Blog

Currently showing posts tagged veu

  • Dia mundial de la veu 2019

    Avui que és el Dia Mundial de la Veu, he pensat en compartir una cosa que ja fa algun temps que està feta, i que encara fa més temps que la vam començar.

    És una versió de la cançó "This is me" que vam fer en Joan Grados, en Julio i jo mateixa :)

    M'he decidit a posar-ho perquè en aquesta cançó he fet coses amb la meva veu, que mai havia fet abans. Almenys no així. Digues-li Belting (segons Voice Craft), overdrive, edge (CVT) o com tu vulguis; el nom per mi és el menys important i, a més, tampoc sóc una experta en tècnica vocal.

    El cas és que mai havia fet res semblant, i tampoc m'havia escoltat mai així:

    Per si vols seguir llegint:

    • "This is me" és un tema de la banda sonora d'una pel.lícula que es diu "The greatest Showman". No serà la pel.lícula del segle però té un abanda sonora genial. A mi no hi ha cap cançó de la peli que no m'agradi.
    • Des de llavors sempre he pensat que m'agradaria cantar-la però que no hi arribaria (que no podria cantar tant agut, fent belt). Pensava que no em sortiria, o que em faria mal...

    Quan vaig començar a treballar amb el Joan, un dia em va dir: "tinc un amic que ha escoltat això que estem gravant i diu que li agrada molt com cantes; que si li vols fer els cors en una cançó seva".

    Li vaig dir que sí però no me'l va presentar fins l'any passat (2018) que va venir un dia que jo m'havia decidit a gravar "This is me".

    Resulta que aquest noi, en Julio, fa Rap (entre d'altres coses). I quan dic que "rapeja" vull dir que no només els canta sinó que els escriu i és profe de Rap. I asseguts allà, se li va acudir de posar un Rap al mig de la cançó.

    Confesso que al principi no ho vaig veure clar però:

    • Sempre intento tenir la ment oberta per poder fer coses diferents.
    • El cert és que, quan et "matxaquen" molt una cançó per la ràdio, etc. de vegades ja l'aprens d'una manera concreta i resuta difícil imaginar-la diferent.
    • Vam voler fer un treball conjunt i tots tres vam fer la nostra aportació: en Julio el Rap, en Joan la seva guitarra i jo la meva veu.

    Cadascú va aportar el que sap fer. Tres talents diferents i també tres sensibilitats diferents. 

    La veritat és que, com sempre, vaig gaudir molt el treball que no es veu: les sesions a l'estudi, el debat, les proves, l'intercanvi d'opinions... i els farts de riure. Em va agradar molt el procés, independentment del resultat final.

    • Vull dir que al principi de conèixer al Joan em va costar una mica començar a treballar amb ell. Més que res per mi (inseguretats, cantar davant d'un "melenut" que no coneixes de res...) però la veritat és que m'ajuda molt la confiança que em té. I he de dir que sempre aconsegueix teure coses bones de mi.
    • I en aquesta cançó, en Julio també va fer aportacions que em van ajudar molt.

    Penso que sóc afortunada perquè en aquest camí de la veu he anat coneixent persones que han sabut treure el millor de mi en el moment que tocava. Persones que són importants per mi (d'algunes d'elles en parlaré més endavant).

    I estic contenta.

    Hem trigat mesos a acabar la cançó perquè tots tres tenim altres coses a fer, però estic contenta de la feina que hem fet.

  • El meu regal de Nadal

    L'altre dia vaig quedar amb en Nitus per gravar de nou una cosa que no m'havia quedat bé.

    Quan vaig arribar, ell tenia l'aula mig decorada amb coses de Nadal i li vaig comentar que fa temps m'hauria agradat felicitar les Festes cantant alguna cosa; alguna cançó des les que jo li havia sentit al Bing Crosby o al Frank Sinatra. I ell ja sabia que em feia molta il.lusió fer alguna cosa conjunta perquè el Nitus toca molt bé la guitarra i m'agrada molt com ho fa.

    Total que no vam fer res del que havíem acordat i ens vam posar a jugar :)

    Em va dir que al gravar junts, no podem fer retocs a veu, guitarra ni res. Llavors em va proposar de gravar-ho amb el mòbil perquè si la cosa quedava bé, potser resultaria estrany penjar només un àudio sense edició. I vam estar un parell d'horetes cantant (no només el que es veu).

    Ahir em diu: mira el correu, que t'he enviat una cosa. I quan vaig veure la "cosa" em vaig emocionar.

    Perquè em va semblar que, aquest any, el Nitus m'ha fet EL regal de Nadal. Un regal que vull compartir:

    Em va fer molta il.lusió veure el vídeo.

    Quan pensava que m'agradaria felicitar les Festes cantant, no vaig pensar mai en com ho podria materialitzar. Tampoc havia pensat en quina cançó escolliria. Però hi ha vegades que les coses surten rodones sense haver-ho buscat.

    I tot i que veig i escolto coses "rares", d'aquestes coses, són més les que m'agraden que les que no.

    Això per mi també és un gran regal: veure que estic avançant. Ser capaç de relaxar-me, de deixar-ho en mans de l'altre (perquè hi confies) i gaudir de l'experiència encara que el resultat no sigui tècnicament perfecte. 

    Crec que puc dir, no només pel vídeo, que aquest any "I'll be home for Christmas".

    Bones Festes :)

  • Tessitures

    Avui he trobat, sense buscar-ho, un vídeo interessant que he volgut compartir amb vosaltres.

    Fa il.lusió veure que, per la xarxa, de tant en tant encara trobes coses que estan ben explicades i que s'entenen bé, com és el cas d'aquest vídeo. Aquí l'autor ens deixa veure l'efecte que fa UNA MATEIXA NOTA musical cantada en diferents tessitures:

    És interessant apreciar com, segons tinguem veu de Soprano, Mezzo o bé Contralt, la mateixa nota no sona ben bé igual. Si no ens hi fixem gaire, fins i tot algú diria que no és la mateixa nota.

    El que passa és que segons la nostra tessitura, una mateixa nota ens pot costar més o menys d'abordar. O el que és el mateix, segons el tipus de veu que tinguem, aquesta mateixa nota la sentirem més confortable o menys; com que ens surt més fàcilment i de forma més natural. Crec que l'autor ens posa bastants exemples durant tot el vídeo i la idea es capta molt bé.

    De fet, té lògica. Si jo sóc Contralt -estaré dotada per a cantar més greu-, com més "amunt" vagi, més m'allunyaré del que estic, "de fàbrica", preparada per a fer. I a la inversa, si jo sóc Soprano, em costarà més "tirar cap avall". (Disculpeu que no utilitzi un llenguate molt tècnic; sempre he fugit d'això fins i tot quan feia classes d'informàtica).

    Això es veu clarament en el vídeo. En aquest moment, per exemple, veiem que la Soprano sembla que no està fen cap esforç; que li surt de manera natural. No hi veiem res estrany. La Mezzo, tot i que ja apreciem certa inensitat al cantar-la, encara mostra una veu amb cos. I a la Contralt ja se la veu una mica forçada:

    Per això és tan important, quan escollim una cançó per a cantar, esbrinar bé en quin està. Mirar que s'adapti a la nostra tessitura i, si no, intentar a veure si podem pujar o abaixar la cançó de , perquè s'adapti millor al que ja portem de sèrie

    I el que portem de sèrie també es pot millorar :) 

  • Dia Mundial de La Veu

    Avui és el Dia Mundial de La Veu.

    Confesso que no ho tenia present però ara quan ho he vist he pensat en fer alguna cosa improvisada per pujar-la. Tan improvisada que pujo el tros de la pífia! (tot el vídeo sencer em semblava massa llarg).

    La veritat és que no acostumo a pujar vídeos meus cantant però mira; un dia és un dia ;)

  • Feldenkrais aplicat a veu i cant

    Una de les formacions que he realitzat últimament ha estat sobre el mètode Feldenkrais aplicat a la veu i el cant. Reconec que fins fa poc desconeixia l'existència d'aquest mètode però la veritat és que el trobo molt interessant.

    Si he de ser sincera, cantar, el que se'n diu cantar, vam cantar ben poc (per no dir gens) però sí que vam investigar sobre possibilitats de so. Vam estar unes 6 hores treballant amb el nostre cos, escoltant-lo, provant-lo, jugant amb el moviment... Si pensem que la veu la "fabriquem" nosaltres, no ens hauria d'estranyar que poguem fer servir el nostre cos (no només la gola, la boca, el crani...) com a ressonador natural. És molt curiós com sona, com s'amplifica la veu després d'haver treballat el cos. La veu adquireix una "consistència", una presència que no es pot explicar. S'ha d'experimentar.

    Una de les coses que més em va agradar és seguir comprovant que hi ha maneres de treballar més obertes, en la línia de l'experimentació. Maneres de fer, mètodes i tècniques que giren en torn d'una de les paraules que més m'agraden: possibilitats. Perquè no hi ha una única manera d'aprendre; ni a l'escola, ni a la feina... a la vida! Per mi aprenentatge és sinònim de possibilitats (entre d'altres coses). Que ens han educat en què "això és així i sempre s'ha fet igual" eliminant gradualment la possibilitat de qüestionar-se les coses. Fins que arribes a l'edat adulta "aborregat" i amb etiquetes i prejudicis. Però no hi ha una única manera d'aprendre matemàtiques, ni d'aprendre a cantar, ni de fer cuina. I no em refereixo tant al mètode com a la PERSONA. No hi ha dues persones iguals, perquè hauríem de creure que aprenem tots igual?

    I quan et vas formant i veus que la teva manera de veure l'aprenentatge és compartida, quan veus que no estàs com un llum el dia que proposes un exercici al teu grup, quan veus que el que tu fas (de vegades arriscant), quan veus que les teves teories no són idees de bomber sinó que tenen un resultat (encara que tu de vegades no sàpigues explicar-lo).... quan veus tot això, la sensació que tens és d'una alegria i tranquil.litat immensa.

    Doncs ara estic humilment en això: formant-me per adquirir més coneixements, més tècnica, més base, i per trobar explicacions amb fonament a "perquè m'ha funcionat això que he fet si a mi no m'ha explicat ningú el com o el perquè"? Suposo que és un altre petit pas cap a l'autoconeixement.

    Com deia, el taller va estar molt interessant. Organitzat per la Coral Mixta d'Igualada i ens el va fer l'Ohad Nachmani, expert en el mètode Feldenkrais entre d'altres coses. Hi ha moltes webs amb informació però podeu visitar aquesta si voleu conèixer els fonaments i altres coses sobre aquest mètode.

    Us animo a experimentar!

Translate