Blog

Currently showing posts tagged veu

  • Lluitant per sortir

    Fa 4 anys, per aquestes dates, vaig començar a cantar amb els Ol'Green. Tot el temps que vaig estar amb ells va ser un aprenentatge constant. Una de les millors experiències de la meva vida, en un dels moments més delicats de la meva vida.

    Fa molt de temps que penso en escriure sobre aquesta etapa verda però avui no serà el dia.

    Quan penso en Ol'Green, entre d'altres coses, el primer que em ve al cap és el càsting que vaig haver de passar per a poder entrar. Hi he pensat tantes vegades en aquell càsting per etapes...

    Doncs resulta que, 4 anys després, ahir al vespre em vaig tornar a presentar a una prova. No val la pena entrar en detalls perquè al final una prova és una prova. Vull dir que se't demanen unes coses, les fas (o no) i la superes o no (és relatiu això de la superació també). Per això serveixen les proves.

    Però la qüestió és que ara, mentre penso en això que estic escrivint, me'n adono del pes que han tingut aquests últims 4 anys i de l’empremta que han deixat en mi (com a dada: precisament d'aquests 4 anys he estat molt de temps apartada, per decisió pròpia, de quasi TOTA l'activitat musical que feia, inclòs cantar a Ol’Green).

    I penso en com em vaig preparar fa 4 anys i en el que vaig fer ahir.

    La veritat és que la prova d'ahir en cap moment me la vaig prendre com a un càsting en sí.

    Es tracta d'un grup que s'ha quedat sense cantant i n'estan buscant una de nova. Sí, seria per estar-hi com a solista. I a part de mi estan veient a d'altres persones.

    No conec les/els altres candidats/ates i confesso que tampoc tinc curiositat per saber qui són. Tampoc se amb qui es quedaran i confesso que, si no m'escullen a mi, tampoc serà amb el que jo em quedaré.

    Però et diré amb el que jo JA m'he quedat a hores d'ara:

    Em vaig sentir molt a gust cantant, improvisant, repetint... amb 7 músics en directe, tu. M'agrada molt la música que fan. De fet, ja fa temps que penso -no ho negaré- que seria molt xulo cantar amb una banda així, aquestes cançons i "en el plan que porten". Són músics que tenen MOLTA mili. Toquen ben bé perquè és la seva passió. Això es nota molt i és un gust poder cantar amb gent així ni que sigui per una nit.

    Confirmo que la música és una de les meves companyes de vida i la meva veu una de les eines més íntimes i més potents d’autoconeixement (i desenvolupament) que tinc. Ahir se’m va tornar a fer evident que he de continuar explorant maneres de poder treballar això amb altres persones també.

    No tinc la consciència d'haver passat nervis en CAP moment. Amb tot això em quedo.

    Per ser sincera, he de dir que ahir no portava les cançons tan treballades com les que vaig preparar pel càsting d'Ol'Green. Però la Gemma que ahir van veure aquells músics... Ja m'hauria agradat que hagués sortit fa 4 anys.

    De fet, ara me n’adono que la Gemma que va sortir ahir era la que estava lluitant per fer-ho 4 anys enrere.

  • Sentía

    Hi ha cançons que, quan les escoltes per primer cop, et causen una impressió però passat un temps, quan les tornes a escoltar, l'impacte que et causen és molt diferent.

    Quan el grup Mecano va treure Sentía jo tenia 19 anys i la cançó em va agradar molt. L'entenia. Ara que tinc quasi mig segle no només entenc la cançó sinó que també la sé.

    En els darrers temps estic mirant de fer coses diferens amb la veu, i aquesta cançó era una prova:

    • No estic acostumada a cantar Bossa nova ni res per l'estil.
    • Fa anys, al cantar, deixava anar més aire del convenient així que em vaig passar força temps (per indicació dels mestres) corregint això. Ara he volgut cantar una cançó sencera amb l'aire posat :)
    • Volia veure com respondria al cantar un tema com aquest (parlo ara de les meves emocions).

    Aquest estiu Sentía va venir a mi i vaig decidir cantar-la:

    Aquest cop també he comptat amb la inestimable col.laboració d'en Joan i en Julio.

    Un parell que, com sempre, han tocat la meva veu només el mínim imprescindible. Un parell que m'acompanyen, que m'aconsellen i que han entès molt bé què pretenia jo amb aquesta cançó. No  buscava la perfecció (i ells no m’han “atxutxat” gens en aquest sentit; love you guys).

    És l'eco d’un Sentía. I ells ho han entès perfectament.

  • To make you feel my love: fent proves

    M'agraden els Making Of. Vull dir que normalment m'agrada el procés de creació i realització d'un esdeveniment, de determinats projectes o d'una cançó encara que no hi hagi ningú documentant-ho perquè el públic ho pugui veure.

    És emocionant viure des de dins com tot es va fent, com tot va agafant forma. I de vegades és un autèntic privilegi que et deixin formar part de determinats equips/grups de gent per poder aprendre tantes coses...

    Un esdeveniment se celebra en una data concreta i potser no es repeteix. En una obra de teatre o una cançó, com a espectador, només veus el resultat final -que cada cop és únic- però el que el públic no veu té alguna cosa que enganxa. Suposo que era això el que m'agradava de dirigir corals: buscar repertori, preparar-lo, presentar-lo al grup, aprendre la cançó corda per corda, ajuntar-ho tot, aquells assajos... La satisfacció del públic si li ha agradat el que hem fet, també, és clar. Però m'agrada viure el procés.

    Ara només canto de tant en tant i m'agrada també el procés que he de fer individualment.

    Saps que l'altre dia vaig parlar d'una cançó que estava preparant per l'actuació que la Laura i jo vam fer a La Llacuna?. En aquest cas, la cançó ja fa anys que està composta, cantada i versionada; jo només he estat una més.

    Doncs avui, eliminant coses del mòbil, m'han sortit unes quantes gravacions que vaig anar fent mentre la cançó i jo ens coneixíem. No és res estrany; molts cops gravo/gravem les proves que fem. El que és estrany és que tingui el valor de penjar aquests experiments! :D

    Hi ha un treball previ del que aquí no en parlo però és interessant.

    Va, una prova:

    To make - acappella casa di mamma.mp3

    Una altra prova (no et dic on era el mòbi gravant!):

    To make - Piano de bolsillo.m4a

    Com que no tinc vídeo dels assajos ni res, poso una foto, que sempre fa bonic :)

    No se si vaig aconseguir això de "to make you feel my love"...

  • To make you feel my love

    A finals de la setmana vinent la Laura i jo tenim un "bolo" :)

    En el que vam fer al juliol vam tenir la sensació que la gent hauria agraït una estona més de música, així que aquesta vegada hem decidit afegir algunes cançons més per si de cas.

    Una de les cançons que m'he afegit és "To make you feel my love" (per fer-te sentir el meu amor), d'en Bob Dylan. Fa algun temps la cantava molt quan ningú no em veia. I ara penso: perquè no cantar-la ara?

    És una cançó senzilla però a mi m'arriba.

    No és pas per allò de "passaria gana i m'arrossegaria pel carrer"; no. És per tota la resta. Pel significat que jo li vaig donar en el seu dia...

    (Recorda'm que sobre això del significat de les cançons en parli un altre dia, val?)

    Confesso que a dia d'avui encara no se si la cantaré amb el Gerard al piano o amb el nostre "Bradley Cooper", que de vegades es presenta a veure'ns amb la seva guitarra i puja a l'escenari a cantar Shallow amb la Laura. 

    Sigui com sigui intentaré que quedi el més bonic possible :)

    Deixo la lletra (en anglès); com et dic, és senzilla:

    When the rain is blowing in your face

    And the whole world is on your case

    I could offer you a warm embrace

    To make you feel my Love

     

    When the evening shadows and the stars appear

    And there is no one there to dry your tears

    I could hold you for a million years

    To make you feel my Love

     

    I know you haven't made your mind up yet

    But I will never do you wrong

    I've known it from the moment that we met

    No doubt in my mind where you belong

     

    I'd go hungry; I'd go black and blue

    And I'd go crawling down the avenue

    No, there's nothing that I wouldn't do

    To make you feel my Love

     

    The storms are raging on the rolling sea

    And on the highway of regret

    The winds of change are blowing wild and free

    You ain't seen nothing like me yet

     

    I could make you happy, make your dreams come true

    There's nothing that I wouldn't do

    Go to the ends of this Earth for you

    To make you feel my love, oh yes

    To make you feel my love

  • Maybe this time

    Febrer. Carnestoltes. Em veig disfressada. M'hi veig,m'hi veig...

    No ho he buscat en realitat, però estic en procés de muntar un duet amb una amiga meva.

    Una persona ens va sentir sentir cantar a les dues juntes, després ens va venir a veure per saber com ho feiem en directe, i ara resulta que vol que fem coses amb ell (musicalment parlant, s'entén). La qüestió és que he hagut de buscar algun tema per gravar-lo, perquè jo no tinc un material extens per penjar i ensenyar a la gent i ell em demana més cançons de les que tinc.

    Una de les cançons que he triat és "Maybe This Time" de Cabaret. Ja l'havia cantat abans.

    Quan em vaig presentar al càsting per cantar amb els Ol'Green, vaig preparar els temes que ells em van demanar i un altre d'extra. Sabia que eren un grup amb molt sentit de l'humor (els havia seguit a "Oh Hapy Day"), així que el que vaig fer, de fet, no va ser preparar-me un tema extra. Vaig fer un vídeo de "tomas falsas" amb material que m'havia sobrat dels vídeos del càsting i alguna cosa més. El vídeo començava amb Maybe This Time...

    La gent que em coneix bé sap que presentar-me a UN càsting per mi representava una bogeria en aquella època. No ho havia fet MAI abans. De fet, jo mateixa pensava: "Gemma, què estàs fotent?" mentre vivia el procés i anava superant etapes. No entenia què estava fent ni perquè... Però ho vaig fer.

    I em van agafar. Ho vaig viure gairebé com un miracle, de debò.

    Amb el temps he entès perquè ho vaig fer. El que encara em sembla miraculós és que m'agafesin i pogués estar amb ells el temps que hi vaig estar. Només puc donar les gràcies a la vida per aquesta experiència que, a nivell personal, ha significat per mi molt més del que em podia imaginar.

    Així que ara m'ha semblat que poder cantar i gravar Maybe This Time sencera seria genial.

    Ara només em faltaria disfressar-me de Sally Bowles i cantar-la damunt de l'escenari així.

    És que, m'hi veig, m'hi veig.... 

    P.D: Això de fer-ho dalt de l'escenari disfressada és conya. Però és que jo, quan sigui gran, vull ser actiu de musicals ;)

    Dream on, dream on...

  • Dia mundial de la veu 2019

    Avui que és el Dia Mundial de la Veu, he pensat en compartir una cosa que ja fa algun temps que està feta, i que encara fa més temps que la vam començar.

    És una versió de la cançó "This is me" que vam fer en Joan Grados, en Julio i jo mateixa :)

    M'he decidit a posar-ho perquè en aquesta cançó he fet coses amb la meva veu, que mai havia fet abans. Almenys no així. Digues-li Belting (segons Voice Craft), overdrive, edge (CVT) o com tu vulguis; el nom per mi és el menys important i, a més, tampoc sóc una experta en tècnica vocal.

    El cas és que mai havia fet res semblant, i tampoc m'havia escoltat mai així:

    Per si vols seguir llegint:

    • "This is me" és un tema de la banda sonora d'una pel.lícula que es diu "The greatest Showman". No serà la pel.lícula del segle però té un abanda sonora genial. A mi no hi ha cap cançó de la peli que no m'agradi.
    • Des de llavors sempre he pensat que m'agradaria cantar-la però que no hi arribaria (que no podria cantar tant agut, fent belt). Pensava que no em sortiria, o que em faria mal...

    Quan vaig començar a treballar amb el Joan, un dia em va dir: "tinc un amic que ha escoltat això que estem gravant i diu que li agrada molt com cantes; que si li vols fer els cors en una cançó seva".

    Li vaig dir que sí però no me'l va presentar fins l'any passat (2018) que va venir un dia que jo m'havia decidit a gravar "This is me".

    Resulta que aquest noi, en Julio, fa Rap (entre d'altres coses). I quan dic que "rapeja" vull dir que no només els canta sinó que els escriu i és profe de Rap. I asseguts allà, se li va acudir de posar un Rap al mig de la cançó.

    Confesso que al principi no ho vaig veure clar però:

    • Sempre intento tenir la ment oberta per poder fer coses diferents.
    • El cert és que, quan et "matxaquen" molt una cançó per la ràdio, etc. de vegades ja l'aprens d'una manera concreta i resuta difícil imaginar-la diferent.
    • Vam voler fer un treball conjunt i tots tres vam fer la nostra aportació: en Julio el Rap, en Joan la seva guitarra i jo la meva veu.

    Cadascú va aportar el que sap fer. Tres talents diferents i també tres sensibilitats diferents. 

    La veritat és que, com sempre, vaig gaudir molt el treball que no es veu: les sesions a l'estudi, el debat, les proves, l'intercanvi d'opinions... i els farts de riure. Em va agradar molt el procés, independentment del resultat final.

    • Vull dir que al principi de conèixer al Joan em va costar una mica començar a treballar amb ell. Més que res per mi (inseguretats, cantar davant d'un "melenut" que no coneixes de res...) però la veritat és que m'ajuda molt la confiança que em té. I he de dir que sempre aconsegueix teure coses bones de mi.
    • I en aquesta cançó, en Julio també va fer aportacions que em van ajudar molt.

    Penso que sóc afortunada perquè en aquest camí de la veu he anat coneixent persones que han sabut treure el millor de mi en el moment que tocava. Persones que són importants per mi (d'algunes d'elles en parlaré més endavant).

    I estic contenta.

    Hem trigat mesos a acabar la cançó perquè tots tres tenim altres coses a fer, però estic contenta de la feina que hem fet.

  • El meu regal de Nadal

    L'altre dia vaig quedar amb en Nitus per gravar de nou una cosa que no m'havia quedat bé.

    Quan vaig arribar, ell tenia l'aula mig decorada amb coses de Nadal i li vaig comentar que fa temps m'hauria agradat felicitar les Festes cantant alguna cosa; alguna cançó des les que jo li havia sentit al Bing Crosby o al Frank Sinatra. I ell ja sabia que em feia molta il.lusió fer alguna cosa conjunta perquè el Nitus toca molt bé la guitarra i m'agrada molt com ho fa.

    Total que no vam fer res del que havíem acordat i ens vam posar a jugar :)

    Em va dir que al gravar junts, no podem fer retocs a veu, guitarra ni res. Llavors em va proposar de gravar-ho amb el mòbil perquè si la cosa quedava bé, potser resultaria estrany penjar només un àudio sense edició. I vam estar un parell d'horetes cantant (no només el que es veu).

    Ahir em diu: mira el correu, que t'he enviat una cosa. I quan vaig veure la "cosa" em vaig emocionar.

    Perquè em va semblar que, aquest any, el Nitus m'ha fet EL regal de Nadal. Un regal que vull compartir:

    Em va fer molta il.lusió veure el vídeo.

    Quan pensava que m'agradaria felicitar les Festes cantant, no vaig pensar mai en com ho podria materialitzar. Tampoc havia pensat en quina cançó escolliria. Però hi ha vegades que les coses surten rodones sense haver-ho buscat.

    I tot i que veig i escolto coses "rares", d'aquestes coses, són més les que m'agraden que les que no.

    Això per mi també és un gran regal: veure que estic avançant. Ser capaç de relaxar-me, de deixar-ho en mans de l'altre (perquè hi confies) i gaudir de l'experiència encara que el resultat no sigui tècnicament perfecte. 

    Crec que puc dir, no només pel vídeo, que aquest any "I'll be home for Christmas".

    Bones Festes :)

  • Dia Mundial de La Veu

    Avui és el Dia Mundial de La Veu.

    Confesso que no ho tenia present però ara quan ho he vist he pensat en fer alguna cosa improvisada per pujar-la. Tan improvisada que pujo el tros de la pífia! (tot el vídeo sencer em semblava massa llarg).

    La veritat és que no acostumo a pujar vídeos meus cantant però mira; un dia és un dia ;)

  • Feldenkrais aplicat a veu i cant

    Una de les formacions que he realitzat últimament ha estat sobre el mètode Feldenkrais aplicat a la veu i el cant. Reconec que fins fa poc desconeixia l'existència d'aquest mètode però la veritat és que el trobo molt interessant.

    Si he de ser sincera, cantar, el que se'n diu cantar, vam cantar ben poc (per no dir gens) però sí que vam investigar sobre possibilitats de so. Vam estar unes 6 hores treballant amb el nostre cos, escoltant-lo, provant-lo, jugant amb el moviment... Si pensem que la veu la "fabriquem" nosaltres, no ens hauria d'estranyar que poguem fer servir el nostre cos (no només la gola, la boca, el crani...) com a ressonador natural. És molt curiós com sona, com s'amplifica la veu després d'haver treballat el cos. La veu adquireix una "consistència", una presència que no es pot explicar. S'ha d'experimentar.

    Una de les coses que més em va agradar és seguir comprovant que hi ha maneres de treballar més obertes, en la línia de l'experimentació. Maneres de fer, mètodes i tècniques que giren en torn d'una de les paraules que més m'agraden: possibilitats. Perquè no hi ha una única manera d'aprendre; ni a l'escola, ni a la feina... a la vida! Per mi aprenentatge és sinònim de possibilitats (entre d'altres coses). Que ens han educat en què "això és així i sempre s'ha fet igual" eliminant gradualment la possibilitat de qüestionar-se les coses. Fins que arribes a l'edat adulta "aborregat" i amb etiquetes i prejudicis. Però no hi ha una única manera d'aprendre matemàtiques, ni d'aprendre a cantar, ni de fer cuina. I no em refereixo tant al mètode com a la PERSONA. No hi ha dues persones iguals, perquè hauríem de creure que aprenem tots igual?

    I quan et vas formant i veus que la teva manera de veure l'aprenentatge és compartida, quan veus que no estàs com un llum el dia que proposes un exercici al teu grup, quan veus que el que tu fas (de vegades arriscant), quan veus que les teves teories no són idees de bomber sinó que tenen un resultat (encara que tu de vegades no sàpigues explicar-lo).... quan veus tot això, la sensació que tens és d'una alegria i tranquil.litat immensa.

    Doncs ara estic humilment en això: formant-me per adquirir més coneixements, més tècnica, més base, i per trobar explicacions amb fonament a "perquè m'ha funcionat això que he fet si a mi no m'ha explicat ningú el com o el perquè"? Suposo que és un altre petit pas cap a l'autoconeixement.

    Com deia, el taller va estar molt interessant. Organitzat per la Coral Mixta d'Igualada i ens el va fer l'Ohad Nachmani, expert en el mètode Feldenkrais entre d'altres coses. Hi ha moltes webs amb informació però podeu visitar aquesta si voleu conèixer els fonaments i altres coses sobre aquest mètode.

    Us animo a experimentar!

Traductor