Blog

Currently showing posts tagged fàtima

  • Gospel a l'Asil

    Ahir vaig estar a l'Asil del Sant Crist, una joia del Modernisme Igualadí:

    Vaig anar a veure cantar el grup de Fàtima amb la seva nova Directora (la Laia Cuadras) i als U5Gospel de Maristes, també amb nova Directora (la Maria Colom).

    Estic contenta d'haver-los vist a tots. Contenta que els dos grups tinguin Directores més preparades que jo. Contenta que la gent segueixi cantant i gaudeixi quan ho fa. Contenta que el Ramon els acompanyi al piano (so lucky!). I agraïda.

    La música continua. La vida continua. 

    Tot és com ha de ser.

  • Gracias a Fàtima, que me ha dado tanto

    Avui, mirant el calendari, m'adono que Ja fa gairebé un any que vaig deixar els 4 grups corals que portava. 

    Encara que a alguns no els ho va semblar, no va ser una decisió precipitada. Va ser una decisió a la qual ja portava MOLTS mesos donant-li voltes. Però no per meditada va ser una decisió divertida, la veritat.

    En aquell moment jo necessitava parar. El temps que destinava a buscar repertori, treure veus, inventar exercicis, preparar classes, etc., el necessitava per estar amb mi i per mi. I el cert és que no me'n penedeixo però si he de ser sincera, he trobat a faltar coses que recordo amb molt d'afecte (com ja m'imaginava). Precisament per això em va costar tants mesos decidir-me: bàsicament per l'aspecte humà de l'experiència. I això és el que volia expressar des de ja fa algun temps.

    Recordo quan la Coordinadora dels Espais Cívics d'Igualada, l'Arantxa, em va proposar de posar en marxa un taller de Gospel al Centre Civic de Fàtima. Va ser l'any 2013 i la conversa que vam tenir no la reproduiré ara, però el que puc dir és que em sembla que ella va creure més en mi que jo mateixa llavors. Però vaig acceptar. I gràcies a l'experiència de Fàtima, amb el temps, vaig anar portant més grups.

    El primer dia de classe em vaig presentar allà amb la bossa plena de partitures, lletres, l'ampolla d'aigua i bastants nervis. I amb una quinzena de paperets enrotllats com una cigarreta (perquè, sí, ja s'hi havien apuntat una quinzena de persones).

    Ai mareta, què els he d'explicar jo ara!...

    I no sé què els vaig explicar. Però sí recordo, perquè era important per mi, que els vaig traslladar la idea que no esperessin que els fes classes gaire "formals". Que no esperessin de mi grans coneixements de música, però que sí que faria el possible per fer-los viure la música com l'entenc i la visc jo. I vaig agafar les cigarretes de paper i les vaig repartir; una per casdascú.

    A dins només hi havia escrita una frase d'en Luciano Pavarotti: 

    La frase diu: "Aprendre música llegint sobre ella és com fer l'amor per correu".

    Jo no la vaig posar tan bonica com aquí la gent de Beltempo Records però la vaig triar perquè em semblava que reflectia molt bé allò que jo els volia transmetre sobre la música i el que podríen esperar cada divendres al vespre.

    I el taller de Gospel va començar a caminar.

    Quan portavem 4 classes, literalment, ens vam topar amb la Festa d'aniversari del Centre Cívic que, com cada any, se celebra per primavera al mig del carrer. L'Arantxa ens va dir que no estavem obligats a sotir, i menys amb 4 classes... però tots ens ho vam prendre com un repte i he de dir que en acabar l'acte molta gent va venir a felicitar-nos de tant bé que va sortir amb només 4 dies.

    Aquest va ser el dia de la primera cantada :)

    Sobre el taller de Fàtima voldria dir algunes coses que em semblen importants:

    Era un taller quadrimestral, el que implica obrir inscripcions cada 4 mesos amb el moviment d'entrada i sortida de gent al grup i el que això comporta (que quan la cosa ja comença a sonar bé, tornes a començar).

    Cada any hem participat en l'anversari del Centre (menys quan la meteorologia ho ha impedit).

    El taller ha anat creixent cada any, fins el punt que quan ho vaig deixar vam haver de demanar que tornessin a obrir inscripcions i no el tanquessin perquè hi havia gent que s'havia quedat fora. 

    Ha estat sempre un grup que ha acollit estupendament a tota la gent nova que s'hi ha anat apuntant. Això i que ha estat un grup que sempre s'han pres la "feina" amb entusiasme i més seriosament que si fossin una CORAL estable "de veritat", són dues de les coses que més m'han agradat d'aquest grup. 

    Com ja he dit, no era un COR estable, per tant no teníem coses com per exemple un VESTUARI que ens identifiqués. I, de fet, sempre hem volgut anar vestits de carrer. Això lliga amb la filosofia que sempre he volgut transmetre al grup: tothom pot cantar; no cal anar mudat ni fer res especial. Anar "de carrer" ha estat, de fet, una altra de les coses que ha caracteritzat al grup. M'agrada.

    Hem fet una pila de celabracions entre nosaltres (no només Nadal i Final de curs). Qualsevol excusa és bona per portar unes pastetes i berenar :)

    Hem cantat SEMPRE acapella menys en casos molt puntuals. 

    El taller no tenia ofcialment compromisos ni activitats previstes però he de donar, un cop més, gràcies a l'Arantxa per haver-me donat carta blanca per fer una quantitat "d'experiments" que ni t'explico en aquests 4 anys.

    I ja que hi estic posada, explico algunes coses maques que vam fer durant aquest temps.

    Trobada a Copons amb la coral Family Gospel de Calaf. Cada grup va cantar algunes cançons per separat i algunes de conjuntes. Va ser divertit trobar-nos i conèixer gent nova però que també cantava gospel (no estem sols!). El públic s'ho va passar molt bé i per nosaltres va ser una gran trobada.

     

    Coneixeu The Gospel Viu Choir (TGV)? Si no els coneixeu us diré que ja esteu trigant. Per mi -és només la meva modesta opinió- són el millor grup de Gospel del país (i part de l'estranger! com diria la meva àvia). Són un grup de gent estupenda, amb unes veus meravelloses, que vibren amb el gospel, que et fan vibrar a tu, que t'emocionen des del minut 1... fan màgia dalt de l'escenari. A més a més tenen un projecte solidari: Gospel Sense Fronteres, mitjançant el qual treballen amb entitats vinculades a ajudar els infants del món. I tot això és possible gràcies al seu Director, en Moisès Sala.

    El meu primer contacte amb el gospel va venir de la seva mà, ja fa uns quants anys, al taller de Gospel que ell imparteix cada estiu a Girona (per cert, les inscripcions al taller d'enguany ja són obertes i us hi podeu apuntar AQUÍ, us recomano l'experiència 100%). En Moisès, deia, és segurament el responsable de que m'agradi i senti el gospel i, potser indirectament, també vaig començar a Fàtima gràcies al que he anat aprenent assistint als seus tallers i seguint al seu COR.

    Ell ens va explicar que estaven rodant un documental sobre TGV, anomenat precisament EL COR. El concert que apareix a la pel.lícula, es va gravar a l'Auditori de Girona.

    I allà que vam anar! Vam muntar un autocar de quasi 40 persones entre Fàtima i Family Gospel. Va ser genial tot plegat:

    Un altre dia emocionant va ser el 20è aniversari de Fàtima i el 10è de l'Espai Cívic Centre. Va ser un luxe poder cantar a l'Ateneu d'Igualada (vestits de carrer, com sempre).

    Dins de l'aula també hem fet coses interessants i divertides. Aquí (any 2015?) ens vam dividir en 2 grups per fer un exercici: gospelitzant cançons que no són de Gospel. La imaginació al poder! Crec que vam aprendre molt, de forma divertida.

    Els TGV  van portar el seu espectacle RELOAD a Calaf. No ens ho podíem perdre. Quasi 90 persones entre Fàtima i U5Gospel en un autocar! Crec que aquest dia el recordarem sempre :)

    I gràcies a aquesta "caravana gospeliana" que vam muntar per anar a Calaf, en Moisès va venir a fer-nos un taller dels seus a l'Espai Cívic Centre (Igualada), pels integrants de Fàtima i de U5Gospel. les fotos ho diuen tot, oi? No words...

    I l'últim concert que vam fer plegats Fàtima i U5Gospel "Cantem per Perú" a l'Església del Roser (Igualada), que va ser molt bonic, on els cantants van anar un pas més enllà, es va recaptar una quantitat de fons força maca, i la gent va acabar dreta cantant i aplaudint.

    D'ocasions per recordar en tinc tantes que no acabaria mai aquest post. Algunes  ja les he anat explicant aquí al blog. Només volia expressar (si és que això és possible) el que aquests anys han significat per mi.

    La paraula és AGRAÏMENT. Profund i sincer. Gràcies a l'Arantxa per confiar en mi i donar-me aquesta oportunitat perquè, com he dit al principi, Fàtima m'ha donat eines per afrontar projectes i experiències que han vingut després, inclús com a cantant. Gràcies a tots els grans (per fora i per dins) Mestres que he tingut pel camí. Gràcies als "alumnes" -que molts han estat Mestres també- per aguantar-me; gràcies per ser-hi en moments realments difícils de la meva vida. 

    A nivell personal he après tant! Sempre m'he sentit responsable d'aquesta feina i paral.lelament m'he anat formant per a poder donar el millor de mi. Però he après de totes les persones que han anat i vingut; de totes. He après a ser "Ajudadora" (no m'he identificat mai amb la paraula Directora). He après que hi ha coses que són fàcils per mi, més del que pensava, però que no són igual de fàcils per tothom. He après que jo podia fer coses que ni m'imaginava. He après que jo ja tenia coses dins meu que tampoc m'imaginava. He après de la música fent música.

    He tingut tants bons moments, tants aprenentatges, tantes il.lusions acomplertes, tants farts de riure, tanta vida... que em resulta molt difícil dir tot el que voldria sense extendre'm més.

    Així que, perquè no fer-ho amb música? Avui sí, FOR GOOD...

    I és que, com va dir el Patrick Swayze al final de la pel.lícula Ghost: "ni te imaginas cuánto amor me llevo".

  • Final de curs 2016

    Doncs res, ja som aquí de nou. Un altre final de curs.

    Ja se que em repeteixo, post rere post...però la vida també és una repetició, no? primavera, estiu, tardor, hivern i tornem a començar ;)

    Intentaré que aquest post no em surti gaire llarg :S

    Fàtima: aquest curs hem treballat molt i hem comptat amb la inestimable ajut de la Laura (ex-alumna) per venir a dirigir al Grup el dia de Sant Josep a l'aniversari del Centre Cívic (jo tenia Assaig General a l'Auditori i no hi podia ser). La pega és que degut a la pluja es van suspendre els actes (2 cops!!) però ella s'ho va treballar molt i així li van reconèixer els seus ex-companys:

    Una mica de "postureo" però és que amb la Laura és impossible no fer conya.

    I aquí el soparet que vam fer després al garatge del Carles (amb concertet improvisat dedicat als seus pares):

    I, com a cosa excepcional, per totes les mostres d'afecte, el suport rebut i en BON ROTLLO que arriben a tenir en aquest grup, em vaig arrencar a cantar. És una improvisació així "aquí te pillo aquí te mato" d'un tema que vaig aprendre en el primer taller de Gospel que vaig fer, de la mà d'en Moisès Sala ja fa força anys. La cançó es diu "Steal Away" i mirant de recordar la història que ell ens va explicar quan ens la va ensenyar va sortir això:

    No està perfecte però ja portavem estoneta cantant i "contents" (i sort que no se'm veu la cara de prop encara que al final se sent tremolar la veu una mica).

    Cors Units de la Gent Gran: al Casal del Passeig vam decidir fer festa també. Crec que han fet un molt bon any. Han treballat molt i bé així que al final vam fer un mega esmorzar col.lectiu en el que no van faltar les cançons i els versos:

    Tot plegat han estat maneres de trobar-nos en un entorn més informal, gaudir de la música que tan ens agrada (ja fora de classe) i desitjar-nos bones vacances i fins el curs vinent.
  • Final de curs Taller de Gospel Fàtima 2014-2015

    A Fàtima també hem celebrat el final del curs del Taller de Gospel.

    Un taller que ja ha acabat la seva 4a edició i que a l'octubre, si tot va bé, encetarà el seu 3er any de vida. Un taller que va començar com a un projecte petit, amb molta il.lusió i que mica en mica s'ha anat fent gran, amb la mateixa il.lusió. Un taller que cada cop té més cantaires però conserva l'esperit original: les ganes de treballar, de passar-ho bé cantant, les ganes d'aprendre i el "bon rotllo" entre companys, siguin coneguts o nous. Puc dir, i crec que no m'equivoco, que el de Fàtima és un grup amb personalitat pròpia. Una personalitat que li hem anat "imprimint" entre tots, i això em fa estar molt orgullosa.

    Són un grup de gent que sigui quin sigui el repte que els llancis, l'agafen, se'l fan seu i el tiren endavant. Aquí unes fotos de l'últim exercici que els vaig plantejar:

    Equip dels "Tigres" treballant en el seu repte:

    Equip dels "Leones" treballant en el seu repte:

    I si, se que esteu intrigats però ho sento, no us puc revelar quin era el repte; Top Secret. Això és el que passa per NO apuntar-vos al taller, que ara us quedareu amb les ganes ;)

    Doncs res, que després d'un quatrimestre d'intens treball (actuació a l'Ateneu, reptes variats...) ens hem guanyat un bon berenar de final de curs:

    No us podeu imaginar com estava tot de bo!. Aquesta gent són artistes cantant, a la cuina...

    Total, que apart del merescut berenar, no podia faltar la música. I això és el que vam improvisar en un moment amb els alumnes i el parell d'"espontanis" que es van presentar per compartir una estona amb nosaltres (les famílies ja se sap, incondicionals sempre):


    Una altra cosa no tindrem, però ens ho passem d'allò més bé.

    Hi tornem a l'octubre!

  • Participació a l'Aniversari dels Equipaments Cívics d'Igualada

    El passat dissabte 14 de març va tenir lloc a l'Ateneu d'Igualada la celebració del 20è aniversari del Centre Cívic del barri de Fàtima i el 10è aniversari de l'Espai Cívic Centre.

    Un cop més també hi vam voler participar amb el Taller de Gospel. No ho vam dir a ningú però podríem dir que nosaltres també estàvem de celebració ja que enguany fa 2 anys que per aquestes dates va arrencar el Taller de Gospel a Fàtima per primera vegada (recordeu-me que escrigui sobre això).

    No tinc fotos de la nostra actuació llevat de les que voluntàriament ens han fet arribar familiars que eren allà i les van fer amb el seus mòbils. Amb els vídeos passa el mateix...

    Voldria dir que va ser un luxe per a nosaltres poder mostrar la nostra feina (he dit feina? si ens ho passem genial!) en un lloc com és l'Ateneu d'Igualada. Però és un luxe que imposa. Per a persones que no cantem habitualment així (en bastants casos no cantem així ni de cap altra manera fins ara), doncs la veritat és que imposa. He dit ja que, aquest any també, hi havia persones que feia 4 classes que cantaven? literalment! Doncs malgrat això totes van voler sortir a l'escenari a participar i gaudir de la Festa. M'encanta aquesta actitud.

    Si m'arriba un material millor ja el penjaré però m'agradaria que veiessiu una cosa.

    Amb gent que no ha cantat mai abans (bastants, bastants en aquest grup), amb gent que a més a més portava cantant només 4 classes, amb els nervis del directe, d'un escenari, que, com deia una de les solistes "els veia la cara a tots, als de les primeres files, i ens miraven!", una mica encarcarats al principi fins que vam reclamar al públic... públic, perquè no ens acompanyeu, home? no estigueu tan "tiesos"! ;) Cantant a cappella, sense música, en anglès...:

    Doncs això. Llàstima que ens tallen els aplaudiments del final, hehehehehe.

    Que aquí teniu una mostra del que fem al taller, que és un taller obert a tothom i que és un gust treballar amb gent així.

    Espero que al proper aniversari ens vingueu a veure!

  • Actuació del Taller de Gospel al 19è aniversari del Centre Cívic de Fàtima

    Aquest dissabte hem pogut participar al 19è aniversari del Centre Cívic de Fàtima amb els alumnes del Taller de Gospel (que ja va per la 3a edició)!

    Vam patir fins a l'últim moment perquè va estar plovent molta estona i no sabíem què passaria al final. L'espectacle havia de començar a les 5 de la tarda i nosaltres teníem previst actuar sobre les 17:50 però vam sortir amb retard :(

    Ens vam trobar abans d'hora per assajar. Vam escalfar i fer uns quants "crits" per intentar que se'ns passessin els nervis. Havíem de sortir a escena en setè lloc i just abans de sortir es va tornar a posar a ploure, cosa que va obligar a fer un descans de 10-15 minuts per veure si parava de ploure i podíem continuar. Finalment així va ser. I vam cantar 3 cançons: "This little light of mine", "Lean on me" i "We have a meeting today".

    Val a dir que en aquesta edició del taller hi havia unes quantes persones noves que només portaven 4 assajos!! A més a més ens van faltar una mitja dotzena de cantaires però tothom ho va fer MOLT i molt bé!

    This Little Light of Mine

    This Little Light of Mine

    This Little Light of Mine

    Lean On Me

    Lean On Me

    M'agrada aquest grup perquè té "vida pròpia"...: 

    - "podríem portar una guitara"

    (i va i la porten)

    - "cantem nosaltres dues i la fulanita que ens faci la segona veu"

    (i va i ho fan)

    - "mira que al final de la cançó faré HEY!"

    (i va i ho fa, amb 4 assajos!)

    I no protesten mai (i m'aguanten totes les rucades)...

    No se... tots tenen molt sentit del compromís i s'impliquen molt però a la vegada gaudeixen. No necessiten gaire cosa perquè s'ho passen bé pel mateix fet de cantar... i quan s'hi posen es nota.

    Què més podria demanar?

    Al final de la celebració ho vam remullar amb el cava i el pastís del Centre Cívic :)

    Una tarda molt entretinguda on vam poder gaudir també de les actuacions dels altres grups, que ho fan realment bé. A Fàtima es fan coses guapes!

    Voldria dir que les fotos que he posat aquí no són meves. Són dels Equipaments Cívics d'Igualada i en podeu veure més, i de totes les activitats que es van fer AQUÍ.

  • Estampació sobre tela a Fàtima

    Finalment tirem endavant el taller d'Estampació sobre Tela al Centre Cívic de Fàtima. Visca!

    El taller durarà 3 divendres i aprendrem a estampar sobre tela utilitzant segells i plantilles.

    Primer dia. Introducció a l'estampació.

    El primer dia vam estar parlant de segells i plantilles i vam començar a fer segells amb materials senzills.

    El segon dia vam fer això:

    Gravat de segells!  :-)

    Quina cara de concentrades...

    Vam fer això i més coses. I el proper dia veurem com passem a la tela tota la feinada que hem fet.

    Vull agraïr a l'Alícia que estigui fent de "reportera"; a la que et despistes ja t'ha fet la foto! Ella és una artista de cap a peus aixíque no puc estar-li més que agraïda al fet que vulgui venir al taller.

    I si voleu saber com acaba, haureu d'esperar al proper divendres.

    ... CONTINUARÀ...

Translate