Blog

Currently showing posts tagged musical

  • Who are you now?

    Les cançons tenen vida pròpia. O això és el que em sembla a mi.

    És per això que una de les coses que m'agrada treballar amb les persones que de tant en tant ensopeguen amb mi perquè els doni un cop de mà, és el tema d'estudiar la lletra de la cançó que volen cantar. No em refereixo a aprendre-la de memòria sinó a analitzar-la i a redescobrir-la.

    Suposo que és allò que alguns en diuen "fer-la teva".

    És un treball interessant entendre la lletra per saber què vol dir, i quina història explica. Però més interessant encara és saber què vol dir per a TU. Què t'està dient a tu, de què et parla, si explica la teva història, des de quin "lloc" te l'explica i des de quin "lloc" la reps...

    Insisteixo: quan algú composa la cançó és amb alguna intenció o idea determinada, tot i que en molts casos mai sabrem realment quina era. El fascinant és veure, a mesura que la treballes, què et va dient paraula a paraula, frase rere frase, idea contra idea, quines emocions et desperta i quina cançó fas tu amb tot això.

    A mi m'ha passat que, després de fer aquest treball, he hagut de canviar de cançó i buscar-ne una altra. Perquè no m'he vist en cor de cantar-la, perquè no l'he trobat encertada per dir allò que jo volia, perquè li he descobert un significat que m'ha fet ràbia... També m'ha passat que, de vegades, he hagut de buscar a veure què tenia dins meu per poder expressar allò que un Director ens volia fer cantar (i sentir-me satisfeta).

    I d'altres vegades m'ha passat com ara, que fa mesos que tinc la cançó triada, analitzada, pensada, sentida i preparada per incorporar-la al nostre repertori de musicals, però just a 2 dies de tancar una porta important de la meva vida, les circumstàncies em sorprenen a mi mateixa i alguna cosa ha canviat. 

    Segueixo endavant amb la cançó però sé que ja no la cantaré ben bé igual a com pensava fer-ho:

    Perquè les cançons tenen vida pròpia. La que li dones tu.

    O això és el que em sembla :)

  • Maybe this time

    Febrer. Carnestoltes. Em veig disfressada. M'hi veig,m'hi veig...

    No ho he buscat en realitat, però estic en procés de muntar un duet amb una amiga meva.

    Una persona ens va sentir sentir cantar a les dues juntes, després ens va venir a veure per saber com ho feiem en directe, i ara resulta que vol que fem coses amb ell (musicalment parlant, s'entén). La qüestió és que he hagut de buscar algun tema per gravar-lo, perquè jo no tinc un material extens per penjar i ensenyar a la gent i ell em demana més cançons de les que tinc.

    Una de les cançons que he triat és "Maybe This Time" de Cabaret. Ja l'havia cantat abans.

    Quan em vaig presentar al càsting per cantar amb els Ol'Green, vaig preparar els temes que ells em van demanar i un altre d'extra. Sabia que eren un grup amb molt sentit de l'humor (els havia seguit a "Oh Hapy Day"), així que el que vaig fer, de fet, no va ser preparar-me un tema extra. Vaig fer un vídeo de "tomas falsas" amb material que m'havia sobrat dels vídeos del càsting i alguna cosa més. El vídeo començava amb Maybe This Time...

    La gent que em coneix bé sap que presentar-me a UN càsting per mi representava una bogeria en aquella època. No ho havia fet MAI abans. De fet, jo mateixa pensava: "Gemma, què estàs fotent?" mentre vivia el procés i anava superant etapes. No entenia què estava fent ni perquè... Però ho vaig fer.

    I em van agafar. Ho vaig viure gairebé com un miracle, de debò.

    Amb el temps he entès perquè ho vaig fer. El que encara em sembla miraculós és que m'agafesin i pogués estar amb ells el temps que hi vaig estar. Només puc donar les gràcies a la vida per aquesta experiència que, a nivell personal, ha significat per mi molt més del que em podia imaginar.

    Així que ara m'ha semblat que poder cantar i gravar Maybe This Time sencera seria genial.

    Ara només em faltaria disfressar-me de Sally Bowles i cantar-la damunt de l'escenari així.

    És que, m'hi veig, m'hi veig.... 

    P.D: Això de fer-ho dalt de l'escenari disfressada és conya. Però és que jo, quan sigui gran, vull ser actiu de musicals ;)

    Dream on, dream on...

  • Dia mundial de la veu 2019

    Avui que és el Dia Mundial de la Veu, he pensat en compartir una cosa que ja fa algun temps que està feta, i que encara fa més temps que la vam començar.

    És una versió de la cançó "This is me" que vam fer en Joan Grados, en Julio i jo mateixa :)

    M'he decidit a posar-ho perquè en aquesta cançó he fet coses amb la meva veu, que mai havia fet abans. Almenys no així. Digues-li Belting (segons Voice Craft), overdrive, edge (CVT) o com tu vulguis; el nom per mi és el menys important i, a més, tampoc sóc una experta en tècnica vocal.

    El cas és que mai havia fet res semblant, i tampoc m'havia escoltat mai així:

    Per si vols seguir llegint:

    • "This is me" és un tema de la banda sonora d'una pel.lícula que es diu "The greatest Showman". No serà la pel.lícula del segle però té un abanda sonora genial. A mi no hi ha cap cançó de la peli que no m'agradi.
    • Des de llavors sempre he pensat que m'agradaria cantar-la però que no hi arribaria (que no podria cantar tant agut, fent belt). Pensava que no em sortiria, o que em faria mal...

    Quan vaig començar a treballar amb el Joan, un dia em va dir: "tinc un amic que ha escoltat això que estem gravant i diu que li agrada molt com cantes; que si li vols fer els cors en una cançó seva".

    Li vaig dir que sí però no me'l va presentar fins l'any passat (2018) que va venir un dia que jo m'havia decidit a gravar "This is me".

    Resulta que aquest noi, en Julio, fa Rap (entre d'altres coses). I quan dic que "rapeja" vull dir que no només els canta sinó que els escriu i és profe de Rap. I asseguts allà, se li va acudir de posar un Rap al mig de la cançó.

    Confesso que al principi no ho vaig veure clar però:

    • Sempre intento tenir la ment oberta per poder fer coses diferents.
    • El cert és que, quan et "matxaquen" molt una cançó per la ràdio, etc. de vegades ja l'aprens d'una manera concreta i resuta difícil imaginar-la diferent.
    • Vam voler fer un treball conjunt i tots tres vam fer la nostra aportació: en Julio el Rap, en Joan la seva guitarra i jo la meva veu.

    Cadascú va aportar el que sap fer. Tres talents diferents i també tres sensibilitats diferents. 

    La veritat és que, com sempre, vaig gaudir molt el treball que no es veu: les sesions a l'estudi, el debat, les proves, l'intercanvi d'opinions... i els farts de riure. Em va agradar molt el procés, independentment del resultat final.

    • Vull dir que al principi de conèixer al Joan em va costar una mica començar a treballar amb ell. Més que res per mi (inseguretats, cantar davant d'un "melenut" que no coneixes de res...) però la veritat és que m'ajuda molt la confiança que em té. I he de dir que sempre aconsegueix teure coses bones de mi.
    • I en aquesta cançó, en Julio també va fer aportacions que em van ajudar molt.

    Penso que sóc afortunada perquè en aquest camí de la veu he anat coneixent persones que han sabut treure el millor de mi en el moment que tocava. Persones que són importants per mi (d'algunes d'elles en parlaré més endavant).

    I estic contenta.

    Hem trigat mesos a acabar la cançó perquè tots tres tenim altres coses a fer, però estic contenta de la feina que hem fet.

  • For Good

    Avui hi ha molta gent que ha marxat de Setmana Santa però jo m'he quedat a fer coses. Concretament a gravar un tema a duo :)

    Aquesta cançó ja l'hem cantada altres vegades de forma improvisada però m'ha fet molta il.lusió que la Laura la volgués gravar amb mi. Ella canta molt bé i ens entenem sense cap problema. Així que aquesta tarda l'hem passada aquí tancades (sense menjar, sense maquillar, hahaha) però ha valgut la pena.

    Ara hem d'esperar el resulat final. A veure...

    Per cert, la cançó es diu For Good i és del musical Wicked. És una cançó que em va agradar des del primer moment que la vaig escoltar perquè té un missatge que m'arriba molt:

    "Ho he sentit a dir:
    Que les persones entren a les nostres vides per una raó;
    portant alguna cosa que hem d'aprendre.
    I som guiats pels que més ens ajuden a créixer,
    si ens deixem, i els ajudem a canvi.
    Bé, no sé si crec que això és veritat. Però sé que avui sóc qui sóc perquè t'he conegut"

    Ès una cançó preciosa que em ve al cap en molts moments de la meva vida, davant de moltes persones i situacions. Quan no em puc posar a cantar, els la canto mentalment.

    I així hem passat la tarda:

  • Juliol 2015

    Les classes ja han acabat. Van acabar al mes de juny, de fet. Però el mes de juliol acostuma a ser un mes ple d'oportunitats pel que fa a formació perquè a tot arreu es fan cursos intensius i tallers de tota mena en gairebé qualsevol àmbit. I de vegades és francament difícil resistir-se a l'oferta.

    Així que, com que no aniré enlloc de vacances, m'he regalat un mes de juliol ple d'aprenentatges, experiències i, val a dir-ho, algunes coses per estudiar que m'han permès viatjar d'altres maneres. Tot plegat per desconnectar i connectar amb mi mateixa de la millor manera que puc/se fer-ho; amb la música:

    • El Musical Participatiu. Aquest cop he repetit experiència participativa però amb una partitura diferent de la de l'any passat a Manresa. El projecte ja feia setmanes que estava en marxa però no vam estrenar fins el mes de juliol. Com que erem tanta gent apuntada es van haver de fer dos dies de concert: 1 i 8 de juliol. A mi em va tocar el segon dia però vaig anar a veure cantar als companys del primer grup. Sort que ho vaig fer i vaig poder gaudir com a espectadora de la feina que el Xavier Casan i l'Óscar Peñarroya fan amb nosaltres. Em va tocar seure just davant dels homes i això em va agradar perquè durant els assajos la veritat és que molts cops ni els veia, tot i sentir-los als seients de més enllà. És un gust sentir-los cantar tan aprop però veure'ls "actuant"... ho fan francament bé! Sempre es pot aprendre alguna cosa de qualsevol company/a. Com deia, que bé que hi vaig poder anar :)

    *La foto no és meva sino de l'organització del Musical Participatiu.

    • Curs de Direcció Coral. Entre el dia 1 i el dia 8 (que em tocava cantar al Musical) vaig anar 4 dies a fer el curs intensiu que organitza la FCEC. Feia temps que volia fer un curs així però he de dir que el vaig fer una mica per responsabilitat. La realitat és que jo estic dirigint grups de persones sense que ningú m'hagi dit com fer-ho i em sento responsable de la feina que faig, així que cap a Cervera hi falta gent. Al marge d'altres coses, em va agradar fer el curs perquè m'ha permès comprendre millor la feina dels meus Directors (de qualsevol dels que m'han dirigit i de tots ells). Però d'aquesta aventura em quedo amb: els grans professionals que van impartir el curs (Xavier Puig, Eva Martínez, Elisenda Carrasco i com a "Guest Star" Jaume Sala), amb els companys i companyes "estupendus" amb qui vaig compartir treball i bones estones fora de l'aula, amb tot el que he après (no només sobre la tècnica de Direcció sinó sobre la música i les persones) que després podré aplicar a l'aula, i sobretot amb un convenciment. Més que un convenciment és una constatació perquè jo això ja ho sabia. Em quedo amb el convenciment que jo no sóc Directora. Potser és que tampoc m'hi sento... Faig de Directora però realment a mi el que m'agrada és cantar. I el següent pas que vaig fer va anar en aquesta línia.
    • Intensiu de Tècnica i expressió. Just després de cantar el Musical vaig dedicar uns dies a aquest curs. Va ser un curs intens en tots els sentits (també en temperatura perquè vam enganxar l'onada de calor a tope) però va valdre molt la pena. Em vaig posar a les mans de la Luciana Carlevaro i la Yasmina Azlor per veure si em podien ajudar amb el meu "tema". El meu tema és la cosa que fa que em sigui impossible cantar jo sola davant de la gent. Que si canto en un cor, cap problema, però jo soleta... això ja són figues d'un altre paner. Ja se que en el meu cas, la cosa que fa que em sigui impossible cantar davant de la gent, es diu no poder o no saber mostrar-me tal com sóc. Tal com sóc cantant. Que no tinc cap obligació de fer-ho, però m'agradaria superar-ho perquè no és una qüestió estrictament musical. I va ser una delícia de curs. Elles dues em van ajudar moltíssim però les meves companyes també. Un grup molt reduït i 2 persones amb experiència que sabien perfectament què duien entre mans. Per no extendre'm em guardaré les reflexions més intenses per a mi però diré que el curs em va suposar una "remoguda per dins" i coses que encara estic assimilant. Estic super agraïda a totes elles -companyes també-, per tot el que han compartit amb mi i per la seva vesant humana. Mai fins ara hauria pensat que podria cantar fora de la dutxa de casa meva tal i com ho vaig fer!. Molt potent tot plegat. Ara he de seguir treballant en això.
    • Cantant en una masia. I tot el que he fet durant aquest juliol però especialment aquest últim curs, em va impulsar a fer una bogeria: passar-me una tarda cantant en mig del camp, amb gent que no coneixia de res. Resulta que una escola de música d'Igualada (aquesta sí que la conec) tenia uns alumnes que estudien per tècnics de so i que havien de fer unes pràctiques: sonoritzar exteriors. Buscaven gent per cantar, tocar la guitarra i el baix. Es tractava d'anar cantant/tocant mentre ells anaven fent feina. No ho havia fet mai abans i no sabia ben bé què hauria de cantar o què volien que fes però hi vaig anar. I va resultar que no necessitaven res concret, només això: anar cantant i tocant i els alumnes anar provant. Al principi jo estava allà, encarcarada i pensant allò "d'on t'has ficat!??". No sabia què fer amb el micro, ni com posar-me, però mica en mica se'm va anar passant. Vam començar amb una que mig sabiem tots (Stand by me) però finalment ens vam liar a improvisar: saps aquesta? i aquella? no la se però la bateria com aniria? A veure, canta'm aquest tros que m'hi afegiré... Sort que els músics que hi havia per allà eren "estupendus" (això és: gent amb ocupacions diverses que toquen un instrument per esbarjo, gent que són uns cracks i quan tu dius "uoooo" ja saben què han de tocar, que no importa els coneixements que tinguin perquè HO FAN...). I així, sent conscient de la meva mala postura corporal a estones, de no saber lletres, de no saber què fer amb el micro, de, en fi... sent conscient de que el que feia no era tècnicament perfecte vaig estar 3 hores cantant. I escoltant, i aprenent, i parlant... va ser alliberador. Els agraeixo sincerament la paciència i el bon humor de tots plegats perquè van fer possible que em sentís a estones gairebé com a casa.

    I és que ja ho he dit en algun altre lloc però jo, quan sigui gran, vull fer something like this:

    Doncs res, fins aquí les meves peripècies estiuenques com a alumna. Ara sí que puc dir que per mi ja s'ha acabat el curs!

    Ara toca posar-se de nou a l'altra banda i anar preparant coses pel 2015-2016.

    Ens anem llegint!

Translate