Blog

Currently showing posts tagged let it be

  • Let it be

    Avui la meva cunyada ha publicat això: 

    No ho he pujat per morbo, per tant, tampoc cal explicar el com, el quan, el que s'ha viscut o el que s'està sentint.

    Fa un parell de dies que no miro els telenotícies però avui m'ha arribat (inevitablement) que encara hi ha gent que ha agafat el cotxe per marxar de cap de setmana. I no puc evitar compartir el que penso, que de debò que no és fruit del desànim (almenys no d'un desànim actual).

    Quan trec el cap per les xarxes veig el fotimer de gent que comparteix el missatge de com n'és d'important quedar-se a casa i no fer imprudències. Hi ha gent que ho fa en to amable, positiu i encoratjador (com la meva cunyada malgrat tot) però hi ha gent que està emprenyada. Veig, pel to del missatge, una vehemència, una desesperació, un voler convèncer a l'altre a qualsevol preu... I em pregunto si cal.

    No em mal interpretis. Ni m'estic resignant ni estic dient que no faci falta insistir en el que calgui per contribuir a que les persones prenguem consciència de la situació. El que em pregunto és si cal utilitzar l'energia (la teva, la de cadascú) d'aquesta manera. Em pregunto si emprenyar-se, desesperar-se i voler que l'altre entri en raó a tota costa, et beneficia a tu...

    Perquè per desgràcia sempre hi haurà persones que no reaccionaran fins que de cop i volta la mort tingui nom i cognoms.

    I això val per a qualsevol altra circumstància de la vida.

    Cadascú tenim el nivell de consciència que tenim. Tu pots tenir un missatge per a mi, des de la teva experiència i des de la teva bona intenció però si jo (per les raons que sigui) no estic llesta per a rebre'l... Em pregunto de què serveix que et desgastis volent-me fer veure coses que no puc veure. Jo també m'hi trobo. M'ha passat moltes vegades. Però si tu no estàs llest per rebre el que tinc per a tu, doncs no estàs llest. L'emprenyamenta i el desgast no serveixen de res. De vegades costa d'acceptar però és així.

    Crec que al final és una qüestió de consciència, com he dit abans. I de responsabilitat personal especialment en la situació de pandèmia que estem vivint. Millor utilitzar l'energia de cadascú de la manera més positiva i constructiva possible.

    Perquè és cert que això ens afecta a tots. Solidaritat, sí. Però si no està a les meves mans fer que l'altre posi de la seva part, només em queda saber que jo he fet les coses el millor possible, respectar-me, estimar-me, ocupar-me de mi mateixa i confiar.

    Suposo que és un "Let go and let God". O, si t'agrada més, Let it be...

    Confio, de debò, que entre tots trobem la millor manera cuidar-nos i de tirar endavant.

Traductor