben fort i ho segellem amb silicona, que ens evitarà que hi hagi fugues d'aigua.
    7. Decoració: quan estigui tot sec, podem posar-hi una cinta de roba ben bonica damunt la junta de silicona perquè no es vegi, també podem pintar o decorar el tap...
    Si algun dia en faig de nous (apart dels que ja vaig fer), faré fotos del procés i les penjaré perquè aquest es pugui considerar un tutorial en tota regla.

    Mentrestant, espero que si us decidiu a fer-ne seguiu aquests consells perquè ja heu vist que variant poques coses s'aconsegueix un resultat més durador.
  • Regadores

    Les vaig veure per primer cop al blog de l'Alberto i me'n vaig enamorar.
    Com que totes li demanàvem si les regadores eren de creació pròpia o les havia fet seguint un tutorial o una plantilla o alguna cosa però ell no deia res... vaig començar a buscar per internet.

    I vaig trobar la plantilla a Splitcoast Stampers.

    Espero que l'Alberto no s'enfadi per haver revelat el seu secret perquè la veritat és que aquest noi és un autèntic crack faci servir plantilles o no. El que importa és la realització, i els seus treballs estan sempre cuidats fins a l'últim detall. Són preciosos.

    Les meves regadores encara no estan acabades:

    Però no m'he pogut resistir a provar de fer-ne. De moment ja m'han servit per fer proves amb tintes i segells

    Quan estiguin acabades ja posaré més fotos.
  • Troballes

    Dilluns passat va ser festa i vaig aprofitar el cap de setmana llarg per endreçar coses.

    En una capsa em van sortir fotos. Fotos diverses: del Pol quan era petit, del pis de Barcelona, còpies de les postals de Nadal que faig cada any (sempre diferents...) records de temps feliços (o almenys això pensava jo). Fotos que em van fer pensar que potser en la ignorància no s'hi viu malament del tot... i em va venir una mica de nostàlgia.

    En fi, al que anàvem.

    Entre totes les fotos me'n van sortir unes que ja ni pensava que tingués. Les fotos són horribles i tenen uns quinze anys pel cap baix però m'ha fet gràcia posar-les a l'àlbum perquè n'hi ha unes que són de treballs fets en fusta.

    Els treballs ja no els tinc perquè els vaig anar regalant però ara us podeu fer una idea de com éren.

    També em van sortir aquestes fotos:

    Això era una làmpada que vaig fer per un amic meu que va a anar a viure sol.


    No s'aprecia gens bé el detall que li vaig pintar, però és la lletra A de l'alfabet celta.

    M'agraden les lletres Celtes. Tenen unes corvatures divines que s'entrellaçen entre elles. I normalment, totes tenen animalons i elements que formen part de la natura. Aquesta és un dragonet.

    Llàstima que no s'aprecïin bé els detalls. Estava pintada a 4 tintes i n'hi havia una de color groc-daurat antic preciosa.

    Per sort, aquest any he fet un curs de fotografia així que, encara que regali els objectes, les fotos que en faci seran molt millor ;)
  • Reprenc la seda!!

    Fa unes setmanes em va venir de gust tornar-me a posar amb la seda. Com que no tenia bastidor, em vaig fer un foulard amb la tècnica de marbre:
    Però clar, com que sóc com sóc... a mi em venia de gust pintar i no només tintar... Vull dir que utilitzant la tècnica del marbre no controles els resultats. I a mi m'agrada fer-hi dibuixets, i colorejar-los, però per això necessito un bastidor per poder tensar la tela.

    L'últim dia que vaig baixar a Barcelona em vaig comprar un bastidor. I és més gran que el que tenia abans!!

    Total, que avui he decidit buscar els treballs que tenia començats des de fa uns 4 anyets (abans de venir a viure a Copons) i continuar-los.

    He agafat un mocador de 90x90cm que vaig començar per fer un regal al meu cosí quan se'n va anar a viure amb la seva xicota. Ara ja s'han canviat de pis i tot! però jo no he pogut acabar-lo abans i em segueix fent il.lusió fer-li aquest quadre pel pis. Així que...

    He muntat el bastidor, els ganxets i he tensat la seda:

    Després d'assegurar-me que la tela estava tensada però sense tibar massa (es podria esquinçar perquè la seda és molt delicada) he començat a passar la guta:

    La guta és com un "moquet"; una pasta que segella el porus de la tela, creant petites "piscinetes" que després podran ser pintades sense por que un color es barregi amb l'altre. Si no ho fessim així els colors es barrejarien tots i seria com un conjunt de taques de pintura.

    Total, que he estat una bona estona passant guta fins que se'm ha cansat el braç. Cal tenir en compte que tot això es fa SENSE poder recolzar mà ni braços damunt la tela ni el bastidor. Quan ja m'ha començat a tremolar la mà i a agafar torticolis he decidit parar.

    Dels 6 músics africans que hi ha al dibuix he aconseguit fer-ne 4. Els altres 2 els deixo pel proper dia que, ara per ara, no se quan serà:

    El que té de bo viure aquí és que tinc les golfes per poder establir-hi el meu petit taller que em permet deixar el bastidor i la tela muntades mentre s'asseca tot. I això s'ha d'assecar en horitzontal; si no està sec no es pot moure. Encara que trigui setmanes a reprendre al feina (que espero que no sigui tant), puc deixar-ho així sense molestar a ningú. No hauré de treure-ho perquè necessitem la taula per dinar, ni fer els deures... 

    Així que avui estic contenta.

    Quan el tingui més avançat ja faré més fotos.
  • Nadal a casa

    He de dir que aquestes Festes m'ho he passat molt bé.
    De fet feia anys que no passava unes Festes així, si no fos perquè hi ha persones que ja no estan amb nosaltres per celebrar el Nadal.
    La qüestió és que (mai pensava que ho diria) la crisi ha fet que fossin unes Festes autèntiques; que no ens haguéssim de preocupar per fer regals a ningú. Com que no hi ha calers per comprar, he anat molt més tranquil.la als llocs, sense pensar si això o allò agradarà; com tampoc he hagut de preocupar-me de comprar res a ningú perquè com que em regalen coses a mi no puc presentar-me amb les mans buides...
    Tot això pot sonar a ximpleria però és la pura realitat. La realitat en què hem viscut tots aquests anys. Quan en molts casos havies de regalar perquè et regalaven, i com que et feien un regal de 10, tu no podies fer un regal de 2. És així.
    O sigui que aquest any només ens hem hagut de preocupar d'estar amb la família i amics i gaudir del moment i de l'oportunitat d'estar junts (com sempre hauria de ser).
    Tot això, entre d'altres coses que no vénen al cas, m'ha portat a recuperar costums de Nadal que havia deixat de banda.

    COSTUM 1: Fer postals de Nadal

    Hem tornat a fer postals de Nadal i ho hem fet amb la Gina. Una postal per cada família i alguns amics. Aquest any han estat estrelles de cartolina que es poden penjar a l'arbre, a la finestra o per decorar qualsevol lloc. L'estrella s'obre i porta el missatge dins.


    COSTUM 2: Fer algun taller o manualitat
    Amb la Gina hem fet aquests arbres de Nadal:

    Poden servir per decorar qualsevol racó de la casa. Nosaltres els hem incorporat al pessebre, com a "atrezzo".
    I jo soleta he fet la casa del Pare Noel a partir d'una capsa buida:

    Aviat penjaré un tutorial per si voleu fer-ne una :)

    COSTUM 3: Fer galetes pels Reis d'Orient.
    Aquest costum no l'hem perdut mai, de fet. Però ens agrada repetir cada any.
    Enguany hem incorporat el CACAU com a ingredient d'algunes galetes i ens han quedat BONÍSSIMES!
    Així que ja veieu que aquestes Festes hem treballat molt però ha estat molt entretingut :)
    I tu, com has passat les Festes?

Traductor