Blog

Currently showing posts tagged thanks

  • Adéu 2019

    Suposo que quan tens una certa edat i s'acosta el final de l'any, és inevitable fer una repassada per veure com ha anat tot plegat. A mi m'agrada fer aquest exercici.

    Quan era més jove no ho feia, ni feia els típics propòsits d'any nou ni res. Val a dir que ara, de propòsits d'any nou tipus "aniré al gimnàs" o "deixaré de fumar", tampoc no en faig. Però sí que em sembla important tenir almenys una idea clara de què voldries per a l'any següent.

    Com que cada dia faig fotos al cel, de tant en tant les vaig mirant, veig com canvia la llum conforme avancen les setmanes i penso: "noia, que ja estem al març i encara estem igual", o "Gemma, no et desviïs, que ho estàs fent bé"... el que em vagi sortint.

    I quan arriba final d'any m'agrada repassar l'agenda, buidar el pot dels bons moments, recuperar fotos i apuntar què ha estat el més significatiu de cada mes. Per tenir-ho present i fer balanç. Si tinc el disc dur ple de carpetes amb fotos, és senyal que he anat a força llocs i he fet coses que m'ha agradat fotografiar. Aquest ha estat un d'aquests anys :)

    Crec que acabo l'any millor del que el vaig començar. Segur que els que tinc més a prop em poden dir: vols dir que en el moment que et trobes ARA, pots dir que acabes millor? Sincerament crec que sí. Perquè no em baso en el que suposadament he aconseguit "de portes en fora" sinó en la feina que he fet de "portes endins". De debò que ara mirant-m'ho, em reafirmo en que he fet molta feina.

    2019 ha estat un any en què he après MOLT. He assistit a tallers i cursos molt diversos. He recuperat la constància i augmentat la concentració per agafar un llibre i no deixar-lo; i la veritat és que n'he llegit uns quants.

    He tornat a la música en diferents formes. Potser la més visible és el duet que hem fet amb la Laura i els bolos que ens han anat sortint. Però de petits projectes musicals al cap i a l'escriptori, en tinc més :)

    He conegut gent nova i he fet escapades a llocs on no havia estat mai. He tornat a escriure aquí al blog.

    Enguany ha estat un any de grans converses. D'aquelles que et refreden els cafès o les infusions i també d'aquelles que t'hauries de lligar el telèfon l'orella mentre vas fent el menjar per no deixar la trucada. Especialment si el de l'altra banda està a més de 600km de distància i, per tant, s'ha d'aprofitar el moment.

    He après moltes coses, especialment sobre mi mateixa. I n'he recordat d'altres que ja sabia. La vida, quina gran Mestra...

    He millorat la relació amb algunes persones i amb algunes altres no perquè per descomptat que durant el 2019 no tot han estat flors i violes. Per descomptat.

    He aconseguit coses importants per a mi. Algunes m'han costat i d'altres m'han costat MOLT realment. És impressionant com ens arribem a auto sabotejar si no hi posem mesures; com diu aquell: "God, rescue me from myself". I és que el treball amb un mateix no s'acaba mai. Però estic satisfeta. I no em fa res dir que algunes d'aquestes coses les he aconseguides amb AJUDA. Perquè ningú està mai sol en realitat.

    He viscut la cara menys amable (dir perillosa potser seria excessiu) de les xarxes socials.

    M'he endut petites i mitjanes sorpreses. Anava a dir algunes decepcions però això implicaria que tenia expectatives i la veritat és que ja d'expectatives "una o ninguna", com deia aquell acudit. Per tant sorpreses petites o mitjanes que, amb la perspectiva adequada, no han arribat a ser grans.

    Però tanco l'any amb molta feina feta, amb un viatge que feia temps que volia fer, amb un nou nivell de Reiki i amb la tranquil·litat de saber que ho he fet el millor que he sabut en cada moment.

    Per això als Reis d'Orient els demano consciència, pau, salut i amor. Et desitjo el mateix a tu. I també et desitjo Bones Festes :)

    Gràcies per ser-hi, si és que hi has estat, i gràcies a la vida per deixar-m'hi ser a mi. 

    Adéu 2019... Hola 2020!

  • Acció de gràcies

    Des de fa uns anys, cada cop que s'apropa Tots Sants s'obre un cert debat "Castanyada vs Halloween". 

    Personalment, no veig perquè no es poden celebrar les dues coses. No veig incompatible conservar la teva tradició i "adoptar-ne" una altra o fer-ne una barreja. És allò de que si ets dels Beatles no pots ser dels Rolling Stones i viceversa... A mi m'agraden unes coses d'uns, i unes coses dels altres. I no veig perquè he de triar :)

    La qüestió és que a mi m'agradaria adoptar i adaptar una tradició que no és nostra: Thanksgiving Day. 

    Temps enrere pensava que quan pogués fer-ho, m'agradaria reunir a gent que estimo, bàsicament amistats, i fer aquest sopar de celebració. I donar les gràcies perquè hi som, perquè podem estar junts, perquè així ho hem triat, per les coses que hem compartit i perquè no sabem si demà les coses seran d'una altra manera, així que celebrem-ho ara que podem.

    Ja se que podem fer això per Nadal però Nadal té tot el tema religiós (encara que cada cop menys gent pensi en això), allò de fer regals perquè toca... Preferiria deixar tot això al marge de la trobada.

    Que dius, dona, doncs llavors donem les gràcies cada dia, no? Sí, jo ja ho faig. Però em sembla bonic poder-te reunir un dia amb els qui són amics, si algú de la família hi cap, també, donar gràcies i celebrar que podem ser-hi. Com un cap de setmana qualsevol, val, però aquest dia marcat al calendari per si durant l'any no ens hem pogut trobar.

    Ara que tinc un espai propi he començat a fer-ho.

    L'any passat érem poquets. Els que havien de ser-hi, segurament. :)

    I avui també ens trobarem "uns quants poquets".

    Que no serà sopar d'estovalles i corbata, però també hi seran els que han de ser-hi. Ni més ni menys.

    Així que res, que em fa il.lusió i que a veure si podem fer-ho més vegades :)

  • For Good

    Avui hi ha molta gent que ha marxat de Setmana Santa però jo m'he quedat a fer coses. Concretament a gravar un tema a duo :)

    Aquesta cançó ja l'hem cantada altres vegades de forma improvisada però m'ha fet molta il.lusió que la Laura la volgués gravar amb mi. Ella canta molt bé i ens entenem sense cap problema. Així que aquesta tarda l'hem passada aquí tancades (sense menjar, sense maquillar, hahaha) però ha valgut la pena.

    Ara hem d'esperar el resulat final. A veure...

    Per cert, la cançó es diu For Good i és del musical Wicked. És una cançó que em va agradar des del primer moment que la vaig escoltar perquè té un missatge que m'arriba molt:

    "Ho he sentit a dir:
    Que les persones entren a les nostres vides per una raó;
    portant alguna cosa que hem d'aprendre.
    I som guiats pels que més ens ajuden a créixer,
    si ens deixem, i els ajudem a canvi.
    Bé, no sé si crec que això és veritat. Però sé que avui sóc qui sóc perquè t'he conegut"

    Ès una cançó preciosa que em ve al cap en molts moments de la meva vida, davant de moltes persones i situacions. Quan no em puc posar a cantar, els la canto mentalment.

    I així hem passat la tarda:

  • Gracias a Fàtima, que me ha dado tanto

    Avui, mirant el calendari, m'adono que Ja fa gairebé un any que vaig deixar els 4 grups corals que portava. 

    Encara que a alguns no els ho va semblar, no va ser una decisió precipitada. Va ser una decisió a la qual ja portava MOLTS mesos donant-li voltes. Però no per meditada va ser una decisió divertida, la veritat.

    En aquell moment jo necessitava parar. El temps que destinava a buscar repertori, treure veus, inventar exercicis, preparar classes, etc., el necessitava per estar amb mi i per mi. I el cert és que no me'n penedeixo però si he de ser sincera, he trobat a faltar coses que recordo amb molt d'afecte (com ja m'imaginava). Precisament per això em va costar tants mesos decidir-me: bàsicament per l'aspecte humà de l'experiència. I això és el que volia expressar des de ja fa algun temps.

    Recordo quan la Coordinadora dels Espais Cívics d'Igualada, l'Arantxa, em va proposar de posar en marxa un taller de Gospel al Centre Civic de Fàtima. Va ser l'any 2013 i la conversa que vam tenir no la reproduiré ara, però el que puc dir és que em sembla que ella va creure més en mi que jo mateixa llavors. Però vaig acceptar. I gràcies a l'experiència de Fàtima, amb el temps, vaig anar portant més grups.

    El primer dia de classe em vaig presentar allà amb la bossa plena de partitures, lletres, l'ampolla d'aigua i bastants nervis. I amb una quinzena de paperets enrotllats com una cigarreta (perquè, sí, ja s'hi havien apuntat una quinzena de persones).

    Ai mareta, què els he d'explicar jo ara!...

    I no sé què els vaig explicar. Però sí recordo, perquè era important per mi, que els vaig traslladar la idea que no esperessin que els fes classes gaire "formals". Que no esperessin de mi grans coneixements de música, però que sí que faria el possible per fer-los viure la música com l'entenc i la visc jo. I vaig agafar les cigarretes de paper i les vaig repartir; una per casdascú.

    A dins només hi havia escrita una frase d'en Luciano Pavarotti: 

    La frase diu: "Aprendre música llegint sobre ella és com fer l'amor per correu".

    Jo no la vaig posar tan bonica com aquí la gent de Beltempo Records però la vaig triar perquè em semblava que reflectia molt bé allò que jo els volia transmetre sobre la música i el que podríen esperar cada divendres al vespre.

    I el taller de Gospel va començar a caminar.

    Quan portavem 4 classes, literalment, ens vam topar amb la Festa d'aniversari del Centre Cívic que, com cada any, se celebra per primavera al mig del carrer. L'Arantxa ens va dir que no estavem obligats a sotir, i menys amb 4 classes... però tots ens ho vam prendre com un repte i he de dir que en acabar l'acte molta gent va venir a felicitar-nos de tant bé que va sortir amb només 4 dies.

    Aquest va ser el dia de la primera cantada :)

    Sobre el taller de Fàtima voldria dir algunes coses que em semblen importants:

    Era un taller quadrimestral, el que implica obrir inscripcions cada 4 mesos amb el moviment d'entrada i sortida de gent al grup i el que això comporta (que quan la cosa ja comença a sonar bé, tornes a començar).

    Cada any hem participat en l'anversari del Centre (menys quan la meteorologia ho ha impedit).

    El taller ha anat creixent cada any, fins el punt que quan ho vaig deixar vam haver de demanar que tornessin a obrir inscripcions i no el tanquessin perquè hi havia gent que s'havia quedat fora. 

    Ha estat sempre un grup que ha acollit estupendament a tota la gent nova que s'hi ha anat apuntant. Això i que ha estat un grup que sempre s'han pres la "feina" amb entusiasme i més seriosament que si fossin una CORAL estable "de veritat", són dues de les coses que més m'han agradat d'aquest grup. 

    Com ja he dit, no era un COR estable, per tant no teníem coses com per exemple un VESTUARI que ens identifiqués. I, de fet, sempre hem volgut anar vestits de carrer. Això lliga amb la filosofia que sempre he volgut transmetre al grup: tothom pot cantar; no cal anar mudat ni fer res especial. Anar "de carrer" ha estat, de fet, una altra de les coses que ha caracteritzat al grup. M'agrada.

    Hem fet una pila de celabracions entre nosaltres (no només Nadal i Final de curs). Qualsevol excusa és bona per portar unes pastetes i berenar :)

    Hem cantat SEMPRE acapella menys en casos molt puntuals. 

    El taller no tenia ofcialment compromisos ni activitats previstes però he de donar, un cop més, gràcies a l'Arantxa per haver-me donat carta blanca per fer una quantitat "d'experiments" que ni t'explico en aquests 4 anys.

    I ja que hi estic posada, explico algunes coses maques que vam fer durant aquest temps.

    Trobada a Copons amb la coral Family Gospel de Calaf. Cada grup va cantar algunes cançons per separat i algunes de conjuntes. Va ser divertit trobar-nos i conèixer gent nova però que també cantava gospel (no estem sols!). El públic s'ho va passar molt bé i per nosaltres va ser una gran trobada.

     

    Coneixeu The Gospel Viu Choir (TGV)? Si no els coneixeu us diré que ja esteu trigant. Per mi -és només la meva modesta opinió- són el millor grup de Gospel del país (i part de l'estranger! com diria la meva àvia). Són un grup de gent estupenda, amb unes veus meravelloses, que vibren amb el gospel, que et fan vibrar a tu, que t'emocionen des del minut 1... fan màgia dalt de l'escenari. A més a més tenen un projecte solidari: Gospel Sense Fronteres, mitjançant el qual treballen amb entitats vinculades a ajudar els infants del món. I tot això és possible gràcies al seu Director, en Moisès Sala.

    El meu primer contacte amb el gospel va venir de la seva mà, ja fa uns quants anys, al taller de Gospel que ell imparteix cada estiu a Girona (per cert, les inscripcions al taller d'enguany ja són obertes i us hi podeu apuntar AQUÍ, us recomano l'experiència 100%). En Moisès, deia, és segurament el responsable de que m'agradi i senti el gospel i, potser indirectament, també vaig començar a Fàtima gràcies al que he anat aprenent assistint als seus tallers i seguint al seu COR.

    Ell ens va explicar que estaven rodant un documental sobre TGV, anomenat precisament EL COR. El concert que apareix a la pel.lícula, es va gravar a l'Auditori de Girona.

    I allà que vam anar! Vam muntar un autocar de quasi 40 persones entre Fàtima i Family Gospel. Va ser genial tot plegat:

    Un altre dia emocionant va ser el 20è aniversari de Fàtima i el 10è de l'Espai Cívic Centre. Va ser un luxe poder cantar a l'Ateneu d'Igualada (vestits de carrer, com sempre).

    Dins de l'aula també hem fet coses interessants i divertides. Aquí (any 2015?) ens vam dividir en 2 grups per fer un exercici: gospelitzant cançons que no són de Gospel. La imaginació al poder! Crec que vam aprendre molt, de forma divertida.

    Els TGV  van portar el seu espectacle RELOAD a Calaf. No ens ho podíem perdre. Quasi 90 persones entre Fàtima i U5Gospel en un autocar! Crec que aquest dia el recordarem sempre :)

    I gràcies a aquesta "caravana gospeliana" que vam muntar per anar a Calaf, en Moisès va venir a fer-nos un taller dels seus a l'Espai Cívic Centre (Igualada), pels integrants de Fàtima i de U5Gospel. les fotos ho diuen tot, oi? No words...

    I l'últim concert que vam fer plegats Fàtima i U5Gospel "Cantem per Perú" a l'Església del Roser (Igualada), que va ser molt bonic, on els cantants van anar un pas més enllà, es va recaptar una quantitat de fons força maca, i la gent va acabar dreta cantant i aplaudint.

    D'ocasions per recordar en tinc tantes que no acabaria mai aquest post. Algunes  ja les he anat explicant aquí al blog. Només volia expressar (si és que això és possible) el que aquests anys han significat per mi.

    La paraula és AGRAÏMENT. Profund i sincer. Gràcies a l'Arantxa per confiar en mi i donar-me aquesta oportunitat perquè, com he dit al principi, Fàtima m'ha donat eines per afrontar projectes i experiències que han vingut després, inclús com a cantant. Gràcies a tots els grans (per fora i per dins) Mestres que he tingut pel camí. Gràcies als "alumnes" -que molts han estat Mestres també- per aguantar-me; gràcies per ser-hi en moments realments difícils de la meva vida. 

    A nivell personal he après tant! Sempre m'he sentit responsable d'aquesta feina i paral.lelament m'he anat formant per a poder donar el millor de mi. Però he après de totes les persones que han anat i vingut; de totes. He après a ser "Ajudadora" (no m'he identificat mai amb la paraula Directora). He après que hi ha coses que són fàcils per mi, més del que pensava, però que no són igual de fàcils per tothom. He après que jo podia fer coses que ni m'imaginava. He après que jo ja tenia coses dins meu que tampoc m'imaginava. He après de la música fent música.

    He tingut tants bons moments, tants aprenentatges, tantes il.lusions acomplertes, tants farts de riure, tanta vida... que em resulta molt difícil dir tot el que voldria sense extendre'm més.

    Així que, perquè no fer-ho amb música? Avui sí, FOR GOOD...

    I és que, com va dir el Patrick Swayze al final de la pel.lícula Ghost: "ni te imaginas cuánto amor me llevo".

Traductor