Blog

Currently showing posts tagged música

  • Gospel a l'Asil

    Ahir vaig estar a l'Asil del Sant Crist, una joia del Modernisme Igualadí:

    Vaig anar a veure cantar el grup de Fàtima amb la seva nova Directora (la Laia Cuadras) i als U5Gospel de Maristes, també amb nova Directora (la Maria Colom).

    Estic contenta d'haver-los vist a tots. Contenta que els dos grups tinguin Directores més preparades que jo. Contenta que la gent segueixi cantant i gaudeixi quan ho fa. Contenta que el Ramon els acompanyi al piano (so lucky!). I agraïda.

    La música continua. La vida continua. 

    Tot és com ha de ser.

  • Tessitures

    Avui he trobat, sense buscar-ho, un vídeo interessant que he volgut compartir amb vosaltres.

    Fa il.lusió veure que, per la xarxa, de tant en tant encara trobes coses que estan ben explicades i que s'entenen bé, com és el cas d'aquest vídeo. Aquí l'autor ens deixa veure l'efecte que fa UNA MATEIXA NOTA musical cantada en diferents tessitures:

    És interessant apreciar com, segons tinguem veu de Soprano, Mezzo o bé Contralt, la mateixa nota no sona ben bé igual. Si no ens hi fixem gaire, fins i tot algú diria que no és la mateixa nota.

    El que passa és que segons la nostra tessitura, una mateixa nota ens pot costar més o menys d'abordar. O el que és el mateix, segons el tipus de veu que tinguem, aquesta mateixa nota la sentirem més confortable o menys; com que ens surt més fàcilment i de forma més natural. Crec que l'autor ens posa bastants exemples durant tot el vídeo i la idea es capta molt bé.

    De fet, té lògica. Si jo sóc Contralt -estaré dotada per a cantar més greu-, com més "amunt" vagi, més m'allunyaré del que estic, "de fàbrica", preparada per a fer. I a la inversa, si jo sóc Soprano, em costarà més "tirar cap avall". (Disculpeu que no utilitzi un llenguate molt tècnic; sempre he fugit d'això fins i tot quan feia classes d'informàtica).

    Això es veu clarament en el vídeo. En aquest moment, per exemple, veiem que la Soprano sembla que no està fen cap esforç; que li surt de manera natural. No hi veiem res estrany. La Mezzo, tot i que ja apreciem certa inensitat al cantar-la, encara mostra una veu amb cos. I a la Contralt ja se la veu una mica forçada:

    Per això és tan important, quan escollim una cançó per a cantar, esbrinar bé en quin està. Mirar que s'adapti a la nostra tessitura i, si no, intentar a veure si podem pujar o abaixar la cançó de , perquè s'adapti millor al que ja portem de sèrie (i aquí també vull dir que, amb treball, el que portem de sèrie també es pot millorar).

    Espero que el vídeo us hagi agradat i que hagueu après alguna cosa. Ara ve quan jo hi poso de la meva collita :)

    El vídeo està molt bé i ens ensenya coses. Algunes molt evidents, com l'última que acabo d'escriure: esbrinar/adaptar el tò de la cançó que vull cantar perquè resulti millor.

    Però a mi m'agrada el vídeo perquè posa de manfest algunes coses que es poden resumir en una de sola:

    • No hi ha dues veus iguals perquè no hi ha dues persones iguals.

    Això, sembla molt evident i molt fàcil de veure i entendre. Però de vegades no es capta de primeres el que vol dir això; el que hi ha derrere.

    Busca dues Sopranos. Les que vulguis. No cantaran igual una que l'altra.

    Busca una mateixa ària d'òpera; un mateix fragment: No el faran igual l'una que l'altra.

    Per què? Perquè no hi ha dues PERSONES iguals. No porten el mateix equipament de sèrie, no s'expressen igual...

    Quan nosaltres volem cantar una cançó, ni que sigui inconscientment, sempre tenim una referència d'algú que l'ha cantat abans que nosaltres; per això la coneixem :) Pensem en Frank Sinatra, Niña Pastori, Withney Houston, Elvis Presley... I tenir-los com a mirall està molt bé; ens pot servir per aprendre coses i millorar. Però també incoscientment ens estem quedant amb altres referències d'aquestes persones (crítiques que hem llegit, com vivien, com es comportaven, com s'expressaven...). Tot això no és nostre. És d'ells (i potser tampoc, i ni ho sabem).

    Em semblava important comentar això perquè:

    Si jo m'emmirallo en la Mariah Carey i ella és Soprano i jo no, el primer que em vindrà al cap és:

    "ui, no, jo no puc cantar"

    Ja hem vist al vídeo que algunes notes sí que les podre cantar però que no em sonaran IGUAL que a ella (torneu a mirar el vídeo per acabar de veure-ho clar).

    Només tenir la prova d'això, ja ens hauria de treure un pes de sobre: puc fer-ho. No tinc la seva veu però potser sí que puc cantar alguna cançó que ella també canta. De Mariah Carey només n'hi ha una així que potser jo puc fer-ho però tindré un atre resultat. Que no serà el seu.

    NO HI HA DUES PERSONES IGUALS. Intentem ser nosaltres mateixos. Acceptem-nos i estimem-nos tal com som. No volguem ser algú altre.

    La VEU ens pot ajudar molt en això!

    Les persones passem etapes diferents a la vida, oi? No sempre tenim el mateix humor. Una temporada estem més grassos i una altra més prims. O més blancs o més morenos...

    La veu és dins nostre i està lligada a quelcom més profund que no es veu. No té res a veue amb els qulios, ni amb el color de la pell... La veu ens pot acompanyar en processos, ens pot transformar, ens pot alliberar... Si acceptem el repte de no jutjar-la, de cuidar-la i de deixar-la ser, deixar-la sortir tal i com és. Traducció: Si acceptem el repte de no jutjar-nos, cuidar-nos, deixar-nos ser i mostrar-nos tal com som ;)

    Què senzill, oi? Sí, ja ho sé...

    Qui havia de dir que un vídeo trobat a l'atzar donaria peu a parlar de tot això? És el peu ideal, tota la cama és ideal! Parlar de tot això donaria per molt més i no és la meva intenció en realitat.

    Jo només us animo a tornar a veure el vídeo pensant, ara sí, una mica en això: NO HI HA DUES PERSONES IGUALS, jo ambé puc cantar, tinc una veu única que he de cuidar i respectar. I he d'utilitzar-la bé.

    Jo només us animo a que utitlizeu la vostra veu per conèixer-vos millor. És possible si abraceu el procés; si abraceu el que teniu dins.

    Feu servir la vostra veu. Feu-vos aquest regal...

  • Dia Mundial de La Veu

    Avui és el Dia Mundial de La Veu.

    Confesso que no ho tenia present però ara quan ho he vist he pensat en fer alguna cosa improvisada per pujar-la. Tan improvisada que pujo el tros de la pífia! (tot el vídeo sencer em semblava massa llarg).

    La veritat és que no acostumo a pujar vídeos meus cantant però mira; un dia és un dia ;)

  • Spiritualized

    Fa una setmana vaig estar al Festival de música Primavera Sound, però no vaig anar de gresca :)

    Després de més d'un any de no trepitjar un escenari allà estava jo, amb 8 companys més, fent els cors de Spiritualized, que Jason Pierce va portar a Barcelona.

    Van ser 3 dies intensos de treball, assaigs, convivència, música... de vida, en definitiva.

    Diuen que una imatge val més que mil paraules. Aquí en deixo unes quantes (no hi són totes, ni de bon tros) que recullen alguns moments d'aquesta experiència:

    He de reconèixer que em va agradar trobar-me de nou en una aventura musical perquè la veritat és que un cop allà em vaig adonar que ho trobava a faltar.

    Estic molt contenta d'haver pogut participar en aquest projecte, d'haver conegut persones noves amb qui compartir i gaudir del que tant ens agrada: la música.

    Voldria donar les gràcies als meu companys de cor (Laura R, Sílvia, Laia, Adrián, Laura M, Maribel, David i Adrià) per fer-ho fàcil, pels riures, abraçades i per tot:

    Al CEM Maria Grever per haver-nos donat aquesta oportunitat i per confiar en nosaltres; especialment a l'Ana i l'Ernesto.

    I també a l'orquestra (Cordes del món + Brasses del món) per ser uns músics amb un talent enorme; un plaer haver pogut cantar amb ells al costat:

    I bé, jo només tinc referències de com es viu tot això des de dins (també m'hagués agradat viure el concert com a espectadora, no et pensis) però segur que aquests dies anirà apareixent material sobre el concert.

    De moment, aquí deixo:

    Notícia a Vallès TV: El CEM Maria Grever particia per 6è any al Festival de músical Primavera Sound

    Una de les seves cançons més conegudes: Ladies and Gentlemen we are floating in Space

    Com dic, un plaer i una sort. Molt contenta ;)

  • For Good

    Avui hi ha molta gent que ha marxat de Setmana Santa però jo m'he quedat a fer coses. Concretament a gravar un tema a duo :)

    Aquesta cançó ja l'hem cantada altres vegades de forma improvisada però m'ha fet molta il.lusió que la Laura la volgués gravar amb mi. Ella canta molt bé i ens entenem sense cap problema. Així que aquesta tarda l'hem passada aquí tancades (sense menjar, sense maquillar, hahaha) però ha valgut la pena.

    Ara hem d'esperar el resulat final. A veure...

    Per cert, la cançó es diu For Good i és del musical Wicked. És una cançó que em va agradar des del primer moment que la vaig escoltar perquè té un missatge que m'arriba molt:

    "Ho he sentit a dir:
    Que les persones entren a les nostres vides per una raó;
    portant alguna cosa que hem d'aprendre.
    I som guiats pels que més ens ajuden a créixer,
    si ens deixem, i els ajudem a canvi.
    Bé, no sé si crec que això és veritat. Però sé que avui sóc qui sóc perquè t'he conegut"

    Ès una cançó preciosa que em ve al cap en molts moments de la meva vida, davant de moltes persones i situacions. Quan no em puc posar a cantar, els la canto mentalment.

    I així hem passat la tarda:

  • Gracias a Fàtima, que me ha dado tanto

    Avui, mirant el calendari, m'adono que Ja fa gairebé un any que vaig deixar els 4 grups corals que portava. 

    Encara que a alguns no els ho va semblar, no va ser una decisió precipitada. Va ser una decisió a la qual ja portava MOLTS mesos donant-li voltes. Però no per meditada va ser una decisió divertida, la veritat.

    En aquell moment jo necessitava parar. El temps que destinava a buscar repertori, treure veus, inventar exercicis, preparar classes, etc., el necessitava per estar amb mi i per mi. I el cert és que no me'n penedeixo però si he de ser sincera, he trobat a faltar coses que recordo amb molt d'afecte (com ja m'imaginava). Precisament per això em va costar tants mesos decidir-me: bàsicament per l'aspecte humà de l'experiència. I això és el que volia expressar des de ja fa algun temps.

    Recordo quan la Coordinadora dels Espais Cívics d'Igualada, l'Arantxa, em va proposar de posar en marxa un taller de Gospel al Centre Civic de Fàtima. Va ser l'any 2013 i la conversa que vam tenir no la reproduiré ara, però el que puc dir és que em sembla que ella va creure més en mi que jo mateixa llavors. Però vaig acceptar. I gràcies a l'experiència de Fàtima, amb el temps, vaig anar portant més grups.

    El primer dia de classe em vaig presentar allà amb la bossa plena de partitures, lletres, l'ampolla d'aigua i bastants nervis. I amb una quinzena de paperets enrotllats com una cigarreta (perquè, sí, ja s'hi havien apuntat una quinzena de persones).

    Ai mareta, què els he d'explicar jo ara!...

    I no sé què els vaig explicar. Però sí recordo, perquè era important per mi, que els vaig traslladar la idea que no esperessin que els fes classes gaire "formals". Que no esperessin de mi grans coneixements de música, però que sí que faria el possible per fer-los viure la música com l'entenc i la visc jo. I vaig agafar les cigarretes de paper i les vaig repartir; una per casdascú.

    A dins només hi havia escrita una frase d'en Luciano Pavarotti: 

    La frase diu: "Aprendre música llegint sobre ella és com fer l'amor per correu".

    Jo no la vaig posar tan bonica com aquí la gent de Beltempo Records però la vaig triar perquè em semblava que reflectia molt bé allò que jo els volia transmetre sobre la música i el que podríen esperar cada divendres al vespre.

    I el taller de Gospel va començar a caminar.

    Quan portavem 4 classes, literalment, ens vam topar amb la Festa d'aniversari del Centre Cívic que, com cada any, se celebra per primavera al mig del carrer. L'Arantxa ens va dir que no estavem obligats a sotir, i menys amb 4 classes... però tots ens ho vam prendre com un repte i he de dir que en acabar l'acte molta gent va venir a felicitar-nos de tant bé que va sortir amb només 4 dies.

    Aquest va ser el dia de la primera cantada :)

    Sobre el taller de Fàtima voldria dir algunes coses que em semblen importants:

    Era un taller quadrimestral, el que implica obrir inscripcions cada 4 mesos amb el moviment d'entrada i sortida de gent al grup i el que això comporta (que quan la cosa ja comença a sonar bé, tornes a començar).

    Cada any hem participat en l'anversari del Centre (menys quan la meteorologia ho ha impedit).

    El taller ha anat creixent cada any, fins el punt que quan ho vaig deixar vam haver de demanar que tornessin a obrir inscripcions i no el tanquessin perquè hi havia gent que s'havia quedat fora. 

    Ha estat sempre un grup que ha acollit estupendament a tota la gent nova que s'hi ha anat apuntant. Això i que ha estat un grup que sempre s'han pres la "feina" amb entusiasme i més seriosament que si fossin una CORAL estable "de veritat", són dues de les coses que més m'han agradat d'aquest grup. 

    Com ja he dit, no era un COR estable, per tant no teníem coses com per exemple un VESTUARI que ens identifiqués. I, de fet, sempre hem volgut anar vestits de carrer. Això lliga amb la filosofia que sempre he volgut transmetre al grup: tothom pot cantar; no cal anar mudat ni fer res especial. Anar "de carrer" ha estat, de fet, una altra de les coses que ha caracteritzat al grup. M'agrada.

    Hem fet una pila de celabracions entre nosaltres (no només Nadal i Final de curs). Qualsevol excusa és bona per portar unes pastetes i berenar :)

    Hem cantat SEMPRE acapella menys en casos molt puntuals. 

    El taller no tenia ofcialment compromisos ni activitats previstes però he de donar, un cop més, gràcies a l'Arantxa per haver-me donat carta blanca per fer una quantitat "d'experiments" que ni t'explico en aquests 4 anys.

    I ja que hi estic posada, explico algunes coses maques que vam fer durant aquest temps.

    Trobada a Copons amb la coral Family Gospel de Calaf. Cada grup va cantar algunes cançons per separat i algunes de conjuntes. Va ser divertit trobar-nos i conèixer gent nova però que també cantava gospel (no estem sols!). El públic s'ho va passar molt bé i per nosaltres va ser una gran trobada.

     

    Coneixeu The Gospel Viu Choir (TGV)? Si no els coneixeu us diré que ja esteu trigant. Per mi -és només la meva modesta opinió- són el millor grup de Gospel del país (i part de l'estranger! com diria la meva àvia). Són un grup de gent estupenda, amb unes veus meravelloses, que vibren amb el gospel, que et fan vibrar a tu, que t'emocionen des del minut 1... fan màgia dalt de l'escenari. A més a més tenen un projecte solidari: Gospel Sense Fronteres, mitjançant el qual treballen amb entitats vinculades a ajudar els infants del món. I tot això és possible gràcies al seu Director, en Moisès Sala.

    El meu primer contacte amb el gospel va venir de la seva mà, ja fa uns quants anys, al taller de Gospel que ell imparteix cada estiu a Girona (per cert, les inscripcions al taller d'enguany ja són obertes i us hi podeu apuntar AQUÍ, us recomano l'experiència 100%). En Moisès, deia, és segurament el responsable de que m'agradi i senti el gospel i, potser indirectament, també vaig començar a Fàtima gràcies al que he anat aprenent assistint als seus tallers i seguint al seu COR.

    Ell ens va explicar que estaven rodant un documental sobre TGV, anomenat precisament EL COR. El concert que apareix a la pel.lícula, es va gravar a l'Auditori de Girona.

    I allà que vam anar! Vam muntar un autocar de quasi 40 persones entre Fàtima i Family Gospel. Va ser genial tot plegat:

    Un altre dia emocionant va ser el 20è aniversari de Fàtima i el 10è de l'Espai Cívic Centre. Va ser un luxe poder cantar a l'Ateneu d'Igualada (vestits de carrer, com sempre).

    Dins de l'aula també hem fet coses interessants i divertides. Aquí (any 2015?) ens vam dividir en 2 grups per fer un exercici: gospelitzant cançons que no són de Gospel. La imaginació al poder! Crec que vam aprendre molt, de forma divertida.

    Els TGV  van portar el seu espectacle RELOAD a Calaf. No ens ho podíem perdre. Quasi 90 persones entre Fàtima i U5Gospel en un autocar! Crec que aquest dia el recordarem sempre :)

    I gràcies a aquesta "caravana gospeliana" que vam muntar per anar a Calaf, en Moisès va venir a fer-nos un taller dels seus a l'Espai Cívic Centre (Igualada), pels integrants de Fàtima i de U5Gospel. les fotos ho diuen tot, oi? No words...

    I l'últim concert que vam fer plegats Fàtima i U5Gospel "Cantem per Perú" a l'Església del Roser (Igualada), que va ser molt bonic, on els cantants van anar un pas més enllà, es va recaptar una quantitat de fons força maca, i la gent va acabar dreta cantant i aplaudint.

    D'ocasions per recordar en tinc tantes que no acabaria mai aquest post. Algunes  ja les he anat explicant aquí al blog. Només volia expressar (si és que això és possible) el que aquests anys han significat per mi.

    La paraula és AGRAÏMENT. Profund i sincer. Gràcies a l'Arantxa per confiar en mi i donar-me aquesta oportunitat perquè, com he dit al principi, Fàtima m'ha donat eines per afrontar projectes i experiències que han vingut després, inclús com a cantant. Gràcies a tots els grans (per fora i per dins) Mestres que he tingut pel camí. Gràcies als "alumnes" -que molts han estat Mestres també- per aguantar-me; gràcies per ser-hi en moments realments difícils de la meva vida. 

    A nivell personal he après tant! Sempre m'he sentit responsable d'aquesta feina i paral.lelament m'he anat formant per a poder donar el millor de mi. Però he après de totes les persones que han anat i vingut; de totes. He après a ser "Ajudadora" (no m'he identificat mai amb la paraula Directora). He après que hi ha coses que són fàcils per mi, més del que pensava, però que no són igual de fàcils per tothom. He après que jo podia fer coses que ni m'imaginava. He après que jo ja tenia coses dins meu que tampoc m'imaginava. He après de la música fent música.

    He tingut tants bons moments, tants aprenentatges, tantes il.lusions acomplertes, tants farts de riure, tanta vida... que em resulta molt difícil dir tot el que voldria sense extendre'm més.

    Així que, perquè no fer-ho amb música? Avui sí, FOR GOOD...

    I és que, com va dir el Patrick Swayze al final de la pel.lícula Ghost: "ni te imaginas cuánto amor me llevo".

  • Per Santa Cecília, música i records

    Ara fa quasi un any m'estava preparant un càsting.

    MAI havia fet una cosa semblant fins llavors. I encara ara no m'explico com se'm va acudir presentar-me a un càsting. Bé, ara, mirat amb perspectiva, sí que li trobo l'explicació però això ara no ve al cas.

    Amb el pànic que em feia (i segons com encara em fa) que em filmin i em vegin cantar! (al vídeo ja se'm veu bastant encarcarada).

    La qüestió és que amb el material sobrant del càsting vaig decidir fer un vídeo com de "tomas falsas". Allò que no enviaries mai a un càsting ni beguda... Doncs jo ho vaig enviar.

    Vaig enviar 3 vídeos "bons" que em van demanar i el de les "pífies" que vaig muntar jo en un correu electrònic que no tenia desperdici.

    I em van agafar.

    Ara, veient el vídeo, recordant com va anar tot i en el context que ho vaig fer... m'han agafat ganes de plorar.

    Però un any després aquí estic. Cantant ;)

    Feliç dia de Santa Cecília.

  • Final de curs 2016

    Doncs res, ja som aquí de nou. Un altre final de curs.

    Ja se que em repeteixo, post rere post...però la vida també és una repetició, no? primavera, estiu, tardor, hivern i tornem a començar ;)

    Intentaré que aquest post no em surti gaire llarg :S

    Fàtima: aquest curs hem treballat molt i hem comptat amb la inestimable ajut de la Laura (ex-alumna) per venir a dirigir al Grup el dia de Sant Josep a l'aniversari del Centre Cívic (jo tenia Assaig General a l'Auditori i no hi podia ser). La pega és que degut a la pluja es van suspendre els actes (2 cops!!) però ella s'ho va treballar molt i així li van reconèixer els seus ex-companys:

    Una mica de "postureo" però és que amb la Laura és impossible no fer conya.

    I aquí el soparet que vam fer després al garatge del Carles (amb concertet improvisat dedicat als seus pares):

    I, com a cosa excepcional, per totes les mostres d'afecte, el suport rebut i en BON ROTLLO que arriben a tenir en aquest grup, em vaig arrencar a cantar. És una improvisació així "aquí te pillo aquí te mato" d'un tema que vaig aprendre en el primer taller de Gospel que vaig fer, de la mà d'en Moisès Sala ja fa força anys. La cançó es diu "Steal Away" i mirant de recordar la història que ell ens va explicar quan ens la va ensenyar va sortir això:

    No està perfecte però ja portavem estoneta cantant i "contents" (i sort que no se'm veu la cara de prop encara que al final se sent tremolar la veu una mica).

    Cors Units de la Gent Gran: al Casal del Passeig vam decidir fer festa també. Crec que han fet un molt bon any. Han treballat molt i bé així que al final vam fer un mega esmorzar col.lectiu en el que no van faltar les cançons i els versos:

    Tot plegat han estat maneres de trobar-nos en un entorn més informal, gaudir de la música que tan ens agrada (ja fora de classe) i desitjar-nos bones vacances i fins el curs vinent.
  • Nadal 2015-2016

    Un any més he de donar gràcies. Gràcies a la vida, profundament, perquè tot i que aquest any no em sento amb ànim de gaires Festes, tinc persones al meu voltant que m'ajuden, em fan la vida més fàcil (potser sense saber-ho) i em demostren el seu afecte dia a dia. I #aixònotépreu

    No se què he fet per merèixer això...

    Tinc la immensa sort de treballar amb PERSONES extraordinàries. Amb algunes ja fa anys que estem batallant junts; amb d'altres fa quatre dies. Però sempre amb aquell esperit...bé, s'ha de viure...

    Amb els alumnes de Fàtima vam anar a cantar-li al Pere (el nostre estimat Conserge); això ja quasi és tradició:

    I després, els Fernandu's ens van oferir una mica del seu repertori. Van portar els seus instruments i pim-pam, som-hi: 

    Si teniu l'ocasió de veure'ls tocar amb l'AKFunk Band de l'Escola Akords (Igualada), no ho dubteu. Tenen un Director que sap què es fa i sonen de coya. Són uns estupendus!

    I és clar, al final ja la vam liar parda: la teca que porten aquestes dones que en saben un niu de cuinar. Tot fet per elles! i la beguda amb etiqueta especial feta pel Carles, com no podia ser d'una altra manera. Que són uns cracks cantant, tocant, a la cuina... com a PERSONES, en resum:

    I, per si això fos poc, al Casal del Passeig, que fa menys temps que hi sóc, mira què se'ls va acudir de fer! Em diuen, posa't aquí i grava:

    Gent que et dediqui temps, no només a les teves classes sinó per fer coses així... de veritat que de vegades em sorprèn. Molt.

    També el Cor d'avis que porto va tenir un detall ESTUPENDU que em va fer saltar les llàgrimes (perquè aquests em van fer gruar el primer any i mira'ls ara) però d'això no en tinc testimonis gràfics.

    El que deia.

    Que aquest any no ha estat especialment fàcil. Que de vegades una dubta de si ha de seguir per aquest camí o no, de si ha de fer les coses d'una altra manera...però quan veus aquestes mostres d'afecte... Doncs això no es paga amb diners.

    I et confirma que sí; que has de seguir sent tu mateixa (ho intentant-ho) i seguir endavant amb el que t'havies proposat.

    Perquè de vegades el camí és difícil però no estem sols.

     

  • Juliol 2015

    Les classes ja han acabat. Van acabar al mes de juny, de fet. Però el mes de juliol acostuma a ser un mes ple d'oportunitats pel que fa a formació perquè a tot arreu es fan cursos intensius i tallers de tota mena en gairebé qualsevol àmbit. I de vegades és francament difícil resistir-se a l'oferta.

    Així que, com que no aniré enlloc de vacances, m'he regalat un mes de juliol ple d'aprenentatges, experiències i, val a dir-ho, algunes coses per estudiar que m'han permès viatjar d'altres maneres. Tot plegat per desconnectar i connectar amb mi mateixa de la millor manera que puc/se fer-ho; amb la música:

    • El Musical Participatiu. Aquest cop he repetit experiència participativa però amb una partitura diferent de la de l'any passat a Manresa. El projecte ja feia setmanes que estava en marxa però no vam estrenar fins el mes de juliol. Com que erem tanta gent apuntada es van haver de fer dos dies de concert: 1 i 8 de juliol. A mi em va tocar el segon dia però vaig anar a veure cantar als companys del primer grup. Sort que ho vaig fer i vaig poder gaudir com a espectadora de la feina que el Xavier Casan i l'Óscar Peñarroya fan amb nosaltres. Em va tocar seure just davant dels homes i això em va agradar perquè durant els assajos la veritat és que molts cops ni els veia, tot i sentir-los als seients de més enllà. És un gust sentir-los cantar tan aprop però veure'ls "actuant"... ho fan francament bé! Sempre es pot aprendre alguna cosa de qualsevol company/a. Com deia, que bé que hi vaig poder anar :)

    *La foto no és meva sino de l'organització del Musical Participatiu.

    • Curs de Direcció Coral. Entre el dia 1 i el dia 8 (que em tocava cantar al Musical) vaig anar 4 dies a fer el curs intensiu que organitza la FCEC. Feia temps que volia fer un curs així però he de dir que el vaig fer una mica per responsabilitat. La realitat és que jo estic dirigint grups de persones sense que ningú m'hagi dit com fer-ho i em sento responsable de la feina que faig, així que cap a Cervera hi falta gent. Al marge d'altres coses, em va agradar fer el curs perquè m'ha permès comprendre millor la feina dels meus Directors (de qualsevol dels que m'han dirigit i de tots ells). Però d'aquesta aventura em quedo amb: els grans professionals que van impartir el curs (Xavier Puig, Eva Martínez, Elisenda Carrasco i com a "Guest Star" Jaume Sala), amb els companys i companyes "estupendus" amb qui vaig compartir treball i bones estones fora de l'aula, amb tot el que he après (no només sobre la tècnica de Direcció sinó sobre la música i les persones) que després podré aplicar a l'aula, i sobretot amb un convenciment. Més que un convenciment és una constatació perquè jo això ja ho sabia. Em quedo amb el convenciment que jo no sóc Directora. Potser és que tampoc m'hi sento... Faig de Directora però realment a mi el que m'agrada és cantar. I el següent pas que vaig fer va anar en aquesta línia.
    • Intensiu de Tècnica i expressió. Just després de cantar el Musical vaig dedicar uns dies a aquest curs. Va ser un curs intens en tots els sentits (també en temperatura perquè vam enganxar l'onada de calor a tope) però va valdre molt la pena. Em vaig posar a les mans de la Luciana Carlevaro i la Yasmina Azlor per veure si em podien ajudar amb el meu "tema". El meu tema és la cosa que fa que em sigui impossible cantar jo sola davant de la gent. Que si canto en un cor, cap problema, però jo soleta... això ja són figues d'un altre paner. Ja se que en el meu cas, la cosa que fa que em sigui impossible cantar davant de la gent, es diu no poder o no saber mostrar-me tal com sóc. Tal com sóc cantant. Que no tinc cap obligació de fer-ho, però m'agradaria superar-ho perquè no és una qüestió estrictament musical. I va ser una delícia de curs. Elles dues em van ajudar moltíssim però les meves companyes també. Un grup molt reduït i 2 persones amb experiència que sabien perfectament què duien entre mans. Per no extendre'm em guardaré les reflexions més intenses per a mi però diré que el curs em va suposar una "remoguda per dins" i coses que encara estic assimilant. Estic super agraïda a totes elles -companyes també-, per tot el que han compartit amb mi i per la seva vesant humana. Mai fins ara hauria pensat que podria cantar fora de la dutxa de casa meva tal i com ho vaig fer!. Molt potent tot plegat. Ara he de seguir treballant en això.
    • Cantant en una masia. I tot el que he fet durant aquest juliol però especialment aquest últim curs, em va impulsar a fer una bogeria: passar-me una tarda cantant en mig del camp, amb gent que no coneixia de res. Resulta que una escola de música d'Igualada (aquesta sí que la conec) tenia uns alumnes que estudien per tècnics de so i que havien de fer unes pràctiques: sonoritzar exteriors. Buscaven gent per cantar, tocar la guitarra i el baix. Es tractava d'anar cantant/tocant mentre ells anaven fent feina. No ho havia fet mai abans i no sabia ben bé què hauria de cantar o què volien que fes però hi vaig anar. I va resultar que no necessitaven res concret, només això: anar cantant i tocant i els alumnes anar provant. Al principi jo estava allà, encarcarada i pensant allò "d'on t'has ficat!??". No sabia què fer amb el micro, ni com posar-me, però mica en mica se'm va anar passant. Vam començar amb una que mig sabiem tots (Stand by me) però finalment ens vam liar a improvisar: saps aquesta? i aquella? no la se però la bateria com aniria? A veure, canta'm aquest tros que m'hi afegiré... Sort que els músics que hi havia per allà eren "estupendus" (això és: gent amb ocupacions diverses que toquen un instrument per esbarjo, gent que són uns cracks i quan tu dius "uoooo" ja saben què han de tocar, que no importa els coneixements que tinguin perquè HO FAN...). I així, sent conscient de la meva mala postura corporal a estones, de no saber lletres, de no saber què fer amb el micro, de, en fi... sent conscient de que el que feia no era tècnicament perfecte vaig estar 3 hores cantant. I escoltant, i aprenent, i parlant... va ser alliberador. Els agraeixo sincerament la paciència i el bon humor de tots plegats perquè van fer possible que em sentís a estones gairebé com a casa.

    I és que ja ho he dit en algun altre lloc però jo, quan sigui gran, vull fer something like this:

    Doncs res, fins aquí les meves peripècies estiuenques com a alumna. Ara sí que puc dir que per mi ja s'ha acabat el curs!

    Ara toca posar-se de nou a l'altra banda i anar preparant coses pel 2015-2016.

    Ens anem llegint!

  • Final de curs Taller de Gospel Fàtima 2014-2015

    A Fàtima també hem celebrat el final del curs del Taller de Gospel.

    Un taller que ja ha acabat la seva 4a edició i que a l'octubre, si tot va bé, encetarà el seu 3er any de vida. Un taller que va començar com a un projecte petit, amb molta il.lusió i que mica en mica s'ha anat fent gran, amb la mateixa il.lusió. Un taller que cada cop té més cantaires però conserva l'esperit original: les ganes de treballar, de passar-ho bé cantant, les ganes d'aprendre i el "bon rotllo" entre companys, siguin coneguts o nous. Puc dir, i crec que no m'equivoco, que el de Fàtima és un grup amb personalitat pròpia. Una personalitat que li hem anat "imprimint" entre tots, i això em fa estar molt orgullosa.

    Són un grup de gent que sigui quin sigui el repte que els llancis, l'agafen, se'l fan seu i el tiren endavant. Aquí unes fotos de l'últim exercici que els vaig plantejar:

    Equip dels "Tigres" treballant en el seu repte:

    Equip dels "Leones" treballant en el seu repte:

    I si, se que esteu intrigats però ho sento, no us puc revelar quin era el repte; Top Secret. Això és el que passa per NO apuntar-vos al taller, que ara us quedareu amb les ganes ;)

    Doncs res, que després d'un quatrimestre d'intens treball (actuació a l'Ateneu, reptes variats...) ens hem guanyat un bon berenar de final de curs:

    No us podeu imaginar com estava tot de bo!. Aquesta gent són artistes cantant, a la cuina...

    Total, que apart del merescut berenar, no podia faltar la música. I això és el que vam improvisar en un moment amb els alumnes i el parell d'"espontanis" que es van presentar per compartir una estona amb nosaltres (les famílies ja se sap, incondicionals sempre):


    Una altra cosa no tindrem, però ens ho passem d'allò més bé.

    Hi tornem a l'octubre!

  • Prenent posessió

    Ahir a la nit vaig estar per primer cop amb els Family Gospel. Va ser una horeta en què la Directora sortint (l'AnaSek) em va passar el relleu.

    Aquí teniu alguna foto del moment en què em passa el mocador dels Family:

     

    Va ser un moment divertit però emocionant a la vegada. És un grup que ja porta un temps treballant,  ja té cert recorregut i una manera de fer. A més recentment van quedar en segon lloc de la 1a edició dels Premis FAPAC 2013, per ser un projecte d'AMPA innovador, familiar, integrador... i això sempre imposa una mica però estic segura que, com diu en "Bob el Manetes" ens en sortirem :)

    No hi havia tots els cantaires encara però ben segur que ben aviat s'hi afegirà la resta.

    A més hem canviat el dia d'assaig. En comptes de dos dies a la setmana una hora, ara farem un sol dia d'assaig surant una hora i mitja. Així aprofitarem més l'assaig!

    Així que si voleu venir a cantar, ja ho sabeu: dijous de 20:30 a 22h

    Us esperem!

  • Family Gospel

    Com ja us vaig avançar l'altre dia (consulteu les NEWS) la propera setmana començo a dirigir als Family Gospel, una coral familiar de Gospel de Calaf.

    Començo aquest projecte agafant el relleu d'Anasek, que va ser qui va fundar la coral i l'ha conduïda durant els primers anys de vida. Això és una responsabilitat perquè ella té una trajectòria musical important al darrere. A més a més, Family Gospel ha rebut el 2n premi dels Premis FAPAC d'enguany. Com veieu, tot un repte...

    Però tot és en marxa i he agafat aquesta nova aventura amb moltes ganes i il.lusió!

    Així que ja tinc el repertori triat (si més no per començar), moltes idees i ganes de conèixer a tothom :)

    Us animeu a cantar? si és així ja ho sabeu. Primer assaig: 18 de setembre!!!

    Us aniré explicant...

  • Final de curs i nous projectes

    S'acosta el final de curs i és època d'anar tancant projectes; es tracta d'acabar feines que tenen data límit.
    Ara mateix estic amb:
    • Revisió dels treballs que han fet els alumnes d'informàtica de Calonge de Segarra. Presentació de conclusions, balanç del curs, etc.
    • Concert de cloenda del taller de Gospel.
    Tot això s'ha de tenir enllestit entre maig-juny però si tot va bé, caldrà fer alguna coseta més abans de l'estiu tant amb els treballs d'informàtica com amb el grup de Gospel (potser participarem a l'Estival de Jazz que s'està preparant a Igualada). Afegir que el grup de Gospel ha quedat tant content i estan tots tant motivats que volen constituir-se com a coral a partir del nou curs. Això implicarà que aquest estiu haurem de buscar un local per assajar, buscar si hi ha algú que es vulgui incorporar coma pianista... però això serà més endavant.
    Ara, ens els propers dies he de preparar:
    • Material pel taller de transferències sobre FIMO que impartiré el proper 9 de juny al Camp de Tarragona.
    • Material, pressupost i activitats de la proposta que vaig presentar a una entitat per fer un taller d'estampació. Si tot va bé el faré durant tot el mes de juliol.
    • Material, pressupost i activitats de la proposta que vaig presentar a la mateixa entitat per fer un taller de targetes de Scrapbook. Si tot va bé el faré durant tot el mes de juliol.
    • Propostes concretes per incorporar-me com a tallerista a una botiga d'gualada.
    • Acta de la reunió anterior i propostes de projectes per a la propera reunió que farem amb el grup "Tots som Escola".
    • Acabar 2 tutorials que tinc començats: un per fer un titella i l'altre sobre marcs de fotos.
    També estic seguint un curs on-line sobre disseny de blogs.
    El que em té atabalada no és la feina en si, sinó que s'ha de fer TOTA dins d'aquesta setmana!
    Ara mateix em prendria una truiteta de Gelocatils ;) però segur que l'esforç valdrà la pena.

    Ja us aniré explicant...
  • Final del taller de Gospel

    Ahir vam acabar el taller de gospel que va organitzar el Centre Cívic de Fàtima (Igualada) amb un assaig normal però obert al públic. Ens van venir a veure alguns familiars i coneguts :)

    Què puc dir sobre aquest taller? per a mi ha estat una experiència molt bona i tot un repte.
    La veritat és que quan em van proposar de fer el taller em va venir tot de nou; no m'ho esperava (tot i que em va fer molta il.lusió). Vaig dir que sí però em vaig mantenir una mica a l'expectativa (si no hi ha un mínim d'inscrits el taller no es pot fer) mentre anava preparant repertori i pensant com podria fer-ho. Sempre hi ha coses a tenir en compte: pot haver-hi gent que ja sàpiga música, pot haver-hi gent que no, gent que tingui experiència en cant coral, gent que només canti a la dutxa, gent que ja conegui el gospel, gent que no... En qualsevol taller o classes que faig (d'informàtica, de manualitats...) jo normalment parteixo de la base, que a no ser que hi hagi un requisit d'inscripció específic, he de començar de zero. Llavors, en funció del que em trobo vaig adaptant el contingut.
    Al grup hi havia una mica de tot el que deia abans però tots teníen una cosa en comú: motivació. Tenien ganes de conèixer (o conèixer més) què és el gospel, tenien ganes de cantar, d'aprendre, de passar-s'ho bé... i a més hem tingut sort perquè independentment de quin fos el cas de cadascú, tots canten força bé!!
    Que ja sabem que ningú era professional però tots tenien unes ganes, una il.lusió i una empenta que et tiba i fa que et motivis més i, a la vegada, vulguis donar més de tu també.
    Quan portàvem només 6 classes vam sortir a cantar dues cançons a la festa del 18è aniversari del Centre Cívic:

    Per afegir-li mèrit a la cosa, que sapigueu que hem estat cantant SEMPRE a cappella tant assajos com actuació. I hem utilitzat les eines que tenim al nostre abast (beneïts mòbils!) per gravar-nos, escoltar-nos, repassar a casa i corregir-nos:

    Assajant :)

    Aquí no crec que portéssim més d'una dotzena de classes... però bon rotllet!
    (La solista d'aquesta gravació no ha cantat MAI abans!)

    En fi, que l'experiència ha estat molt positiva.

    I no vull acabar aquest post sense donar les gràcies a la gent del Centre Cívic per donar-me aquesta oportunitat. A l'Anna per donar-me un cop de mà (i alguna cosa més) i als cantaires per les bones estones que hem compartit.

    Continuarà?...

Translate