Blog

Currently showing posts tagged formació

  • Intuïció, De Rose i comida sin carne

    Aquesta tarda he anat a Barcelona i l'he coneguda:

    Ha estat una de les millors inversions que he fet últimament perquè ha resultat una tarda rodona (d'un dia rodó en una setmana força especial).

    He assistit a un curs on s'ha parlat de creativitat, d'intuïció, de la concentració, del cervell, de la respiració, del cos, hem fet pràctiques, hem mirat el foc...  Apart del contingut, ha estat un curs maquíssim per moltes coses.

    S'ha fet en un espai de l'eixample super acollidor, les mestresses són un amor, la mestra ha estat super propera utilitzant un llenguatge molt més natural que el del vídeo, la mare de la mestra -encantadora- ens ha portat pastes, els participants hem pogut dir la nostra. I al final hem menjat Galetes de la Fortuna. Confesso que no n'havia menjat mai abans, però mira quin missatge m'ha tocat:

    Realment, sembla fet expressament...

    Del curs m'emporto moltes coses que sé que aniran veient la llum quan toqui, però només acabar ja m'ha vingut al cap una cosa: d'aquest curs m'emporto la certesa de que vaig bé. Al meu ritme, pero bé. Que les formacions que estic fent últimanent, són encertades. I els petits canvis que vaig fent a la meva vida, també.

    Al final de tot, després de quedar-nos xerrant una estona, una de les mestresses m'ha dit que demà fan un soparet per estrenar el pati del darrere: "pondremos música y habrá comida sin carne y bebida sin alcohol". Per mi cap dels dos és un requisit sine qua non, però m'agrada.

    I si bé és cert que no tinc costum d'anar a "festetes" on no conec ningú i que, si hi vaig, tampoc sóc de les primeres a posar-me a parlar amb la gent... el que sí que és cert és que si parlem de fer canvis i de fer coses diferents, en algun moment s'ha de començar, oi?

  • Juliol 2015

    Les classes ja han acabat. Van acabar al mes de juny, de fet. Però el mes de juliol acostuma a ser un mes ple d'oportunitats pel que fa a formació perquè a tot arreu es fan cursos intensius i tallers de tota mena en gairebé qualsevol àmbit. I de vegades és francament difícil resistir-se a l'oferta.

    Així que, com que no aniré enlloc de vacances, m'he regalat un mes de juliol ple d'aprenentatges, experiències i, val a dir-ho, algunes coses per estudiar que m'han permès viatjar d'altres maneres. Tot plegat per desconnectar i connectar amb mi mateixa de la millor manera que puc/se fer-ho; amb la música:

    • El Musical Participatiu. Aquest cop he repetit experiència participativa però amb una partitura diferent de la de l'any passat a Manresa. El projecte ja feia setmanes que estava en marxa però no vam estrenar fins el mes de juliol. Com que erem tanta gent apuntada es van haver de fer dos dies de concert: 1 i 8 de juliol. A mi em va tocar el segon dia però vaig anar a veure cantar als companys del primer grup. Sort que ho vaig fer i vaig poder gaudir com a espectadora de la feina que el Xavier Casan i l'Óscar Peñarroya fan amb nosaltres. Em va tocar seure just davant dels homes i això em va agradar perquè durant els assajos la veritat és que molts cops ni els veia, tot i sentir-los als seients de més enllà. És un gust sentir-los cantar tan aprop però veure'ls "actuant"... ho fan francament bé! Sempre es pot aprendre alguna cosa de qualsevol company/a. Com deia, que bé que hi vaig poder anar :)

    *La foto no és meva sino de l'organització del Musical Participatiu.

    • Curs de Direcció Coral. Entre el dia 1 i el dia 8 (que em tocava cantar al Musical) vaig anar 4 dies a fer el curs intensiu que organitza la FCEC. Feia temps que volia fer un curs així però he de dir que el vaig fer una mica per responsabilitat. La realitat és que jo estic dirigint grups de persones sense que ningú m'hagi dit com fer-ho i em sento responsable de la feina que faig, així que cap a Cervera hi falta gent. Al marge d'altres coses, em va agradar fer el curs perquè m'ha permès comprendre millor la feina dels meus Directors (de qualsevol dels que m'han dirigit i de tots ells). Però d'aquesta aventura em quedo amb: els grans professionals que van impartir el curs (Xavier Puig, Eva Martínez, Elisenda Carrasco i com a "Guest Star" Jaume Sala), amb els companys i companyes "estupendus" amb qui vaig compartir treball i bones estones fora de l'aula, amb tot el que he après (no només sobre la tècnica de Direcció sinó sobre la música i les persones) que després podré aplicar a l'aula, i sobretot amb un convenciment. Més que un convenciment és una constatació perquè jo això ja ho sabia. Em quedo amb el convenciment que jo no sóc Directora. Potser és que tampoc m'hi sento... Faig de Directora però realment a mi el que m'agrada és cantar. I el següent pas que vaig fer va anar en aquesta línia.
    • Intensiu de Tècnica i expressió. Just després de cantar el Musical vaig dedicar uns dies a aquest curs. Va ser un curs intens en tots els sentits (també en temperatura perquè vam enganxar l'onada de calor a tope) però va valdre molt la pena. Em vaig posar a les mans de la Luciana Carlevaro i la Yasmina Azlor per veure si em podien ajudar amb el meu "tema". El meu tema és la cosa que fa que em sigui impossible cantar jo sola davant de la gent. Que si canto en un cor, cap problema, però jo soleta... això ja són figues d'un altre paner. Ja se que en el meu cas, la cosa que fa que em sigui impossible cantar davant de la gent, es diu no poder o no saber mostrar-me tal com sóc. Tal com sóc cantant. Que no tinc cap obligació de fer-ho, però m'agradaria superar-ho perquè no és una qüestió estrictament musical. I va ser una delícia de curs. Elles dues em van ajudar moltíssim però les meves companyes també. Un grup molt reduït i 2 persones amb experiència que sabien perfectament què duien entre mans. Per no extendre'm em guardaré les reflexions més intenses per a mi però diré que el curs em va suposar una "remoguda per dins" i coses que encara estic assimilant. Estic super agraïda a totes elles -companyes també-, per tot el que han compartit amb mi i per la seva vesant humana. Mai fins ara hauria pensat que podria cantar fora de la dutxa de casa meva tal i com ho vaig fer!. Molt potent tot plegat. Ara he de seguir treballant en això.
    • Cantant en una masia. I tot el que he fet durant aquest juliol però especialment aquest últim curs, em va impulsar a fer una bogeria: passar-me una tarda cantant en mig del camp, amb gent que no coneixia de res. Resulta que una escola de música d'Igualada (aquesta sí que la conec) tenia uns alumnes que estudien per tècnics de so i que havien de fer unes pràctiques: sonoritzar exteriors. Buscaven gent per cantar, tocar la guitarra i el baix. Es tractava d'anar cantant/tocant mentre ells anaven fent feina. No ho havia fet mai abans i no sabia ben bé què hauria de cantar o què volien que fes però hi vaig anar. I va resultar que no necessitaven res concret, només això: anar cantant i tocant i els alumnes anar provant. Al principi jo estava allà, encarcarada i pensant allò "d'on t'has ficat!??". No sabia què fer amb el micro, ni com posar-me, però mica en mica se'm va anar passant. Vam començar amb una que mig sabiem tots (Stand by me) però finalment ens vam liar a improvisar: saps aquesta? i aquella? no la se però la bateria com aniria? A veure, canta'm aquest tros que m'hi afegiré... Sort que els músics que hi havia per allà eren "estupendus" (això és: gent amb ocupacions diverses que toquen un instrument per esbarjo, gent que són uns cracks i quan tu dius "uoooo" ja saben què han de tocar, que no importa els coneixements que tinguin perquè HO FAN...). I així, sent conscient de la meva mala postura corporal a estones, de no saber lletres, de no saber què fer amb el micro, de, en fi... sent conscient de que el que feia no era tècnicament perfecte vaig estar 3 hores cantant. I escoltant, i aprenent, i parlant... va ser alliberador. Els agraeixo sincerament la paciència i el bon humor de tots plegats perquè van fer possible que em sentís a estones gairebé com a casa.

    I és que ja ho he dit en algun altre lloc però jo, quan sigui gran, vull fer something like this:

    Doncs res, fins aquí les meves peripècies estiuenques com a alumna. Ara sí que puc dir que per mi ja s'ha acabat el curs!

    Ara toca posar-se de nou a l'altra banda i anar preparant coses pel 2015-2016.

    Ens anem llegint!

  • Feldenkrais aplicat a veu i cant

    Una de les formacions que he realitzat últimament ha estat sobre el mètode Feldenkrais aplicat a la veu i el cant. Reconec que fins fa poc desconeixia l'existència d'aquest mètode però la veritat és que el trobo molt interessant.

    Si he de ser sincera, cantar, el que se'n diu cantar, vam cantar ben poc (per no dir gens) però sí que vam investigar sobre possibilitats de so. Vam estar unes 6 hores treballant amb el nostre cos, escoltant-lo, provant-lo, jugant amb el moviment... Si pensem que la veu la "fabriquem" nosaltres, no ens hauria d'estranyar que poguem fer servir el nostre cos (no només la gola, la boca, el crani...) com a ressonador natural. És molt curiós com sona, com s'amplifica la veu després d'haver treballat el cos. La veu adquireix una "consistència", una presència que no es pot explicar. S'ha d'experimentar.

    Una de les coses que més em va agradar és seguir comprovant que hi ha maneres de treballar més obertes, en la línia de l'experimentació. Maneres de fer, mètodes i tècniques que giren en torn d'una de les paraules que més m'agraden: possibilitats. Perquè no hi ha una única manera d'aprendre; ni a l'escola, ni a la feina... a la vida! Per mi aprenentatge és sinònim de possibilitats (entre d'altres coses). Que ens han educat en què "això és així i sempre s'ha fet igual" eliminant gradualment la possibilitat de qüestionar-se les coses. Fins que arribes a l'edat adulta "aborregat" i amb etiquetes i prejudicis. Però no hi ha una única manera d'aprendre matemàtiques, ni d'aprendre a cantar, ni de fer cuina. I no em refereixo tant al mètode com a la PERSONA. No hi ha dues persones iguals, perquè hauríem de creure que aprenem tots igual?

    I quan et vas formant i veus que la teva manera de veure l'aprenentatge és compartida, quan veus que no estàs com un llum el dia que proposes un exercici al teu grup, quan veus que el que tu fas (de vegades arriscant), quan veus que les teves teories no són idees de bomber sinó que tenen un resultat (encara que tu de vegades no sàpigues explicar-lo).... quan veus tot això, la sensació que tens és d'una alegria i tranquil.litat immensa.

    Doncs ara estic humilment en això: formant-me per adquirir més coneixements, més tècnica, més base, i per trobar explicacions amb fonament a "perquè m'ha funcionat això que he fet si a mi no m'ha explicat ningú el com o el perquè"? Suposo que és un altre petit pas cap a l'autoconeixement.

    Com deia, el taller va estar molt interessant. Organitzat per la Coral Mixta d'Igualada i ens el va fer l'Ohad Nachmani, expert en el mètode Feldenkrais entre d'altres coses. Hi ha moltes webs amb informació però podeu visitar aquesta si voleu conèixer els fonaments i altres coses sobre aquest mètode.

    Us animo a experimentar!

Traductor