Blog

Currently showing posts tagged gràcies

  • Lluitant per sortir

    Fa 4 anys, per aquestes dates, vaig començar a cantar amb els Ol'Green. Tot el temps que vaig estar amb ells va ser un aprenentatge constant. Una de les millors experiències de la meva vida, en un dels moments més delicats de la meva vida.

    Fa molt de temps que penso en escriure sobre aquesta etapa verda però avui no serà el dia.

    Quan penso en Ol'Green, entre d'altres coses, el primer que em ve al cap és el càsting que vaig haver de passar per a poder entrar. Hi he pensat tantes vegades en aquell càsting per etapes...

    Doncs resulta que, 4 anys després, ahir al vespre em vaig tornar a presentar a una prova. No val la pena entrar en detalls perquè al final una prova és una prova. Vull dir que se't demanen unes coses, les fas (o no) i la superes o no (és relatiu això de la superació també). Per això serveixen les proves.

    Però la qüestió és que ara, mentre penso en això que estic escrivint, me'n adono del pes que han tingut aquests últims 4 anys i de l’empremta que han deixat en mi (com a dada: precisament d'aquests 4 anys he estat molt de temps apartada, per decisió pròpia, de quasi TOTA l'activitat musical que feia, inclòs cantar a Ol’Green).

    I penso en com em vaig preparar fa 4 anys i en el que vaig fer ahir.

    La veritat és que la prova d'ahir en cap moment me la vaig prendre com a un càsting en sí.

    Es tracta d'un grup que s'ha quedat sense cantant i n'estan buscant una de nova. Sí, seria per estar-hi com a solista. I a part de mi estan veient a d'altres persones.

    No conec les/els altres candidats/ates i confesso que tampoc tinc curiositat per saber qui són. Tampoc se amb qui es quedaran i confesso que, si no m'escullen a mi, tampoc serà amb el que jo em quedaré.

    Però et diré amb el que jo JA m'he quedat a hores d'ara:

    Em vaig sentir molt a gust cantant, improvisant, repetint... amb 7 músics en directe, tu. M'agrada molt la música que fan. De fet, ja fa temps que penso -no ho negaré- que seria molt xulo cantar amb una banda així, aquestes cançons i "en el plan que porten". Són músics que tenen MOLTA mili. Toquen ben bé perquè és la seva passió. Això es nota molt i és un gust poder cantar amb gent així ni que sigui per una nit.

    Confirmo que la música és una de les meves companyes de vida i la meva veu una de les eines més íntimes i més potents d’autoconeixement (i desenvolupament) que tinc. Ahir se’m va tornar a fer evident que he de continuar explorant maneres de poder treballar això amb altres persones també.

    No tinc la consciència d'haver passat nervis en CAP moment. Amb tot això em quedo.

    Per ser sincera, he de dir que ahir no portava les cançons tan treballades com les que vaig preparar pel càsting d'Ol'Green. Però la Gemma que ahir van veure aquells músics... Ja m'hauria agradat que hagués sortit fa 4 anys.

    De fet, ara me n’adono que la Gemma que va sortir ahir era la que estava lluitant per fer-ho 4 anys enrere.

  • Adéu 2019

    Suposo que quan tens una certa edat i s'acosta el final de l'any, és inevitable fer una repassada per veure com ha anat tot plegat. A mi m'agrada fer aquest exercici.

    Quan era més jove no ho feia, ni feia els típics propòsits d'any nou ni res. Val a dir que ara, de propòsits d'any nou tipus "aniré al gimnàs" o "deixaré de fumar", tampoc no en faig. Però sí que em sembla important tenir almenys una idea clara de què voldries per a l'any següent.

    Com que cada dia faig fotos al cel, de tant en tant les vaig mirant, veig com canvia la llum conforme avancen les setmanes i penso: "noia, que ja estem al març i encara estem igual", o "Gemma, no et desviïs, que ho estàs fent bé"... el que em vagi sortint.

    I quan arriba final d'any m'agrada repassar l'agenda, buidar el pot dels bons moments, recuperar fotos i apuntar què ha estat el més significatiu de cada mes. Per tenir-ho present i fer balanç. Si tinc el disc dur ple de carpetes amb fotos, és senyal que he anat a força llocs i he fet coses que m'ha agradat fotografiar. Aquest ha estat un d'aquests anys :)

    Crec que acabo l'any millor del que el vaig començar. Segur que els que tinc més a prop em poden dir: vols dir que en el moment que et trobes ARA, pots dir que acabes millor? Sincerament crec que sí. Perquè no em baso en el que suposadament he aconseguit "de portes en fora" sinó en la feina que he fet de "portes endins". De debò que ara mirant-m'ho, em reafirmo en que he fet molta feina.

    2019 ha estat un any en què he après MOLT. He assistit a tallers i cursos molt diversos. He recuperat la constància i augmentat la concentració per agafar un llibre i no deixar-lo; i la veritat és que n'he llegit uns quants.

    He tornat a la música en diferents formes. Potser la més visible és el duet que hem fet amb la Laura i els bolos que ens han anat sortint. Però de petits projectes musicals al cap i a l'escriptori, en tinc més :)

    He conegut gent nova i he fet escapades a llocs on no havia estat mai. He tornat a escriure aquí al blog.

    Enguany ha estat un any de grans converses. D'aquelles que et refreden els cafès o les infusions i també d'aquelles que t'hauries de lligar el telèfon l'orella mentre vas fent el menjar per no deixar la trucada. Especialment si el de l'altra banda està a més de 600km de distància i, per tant, s'ha d'aprofitar el moment.

    He après moltes coses, especialment sobre mi mateixa. I n'he recordat d'altres que ja sabia. La vida, quina gran Mestra...

    He millorat la relació amb algunes persones i amb algunes altres no perquè per descomptat que durant el 2019 no tot han estat flors i violes. Per descomptat.

    He aconseguit coses importants per a mi. Algunes m'han costat i d'altres m'han costat MOLT realment. És impressionant com ens arribem a auto sabotejar si no hi posem mesures; com diu aquell: "God, rescue me from myself". I és que el treball amb un mateix no s'acaba mai. Però estic satisfeta. I no em fa res dir que algunes d'aquestes coses les he aconseguides amb AJUDA. Perquè ningú està mai sol en realitat.

    He viscut la cara menys amable (dir perillosa potser seria excessiu) de les xarxes socials.

    M'he endut petites i mitjanes sorpreses. Anava a dir algunes decepcions però això implicaria que tenia expectatives i la veritat és que ja d'expectatives "una o ninguna", com deia aquell acudit. Per tant sorpreses petites o mitjanes que, amb la perspectiva adequada, no han arribat a ser grans.

    Però tanco l'any amb molta feina feta, amb un viatge que feia temps que volia fer, amb un nou nivell de Reiki i amb la tranquil·litat de saber que ho he fet el millor que he sabut en cada moment.

    Per això als Reis d'Orient els demano consciència, pau, salut i amor. Et desitjo el mateix a tu. I també et desitjo Bones Festes :)

    Gràcies per ser-hi, si és que hi has estat, i gràcies a la vida per deixar-m'hi ser a mi. 

    Adéu 2019... Hola 2020!

  • Acció de gràcies

    Des de fa uns anys, cada cop que s'apropa Tots Sants s'obre un cert debat "Castanyada vs Halloween". 

    Personalment, no veig perquè no es poden celebrar les dues coses. No veig incompatible conservar la teva tradició i "adoptar-ne" una altra o fer-ne una barreja. És allò de que si ets dels Beatles no pots ser dels Rolling Stones i viceversa... A mi m'agraden unes coses d'uns, i unes coses dels altres. I no veig perquè he de triar :)

    La qüestió és que a mi m'agradaria adoptar i adaptar una tradició que no és nostra: Thanksgiving Day. 

    Temps enrere pensava que quan pogués fer-ho, m'agradaria reunir a gent que estimo, bàsicament amistats, i fer aquest sopar de celebració. I donar les gràcies perquè hi som, perquè podem estar junts, perquè així ho hem triat, per les coses que hem compartit i perquè no sabem si demà les coses seran d'una altra manera, així que celebrem-ho ara que podem.

    Ja se que podem fer això per Nadal però Nadal té tot el tema religiós (encara que cada cop menys gent pensi en això), allò de fer regals perquè toca... Preferiria deixar tot això al marge de la trobada.

    Que dius, dona, doncs llavors donem les gràcies cada dia, no? Sí, jo ja ho faig. Però em sembla bonic poder-te reunir un dia amb els qui són amics, si algú de la família hi cap, també, donar gràcies i celebrar que podem ser-hi. Com un cap de setmana qualsevol, val, però aquest dia marcat al calendari per si durant l'any no ens hem pogut trobar.

    Ara que tinc un espai propi he començat a fer-ho.

    L'any passat érem poquets. Els que havien de ser-hi, segurament. :)

    I avui també ens trobarem "uns quants poquets".

    Que no serà sopar d'estovalles i corbata, però també hi seran els que han de ser-hi. Ni més ni menys.

    Així que res, que em fa il.lusió i que a veure si podem fer-ho més vegades :)

Traductor