Blog

Currently showing posts tagged pintura

  • El Temps tallant les ales de l'amor

    Fa uns dies vaig llegir un llibre on apareixia aquesta pintura comentada:

    “El amor lo vence todo, pero el tiempo vence al amor”. Pierre Mignard. Francia, 1612 - 1695.

    De forma molt resumida podríem dir que la pintura representa a Cronos (Déu del temps) que aguanta a Cupido (L'amor), i li talla les ales perquè no voli gaire alt. D'aquesta manera, la pintura simbolitza que el temps venç a l'amor. Val.

    L'anàlisi de l'obra seguia comentant els colors utilitzats, les expressions dels personatges, les plomes i fletxes de Cupido que hi ha per terra, el mateix amb els elements de Cronos i la vida i obra de l'autor.

    El que em va cridar l'atenció però, va ser el significat de la pintura segons el llibre.

    Vaig buscar per Internet i el que vaig trobar anava sempre en la mateixa línia: "El Temps mata a l'Amor; li talla les ales perquè no pugui ser lliure com el vent i ferir els cors dels homes i els déus", "el quadre representa la visió de que la veu de l'experiència dicta que cal limitar a l'amor", "L'amor és efímer, una il•lusió que només convenç als que no volen comprendre que és una il•lusió". 

    Si això és el que el senyor Mignard volia expressar amb el seu quadre, res a dir; és la seva visió. Però jo no estic d'acord amb aquest missatge. 

    Deixant de banda que una cosa és amor i una altra molt diferent és enamorament, el que jo crec que mata l'amor no és el temps. El temps és un factor que el pot debilitar però també que el pot fer més gran i més profund.

    Penso en diferents tipus de relació, no només les de parella (pares-fills, amistats...). Si hi ha amor i el compromís d'alimentar el vincle, el temps pot fer sens dubte més gran i profund aquest amor. Un amor ben entès i practicat, precisament, et dóna ales. 

    Penso en les coses petites: un bona nit o un bon dia, un preguntar com estàs, una trucada, parlar, escoltar, una abraçada, un petó, un "t'has espantat?", cuinar el menjar que saps que li agrada... Tot això no pot matar l'amor perquè són expressions d'amor en si mateixes. Perquè estimar és cuidar.

    Tot i que no és el mateix relacions que atencions, és clar...

    El que jo crec que mata l'amor, realment, no és el temps. Són coses diverses, que de vegades també són petites inicialment: manca d'interès, indiferència, no ser-hi (en qualsevol de les seves formes),... Això, amb el temps, també es fa gran. I sí que mata a l'Amor.

    Potser és que ens hem cregut allò de que s'han de fer les coses (estimar, en aquest cas) sense esperar res a canvi. Que no és que no entengui el sentit, però tal i com està expressat.. tampoc hi estic gaire d'acord.

    Remenant per les històries d'Instagram, fa setmanes em va aparèixer això:

    Poc més a dir.

    Excepte que de vegades penso que en sabem ben poc sobre l'Amor...

  • Acabem taller

    Doncs aquest és el segon cop que fem el taller d'estampació i puntura sobre tela al Casal del Passeig d'Igualada i la veritat és que ens ha anat força bé!

    En aquesta ocasió no hem fet gravat de segells amb blocs de goma i gúbia però hem dedicat més temps a la teoria del color, com fer barreges i com fer dregradats, difuminats... com aconseguir que el que pintem tingui volum (guaiteu les pomes).

    I també hem après a fer transferències :)

    Voleu veure què hem estat fent?

    Em consta que un cop perduda la por al llapis i als pinzells tothom s'ho ha passat d'allò més bé. I aquest Nadal hi haurà famílies que tindran regalets pintats a mà ;)

    Esperem repetir aviat.

  • Final del taller d'estampació i pintura a l'espai Cívic Centre

    Doncs ja hem acabat!

    La veritat és que s'ha fet curtet ;)

    Ha sigut un grup maco i força decidits i autosuficients tots perquè la majoria ja feien manualitats i labors pel seu compte i tots tenien ja bastant clar el que volíen a prendre a fer.

    De seguida van triar el seu projecte així que aquí us deixo unes imatges del que han estat fent:

    Com dic, gent creativa, atrevida i que no els feia cap por atrevir-se a experimentar i a provar coses noves :)

  • Taller de pintura i estampació sobre tela - Casal del Passeig

    Aquest any he fet per primera vegada al Casal del Passeig d'Igualada un taller de pintura i estampació sobre tela. Estic molt contenta perquè ha estat un taller de "recorregut". Hem estat 8 setmanes reunint-nos i, com que no ha estat un taller curt, hem tingut temps de veure amb calma diferents tècniques:

    Estampació

    • Estampació amb segells. Hem fet els nostres propis segells amb tècniques diverses i hem estampat des del més senzill que seria utilitzant elements de la natura fins als segells gravats amb gúbies sobre goma.
    • Estampació amb plantilla. Hem fet les nostres pròpies plantilles i hem après diferent tècniques per a fer-ho.

    Pintura

    Allò que tanta por ens fa... ens hem atrevit amb els pinzells! Hem fet una mica de teoria del color, hem vist com són els diferents tipus de pinzells i com utilitzar-los en cada cas. Hem après diferents tècniques per pintar.

    També hem parlat de la tela (en el nostre cas el COTÓ). Com escollir-la, preparar-la, com fixar-hi el color, com rentar-la...

    Finalment cada alumna ha escollit un projecte propi per a fer utilitzant, de totes les tècniques apreses, la que més li ha agradat.

    Voleu veure què han fet?

    Realment les fotos no fan justícia als treballs creats per elles però, perquè us feu una idea, hem tingut: coixins, bambes, cortines, samarretes, davantals... i tots fem amb tècniques variades apreses durant el curs.

    Ara les alumnes tenen recursos per a les seves futures creacions. Hen tingut temps per aprendre tècnica, perquè no ho hem fet tot en un parell d'hores. Ara només els falta més pràctica.

    D'aquí dos dies acabem. Quin serà el resultat final??

  • Pintura sobre tela a Alfil.be

    Ara sí, ja ho tinc tot apunt!

    L'altre dia vaig preguntar al Facebook si sabíeu què eren aquestes carabassetes ;)

    Doncs ara ja podeu veure de què es tracta:

    És una davantal que porta aquestes carabasses pintades a mà a la butxaca. Ho he preparat pel proper taller que farem a Alfil.be Igualada.

    El taller serà el dia 25 d'octubre a les 10h.

    El davantal va pintat a "mà alçada" però tenim previst fer una altra peça, també de roba, utilitzant plantilles (stencil). La peça escollida és un necesser:

    Si us voleu apuntar al taller encara hi sou a temps!
    Aquí teniu les dades de contacte:

    Alfil.be

    Plaça de la Creu, 27

    938045115

    igualada@alfil.be

    Veniu, que us ho passareu molt bé i aprendreu coses noves!

  • Matinal de pintura

    Aquesta setmana estem de Festa Major i això vol dir que tot el dia anem amunt i avall per una activitat o altra :) Una d'aquestes activitats, en la qual he participat activament ajudant als veïns que han tingut la idea de fer-la ha estat la Matinal de Pintura.

    La Matinal constava de dues parts:

    • Pels nens i nenes: pintar el mur de la pista que hi ha a l'entrada del poble
    • Pels adults: pintar un quadre sobre el nostre poble. 
    Dilluns al vespre vam anar a netejar el mur. Dimarts al matí vam pintar-lo de verd amb la idea que quedés integrat en el paisatge:
    i aquest matí hem anat a fer l'obra d'art!
    Els adults teníen de 9 a 13h per recollir les teles, agafar un paperet de la bossa i anar a pintar al lloc que els ha tocat o bé pintar sobre allò que els inspirava el lloc.
    La canalla ha començat a venir a les 10 i un cop han triat els colors que necessitaven han anat a buscar un tros de mur i hi han fet els seus dibuixos.
    Han escollit si volien pintar amb pinzells, amb esponges, amb plantilles d'animals i/o flors que hem portat... hi havia nanos que ja havien preparat esbossos a casa seva, d'altres han fet el disseny allà i d'altres s'han llançat a l'aventura directament.
    En una de les taules hem preparat aigua i llimonada BEN freda (quina calor està fent!) i també 3 "perols" amb fruita pels pintors (síndria, meló, raïm...) perquè tinguessin energia tota la jornada :)

    A mig matí (quan han obert la piscina per ser honestos) la canalla ha anat acabant i recollint-ho tot. Més tard han anat arribant els participants adults per entregar les seves teles.

    Aquesta activitat no es va pensar perquè hi hagués primer, segon o tercer premi sinó perquè hi participés tothom. Els petits veuran exposada la seva obra per sempre a l'entrada del poble però... els grans també han participat, no estaria bé ensenyar el que han fet?

    Doncs guaita, les seves obres exposades a la sala del poble ;)

    Ha estat una activitat molt xula!

    Tot plegat ha sigut una feinada (hi ha molta feina prèvia i posterior que no es veu) però veient el resultat i la participació ha valgut molt la pena.

    Jo m'ho he passat molt bé participant i espero que ben aviat poguem fer més activitats relacionades amb la pintura!

  • Pintura sobre cotó

    Ja fa temps que pinto roba. És una activitat que m'encanta.

    Quan era petita vaig començar amb la meva mare (que pintava a l'oli, i ho feia molt bé) a pintar les meves pròpies samarretes. Eren dibuixos senzills, amb plantilles... recordo que fins ti tot vam trobar una pintura que, un cop planxada agafava relleu.

    Després, a l'escola vaig aprendre a pintar samarretes utilitzant altres tècniques: amb planxes de linòleum i una premsa, amb tampons...

    Però ara tot el que pinto és amb pinzell. M'encanta estirar el color amb cada pinzellada, barrejar-los, degradar-los... és divertit i súper relaxant.

    Ara m'estic acostumant a fer fotos a tot el que faig perquè, no se què pasa que sempre ho acabo regalant tot (o que tot el que faig és per regalar) i quan algú em demana que li ensenyi el que faig... em trobo en un problema.

    Una mostra de les coses que pinto:


    Un coixí.
    Els pantalons del conill són un aplic de roba cosida. Ara, el coixí està més vellet... 

    Dos pitets. Una part amb tampó i l'altra a "mà alçada".
  • Pintura sobre seda

    Quan vivia a Barcelona vaig estar uns 10 anys anant a un taller que hi havia prop de casa meva. Al principi vaig començar treballant la fusta (per restaurar petits objectes), després vaig aprendre a fer diferents coses i treballar amb d'altres materials, fins que em vaig atrevir amb la seda.

    Recordo que al principi no m'entusiasmava la idea; volia continuar pintant cotó. Però quan m'hi vaig posar... Vaig estar un temps per aprendre totes les tècniques necessàries per poder pintar seda. La seda té caràcter, és molt senyora! S'ha de saber molt bé el que fas perquè si t'equivoques no hi ha possibilitat de rectificació; és molt delicada.

    No sé què té la seda, que enganxa molt.


    Foulards.


    Un mocador pel coll o un mandala per emmarcar.
  • Samarretes

    Aquestes vacances estic aprofitant per fer allò que més m'agrada, ja que durant l'any no tinc tot el temps que voldria.

    M'estic "empapant" de tècniques noves i esbrinant on puc aconseguir els materials per poder posar-m'hi més endavant, perquè moltes botigues estan tancades.

    Estic posada en el tema ESPELMES però a Igualada no hi ha cap cereria (o almenys jo encara no n'he trobat cap) així que hauré de baixar a Barcelona a buscar material; a profitaré per anar a buscar prendes per pintar.

    I parlant de pintar, aquí deixo dues samarretes que he fet per la reina de la casa.






    Una està feta amb esquitxos de pintura i l'altre amb tampons.

    Ara feia molt de temps que no feia samarretes. No estan malament, oi?

  • Un coixí per a la Yasmin

    M'encanta fer regals per als meus amics. Qualsevol excusa és bona.

    I aquest cop d'excusa no en tenia cap, però m'és igual; em venia de gust.

    Aquest és el coixí que he fet per a la Yasmin, la filla d'una amiga meva. És una nena divertida, molt xerraire i intel.ligent. I li encanten els CARGOLS. Sempre n'està buscant!

    Així que no ho vaig tenir gaire difícil per buscar la inspiració.


    Vaig comprar una tela bonica (amb uns colors que li agradessin a la mare, ves) i vaig començar a fer el bibuix d'un cargol.

    Com que el nom de la nena comença amb Y, em va semblar que podria a profitar la forma de la lletra per fer el cap del cargol amb les banyes, ara només havia d'adaptar la resta del nom al cos del cargol. Vaig decidir posar el punt de la lletra "I" al mig de la closca i pinar-lo del mateix color que les lletres. En canvi, els ulls els he pintat del color de la closca. Un contrapunt divertit.

    Vaig fer un coixí tipus "sobre", és a dir que es tanca sense botons (que la nena es podria empassar) ni cremallera (que es podria clavar o enganxar-s'hi els dits), només té 2 solapes cosides ente sí que deixen una obertura per posar-hi el farciment.

    Llestos!

    Ara a veure què dirà la nena quan li regali...

  • Restaurant

    Fa mesos que vaig començar a restaurar un coixí a estones perdudes.

    El coixí el vaig pintar deu fer uns 15 anys, i estava així de gastadet:


    Vaig anar pintant de mica en mica, ara les flors, ara el conill:


    I aquest cap de setmana el vaig acabar! Ara ha quedat així:



    No és una feina que es faci en un dia. Jo almenys la gaudeixo més si la faig de mica en mica...

    I els colors tampoc són 100% iguals que els de fa 15 anys però això és el de menys.
    Ara només em falta fer-li el farcit nou perquè quedi més plenet i esponjós :)
    Oi que no està malament?

Traductor