Blog

Currently showing posts tagged temps

  • Qüestió de prioritats

    Fa dies que veig per la xarxa que la gent està compartint un article que es diu "Por qué no veo a mis amigas". Durant uns quants dies m'he resisit a obrir-lo però finalment avui l'he llegit. Diu així:

    https://www.eldiario.es/pikara/veo-amigas_6_838226208.html

    Mentre l'anava llegint pensava que té raó, però noia, justament quan he arribat al final he pensat que no, que no en té de raó. Intentaré explicar-me:

    Sé que hi ha gent que té dues feines (o 3, no cal que m'ho expliquin) perquè té obligacions diverses i despeses per afrontar. Estic d'acord que tots vivim la vida a un ritme frenètic. Però no m'agrada el final del text.

    Sí que seria fantàstic que passés tot això que reclama, però mentre seguim buscant culpes afora, malament.

    Podem esperar asseguts tota la vida que això canviï, perquè la veritat és que no interessa que això canviï. Per tant, mentre seguim esperant, els únics que podem canviar som nosaltres mateixos. I em sembla que aquí hi ha una qüestió de PRIORITATS (de fet, si llegeixes bé, l'autora també expressa les seves).

    De treballar quasi ningú ens n'escaparem però trobar temps per veure'ns depèn de nosaltres i de ningú més.

    Tant se val el temps que tinguis per quedar amb els amics: "una hora y media"? fantàstic! Cal més estona? Cal una hora i mitja regularment, no sé... cada setmana?. El tema està en que trobar-nos sigui una PRIORITAT. No dic que quedar amb els amics estigui el nº1 de la llista de cada dia, no. Però fer temps per veure'ns és cosa nostra i no del Govern o de la "societat". És, de tan en tant, prioritzar les nostres ganes de veure'ns.

    Hi ha gent que troba temps per anar a córrer i que "sacrifica" el cap de setmana per anar fer la cursa de Martorell, la mitja Marató de Galícia i, si pot, la Marató de Nova York. Hi ha gent que fa quilòmetres amb cotxe per anar a nedar. Hi ha gent que té temps per anar a cantar i els caps de setmana fa concerts... Com, en un altre ordre de coses, hi ha gent que es compra un MAC i jo, amb aquests diners, faria el viatge de la meva vida ;) PRIORITATS.

    Podem trobar mil excuses: és que no tinc temps, és que els nens, és que vivim lluny, "en principi sí" (expressió fantàstica a la que segurament algún dia dedicaré un post)... Però la veritat és que amb una estona n'hi ha prou. Que hi ha cafès (o infusions) que són deliciosos després d'una abraçada i dos petons i que aquests bons moments -ni que sigui en mitja hora- et poden millorar el que queda del dia.

    Les relacions sempre demanen d'ambdues (o de més) parts i fer veure que això no és així és no voler assumir la part que ens toca. 

    Que al final, quan veus que van passant les setmanes i els mesos (fins i tot els anys) i les trobades no es produeixen, serà que no som capaços de fer-les possible. No fem servir la falta de temps, la distància, o al Sistema com a excusa. 

    I potser hauríem d'acceptar que és així; que cadascú té la seva vida i decideix qui té temps i espai en ella. Cadascú fa la seva llista i el nostre nom potser no serà mai en ella.

    Però que bonic és quan, de tan en tant, som PRIORITAT els uns pels altres...

Translate