Blog

Currently showing posts tagged tesitura

  • Tessitures

    Avui he trobat, sense buscar-ho, un vídeo interessant que he volgut compartir amb vosaltres.

    Fa il.lusió veure que, per la xarxa, de tant en tant encara trobes coses que estan ben explicades i que s'entenen bé, com és el cas d'aquest vídeo. Aquí l'autor ens deixa veure l'efecte que fa UNA MATEIXA NOTA musical cantada en diferents tessitures:

    És interessant apreciar com, segons tinguem veu de Soprano, Mezzo o bé Contralt, la mateixa nota no sona ben bé igual. Si no ens hi fixem gaire, fins i tot algú diria que no és la mateixa nota.

    El que passa és que segons la nostra tessitura, una mateixa nota ens pot costar més o menys d'abordar. O el que és el mateix, segons el tipus de veu que tinguem, aquesta mateixa nota la sentirem més confortable o menys; com que ens surt més fàcilment i de forma més natural. Crec que l'autor ens posa bastants exemples durant tot el vídeo i la idea es capta molt bé.

    De fet, té lògica. Si jo sóc Contralt -estaré dotada per a cantar més greu-, com més "amunt" vagi, més m'allunyaré del que estic, "de fàbrica", preparada per a fer. I a la inversa, si jo sóc Soprano, em costarà més "tirar cap avall". (Disculpeu que no utilitzi un llenguate molt tècnic; sempre he fugit d'això fins i tot quan feia classes d'informàtica).

    Això es veu clarament en el vídeo. En aquest moment, per exemple, veiem que la Soprano sembla que no està fen cap esforç; que li surt de manera natural. No hi veiem res estrany. La Mezzo, tot i que ja apreciem certa inensitat al cantar-la, encara mostra una veu amb cos. I a la Contralt ja se la veu una mica forçada:

    Per això és tan important, quan escollim una cançó per a cantar, esbrinar bé en quin està. Mirar que s'adapti a la nostra tessitura i, si no, intentar a veure si podem pujar o abaixar la cançó de , perquè s'adapti millor al que ja portem de sèrie (i aquí també vull dir que, amb treball, el que portem de sèrie també es pot millorar).

    Espero que el vídeo us hagi agradat i que hagueu après alguna cosa. Ara ve quan jo hi poso de la meva collita :)

    El vídeo està molt bé i ens ensenya coses. Algunes molt evidents, com l'última que acabo d'escriure: esbrinar/adaptar el tò de la cançó que vull cantar perquè resulti millor.

    Però a mi m'agrada el vídeo perquè posa de manfest algunes coses que es poden resumir en una de sola:

    • No hi ha dues veus iguals perquè no hi ha dues persones iguals.

    Això, sembla molt evident i molt fàcil de veure i entendre. Però de vegades no es capta de primeres el que vol dir això; el que hi ha derrere.

    Busca dues Sopranos. Les que vulguis. No cantaran igual una que l'altra.

    Busca una mateixa ària d'òpera; un mateix fragment: No el faran igual l'una que l'altra.

    Per què? Perquè no hi ha dues PERSONES iguals. No porten el mateix equipament de sèrie, no s'expressen igual...

    Quan nosaltres volem cantar una cançó, ni que sigui inconscientment, sempre tenim una referència d'algú que l'ha cantat abans que nosaltres; per això la coneixem :) Pensem en Frank Sinatra, Niña Pastori, Withney Houston, Elvis Presley... I tenir-los com a mirall està molt bé; ens pot servir per aprendre coses i millorar. Però també incoscientment ens estem quedant amb altres referències d'aquestes persones (crítiques que hem llegit, com vivien, com es comportaven, com s'expressaven...). Tot això no és nostre. És d'ells (i potser tampoc, i ni ho sabem).

    Em semblava important comentar això perquè:

    Si jo m'emmirallo en la Mariah Carey i ella és Soprano i jo no, el primer que em vindrà al cap és:

    "ui, no, jo no puc cantar"

    Ja hem vist al vídeo que algunes notes sí que les podre cantar però que no em sonaran IGUAL que a ella (torneu a mirar el vídeo per acabar de veure-ho clar).

    Només tenir la prova d'això, ja ens hauria de treure un pes de sobre: puc fer-ho. No tinc la seva veu però potser sí que puc cantar alguna cançó que ella també canta. De Mariah Carey només n'hi ha una així que potser jo puc fer-ho però tindré un atre resultat. Que no serà el seu.

    NO HI HA DUES PERSONES IGUALS. Intentem ser nosaltres mateixos. Acceptem-nos i estimem-nos tal com som. No volguem ser algú altre.

    La VEU ens pot ajudar molt en això!

    Les persones passem etapes diferents a la vida, oi? No sempre tenim el mateix humor. Una temporada estem més grassos i una altra més prims. O més blancs o més morenos...

    La veu és dins nostre i està lligada a quelcom més profund que no es veu. No té res a veue amb els qulios, ni amb el color de la pell... La veu ens pot acompanyar en processos, ens pot transformar, ens pot alliberar... Si acceptem el repte de no jutjar-la, de cuidar-la i de deixar-la ser, deixar-la sortir tal i com és. Traducció: Si acceptem el repte de no jutjar-nos, cuidar-nos, deixar-nos ser i mostrar-nos tal com som ;)

    Què senzill, oi? Sí, ja ho sé...

    Qui havia de dir que un vídeo trobat a l'atzar donaria peu a parlar de tot això? És el peu ideal, tota la cama és ideal! Parlar de tot això donaria per molt més i no és la meva intenció en realitat.

    Jo només us animo a tornar a veure el vídeo pensant, ara sí, una mica en això: NO HI HA DUES PERSONES IGUALS, jo ambé puc cantar, tinc una veu única que he de cuidar i respectar. I he d'utilitzar-la bé.

    Jo només us animo a que utitlizeu la vostra veu per conèixer-vos millor. És possible si abraceu el procés; si abraceu el que teniu dins.

    Feu servir la vostra veu. Feu-vos aquest regal...

Translate