Blog

Currently showing posts tagged estiu

  • Juliol 2015

    Les classes ja han acabat. Van acabar al mes de juny, de fet. Però el mes de juliol acostuma a ser un mes ple d'oportunitats pel que fa a formació perquè a tot arreu es fan cursos intensius i tallers de tota mena en gairebé qualsevol àmbit. I de vegades és francament difícil resistir-se a l'oferta.

    Així que, com que no aniré enlloc de vacances, m'he regalat un mes de juliol ple d'aprenentatges, experiències i, val a dir-ho, algunes coses per estudiar que m'han permès viatjar d'altres maneres. Tot plegat per desconnectar i connectar amb mi mateixa de la millor manera que puc/se fer-ho; amb la música:

    • El Musical Participatiu. Aquest cop he repetit experiència participativa però amb una partitura diferent de la de l'any passat a Manresa. El projecte ja feia setmanes que estava en marxa però no vam estrenar fins el mes de juliol. Com que erem tanta gent apuntada es van haver de fer dos dies de concert: 1 i 8 de juliol. A mi em va tocar el segon dia però vaig anar a veure cantar als companys del primer grup. Sort que ho vaig fer i vaig poder gaudir com a espectadora de la feina que el Xavier Casan i l'Óscar Peñarroya fan amb nosaltres. Em va tocar seure just davant dels homes i això em va agradar perquè durant els assajos la veritat és que molts cops ni els veia, tot i sentir-los als seients de més enllà. És un gust sentir-los cantar tan aprop però veure'ls "actuant"... ho fan francament bé! Sempre es pot aprendre alguna cosa de qualsevol company/a. Com deia, que bé que hi vaig poder anar :)

    *La foto no és meva sino de l'organització del Musical Participatiu.

    • Curs de Direcció Coral. Entre el dia 1 i el dia 8 (que em tocava cantar al Musical) vaig anar 4 dies a fer el curs intensiu que organitza la FCEC. Feia temps que volia fer un curs així però he de dir que el vaig fer una mica per responsabilitat. La realitat és que jo estic dirigint grups de persones sense que ningú m'hagi dit com fer-ho i em sento responsable de la feina que faig, així que cap a Cervera hi falta gent. Al marge d'altres coses, em va agradar fer el curs perquè m'ha permès comprendre millor la feina dels meus Directors (de qualsevol dels que m'han dirigit i de tots ells). Però d'aquesta aventura em quedo amb: els grans professionals que van impartir el curs (Xavier Puig, Eva Martínez, Elisenda Carrasco i com a "Guest Star" Jaume Sala), amb els companys i companyes "estupendus" amb qui vaig compartir treball i bones estones fora de l'aula, amb tot el que he après (no només sobre la tècnica de Direcció sinó sobre la música i les persones) que després podré aplicar a l'aula, i sobretot amb un convenciment. Més que un convenciment és una constatació perquè jo això ja ho sabia. Em quedo amb el convenciment que jo no sóc Directora. Potser és que tampoc m'hi sento... Faig de Directora però realment a mi el que m'agrada és cantar. I el següent pas que vaig fer va anar en aquesta línia.
    • Intensiu de Tècnica i expressió. Just després de cantar el Musical vaig dedicar uns dies a aquest curs. Va ser un curs intens en tots els sentits (també en temperatura perquè vam enganxar l'onada de calor a tope) però va valdre molt la pena. Em vaig posar a les mans de la Luciana Carlevaro i la Yasmina Azlor per veure si em podien ajudar amb el meu "tema". El meu tema és la cosa que fa que em sigui impossible cantar jo sola davant de la gent. Que si canto en un cor, cap problema, però jo soleta... això ja són figues d'un altre paner. Ja se que en el meu cas, la cosa que fa que em sigui impossible cantar davant de la gent, es diu no poder o no saber mostrar-me tal com sóc. Tal com sóc cantant. Que no tinc cap obligació de fer-ho, però m'agradaria superar-ho perquè no és una qüestió estrictament musical. I va ser una delícia de curs. Elles dues em van ajudar moltíssim però les meves companyes també. Un grup molt reduït i 2 persones amb experiència que sabien perfectament què duien entre mans. Per no extendre'm em guardaré les reflexions més intenses per a mi però diré que el curs em va suposar una "remoguda per dins" i coses que encara estic assimilant. Estic super agraïda a totes elles -companyes també-, per tot el que han compartit amb mi i per la seva vesant humana. Mai fins ara hauria pensat que podria cantar fora de la dutxa de casa meva tal i com ho vaig fer!. Molt potent tot plegat. Ara he de seguir treballant en això.
    • Cantant en una masia. I tot el que he fet durant aquest juliol però especialment aquest últim curs, em va impulsar a fer una bogeria: passar-me una tarda cantant en mig del camp, amb gent que no coneixia de res. Resulta que una escola de música d'Igualada (aquesta sí que la conec) tenia uns alumnes que estudien per tècnics de so i que havien de fer unes pràctiques: sonoritzar exteriors. Buscaven gent per cantar, tocar la guitarra i el baix. Es tractava d'anar cantant/tocant mentre ells anaven fent feina. No ho havia fet mai abans i no sabia ben bé què hauria de cantar o què volien que fes però hi vaig anar. I va resultar que no necessitaven res concret, només això: anar cantant i tocant i els alumnes anar provant. Al principi jo estava allà, encarcarada i pensant allò "d'on t'has ficat!??". No sabia què fer amb el micro, ni com posar-me, però mica en mica se'm va anar passant. Vam començar amb una que mig sabiem tots (Stand by me) però finalment ens vam liar a improvisar: saps aquesta? i aquella? no la se però la bateria com aniria? A veure, canta'm aquest tros que m'hi afegiré... Sort que els músics que hi havia per allà eren "estupendus" (això és: gent amb ocupacions diverses que toquen un instrument per esbarjo, gent que són uns cracks i quan tu dius "uoooo" ja saben què han de tocar, que no importa els coneixements que tinguin perquè HO FAN...). I així, sent conscient de la meva mala postura corporal a estones, de no saber lletres, de no saber què fer amb el micro, de, en fi... sent conscient de que el que feia no era tècnicament perfecte vaig estar 3 hores cantant. I escoltant, i aprenent, i parlant... va ser alliberador. Els agraeixo sincerament la paciència i el bon humor de tots plegats perquè van fer possible que em sentís a estones gairebé com a casa.

    I és que ja ho he dit en algun altre lloc però jo, quan sigui gran, vull fer something like this:

    Doncs res, fins aquí les meves peripècies estiuenques com a alumna. Ara sí que puc dir que per mi ja s'ha acabat el curs!

    Ara toca posar-se de nou a l'altra banda i anar preparant coses pel 2015-2016.

    Ens anem llegint!

Traductor