Blog

  • Un bon partit

    S'hi estava tant bé allà, amb aquella llum que entrava per la finestra... La temperatura era ideal i la brisa era la justa per fer moure les cortines verdes, que dibuixaven ombres a la paret amb un moviment suau.

    Ell era en una punta, estirat de costat sobre el braç esquerre, quiet, escoltant-la. Espatlles ben marcades i les cuixes fortes. Se la mirava amb aquells ulls...

    Ell: i què?

    Ella, somrient: és que em sembla que no sóc el que la teva mare voldria per a tu. No sóc de família benestant, no tinc influències, no tinc ni carrera universitària... Tampoc no tinc propietats. Tinc cabells blancs (que vol dir que ja no sóc tan jove com tu), tinc canalla...

    Ell: sí. I també em tens a mi.

    Ella: ja... però pensa-t'ho bé perquè crec que no sóc el que s'en diu un "bon partit". 

    Ell s'incorpora a poc a poc i s'aproxima cap a ella, amb aquella mirada i, agafant-la per la cua li diu: "shhhhh, vine cap aquí, criatura"...

  • Unint punts

    De vegades m'arriben missatges. Sense haver-ho demanat, m'arriben missatges per vies diverses: una trucada, una cançó, un llibre, un vídeo, animals, un cartell enganxat a la paret d'un pàrquing, troballes inesperades... Molts cops no són ni respostes a res que m'hagi preguntat conscientment. Només és informació que m'arriba i que per una o altra raó, de vegades no puc ignorar. A tots ens n'arriben de missatges en realitat.

    El que em passa, de vegades, és que a partir de la informació que m'arriba, no puc evitar començar a fer associacions mentalment. 

    Avui m'ha arribat aquest vídeo. He hagut d'esperar unes hores per a poder veure'l fins al final:

    I just quan s'ha acabat, m'ha vingut al cap una peli que vaig veure fa un parell d'anys: Collateral Beauty (Belleza oculta): 

    Després de veure la peli el primer cop, el que em va venir al cap és que la persona (o persones) que van escriure la història sabien molt bé de què estaven parlant.

    I ara, després de veure el primer vídeo, m'ha vingut al cap l'escena on la terapeuta li parla al protagonista de la peli sobre "la belleza oculta". Associació: The Bliss (primer vídeo).

    He pensat que ella li estava parlant a ell d'una de les etapes del "despertar espiritual". Que tant me fa si és la 2, la 6 o la 25. Entre d'altres coses perquè no tinc clar que els processos emocionals de cadascú es puguin o s'hagin de classificar. Perquè són això: processos. S'han de travessar; s'han de viure, no classificar. I perquè el treball personal no acaba mai.

    Així que aquí estic: "joining the dots" i apuntant coses al meu quadern perquè no se'm oblidin.

    El que no sé és què m'ha impulsat a publicar això avui però segur que, si cal, ja m'arribarà la resposta :)

  • Com fer un regal de Reis espatarrant

    O com fer un Llibre-Monstre dels que surten a les pelis ;P

    Es tracta de fer el següent:

    • Pels volts de Nadal, fes un viatge a una gran capital europea.

    Si viatges amb familia, -vull dir amb canalla- fes una ullada a l'agència Viatges4Kids. Són únics. S'ocupen de tot, hi posen cura en cada detall i t'ho entreguen tot de forma fantàstica.

    Em sap greu avançar informació i aixafar sorpreses però quan vam tenir tot el viatge lligat em van dir: "t'enviarem la documentació". Jo pensava que m'arribaria un sobre amb els bitllets d'avió, transfers, reserves d'hotel, etc. i resulta que em ve un missatger amb una maleta de cartró. Si, sí, una maleta:

    Apart d'una carpeta amb la documentació, hi havia un llibret amb tota la documentació repetida però més petita i enquadernada per dur-la tota junta a la bossa, suggeriments d'on anar i què fer si plou, si fa sol..., una motxilla, una bufanda, la vareta d'Àlber, les ulleres i la carta d'admissió a la més prestigiosa escola de Màgia. Impossible no emocionar-te quan ho obres!

    I en tot el viatge no ens vam haver de preocupar de res més que de gaudir. Recomanable 100%

    • A part de passar-ho pipa i gaudir de la ciutat en aquesta època de l'any, fes moltes fotos, guarda tots els bitllets de metro, entrades, etc.
    • A la tornada, compra un quadern o àlbum per recopilar tot el material.

    No escatimis en detalls i enganxa, retalla, pinta tot el que vulguis. Jo he dibuixat un mussol que porta la carta d'admissió al bec, he enganxat entrades, monedes que ens vam trobar pel carrer..:

    I no t'oblidis de fer còpia de totes les fotos i vídeos del viatge en un CD i inclou-lo a l'àlbum:

    Quan ja ho tens tot, compres un tros de roba peluda, o... saps aquella catifeta que et van regalar i no t'acabava de fer el pes? Doncs ho fas servir per folrar el llibre. Pots utilitzar pistola de silicona calenta o bé cola forta, segons el material que li hagis d'enganxar.

    Sobretot, pren bé les mides i fes-ho sobre plàstic o algun material que no t'importi que es faci malbé, perquè la pots liar bastant. A casa sempre utilitzo el mateix "hule" per a fer experiments:

    Quan està sec, vas retallant la tela sobrant. La veritat és que quan portes una estona sembla que siguis un indi arrencant-li la cabellera a algú. Però el resultat val la pena!

    Per últim, compres uns botons i li enganxes a la portada com si fossin ulls (també amb silicona calenta). Pots rebaixar-li els pèls, com si fossis perruquera i així els ulls es veuran més:

    I si d'algun carnestoltes antic, tens alguna dentadura per casa, també l'hi pots posar:

    Si tens alguna vareta màgica, pots aprofitar i posar-la dins de l'espiral que enquaderna l'àlbum (jo he posat la que hi havia a la maleta de Viatges4Kids). Així, si has escrit algun conjur dins del llibre ja ho tindràs tot junt XD

    A mi m'agrada com ha quedat!:

    Doncs res, ara només queda embolicar-ho i que els Reis facin la seva feina.

    Per cert... ja saps a quina ciutat he anat i com es diu la pel.lícula, oi?

  • Adéu 2019

    Suposo que quan tens una certa edat i s'acosta el final de l'any, és inevitable fer una repassada per veure com ha anat tot plegat. A mi m'agrada fer aquest exercici.

    Quan era més jove no ho feia, ni feia els típics propòsits d'any nou ni res. Val a dir que ara, de propòsits d'any nou tipus "aniré al gimnàs" o "deixaré de fumar", tampoc no en faig. Però sí que em sembla important tenir almenys una idea clara de què voldries per a l'any següent.

    Com que cada dia faig fotos al cel, de tant en tant les vaig mirant, veig com canvia la llum conforme avancen les setmanes i penso: "noia, que ja estem al març i encara estem igual", o "Gemma, no et desviïs, que ho estàs fent bé"... el que em vagi sortint.

    I quan arriba final d'any m'agrada repassar l'agenda, buidar el pot dels bons moments, recuperar fotos i apuntar què ha estat el més significatiu de cada mes. Per tenir-ho present i fer balanç. Si tinc el disc dur ple de carpetes amb fotos, és senyal que he anat a força llocs i he fet coses que m'ha agradat fotografiar. Aquest ha estat un d'aquests anys :)

    Crec que acabo l'any millor del que el vaig començar. Segur que els que tinc més a prop em poden dir: vols dir que en el moment que et trobes ARA, pots dir que acabes millor? Sincerament crec que sí. Perquè no em baso en el que suposadament he aconseguit "de portes en fora" sinó en la feina que he fet de "portes endins". De debò que ara mirant-m'ho, em reafirmo en que he fet molta feina.

    2019 ha estat un any en què he après MOLT. He assistit a tallers i cursos molt diversos. He recuperat la constància i augmentat la concentració per agafar un llibre i no deixar-lo; i la veritat és que n'he llegit uns quants.

    He tornat a la música en diferents formes. Potser la més visible és el duet que hem fet amb la Laura i els bolos que ens han anat sortint. Però de petits projectes musicals al cap i a l'escriptori, en tinc més :)

    He conegut gent nova i he fet escapades a llocs on no havia estat mai. He tornat a escriure aquí al blog.

    Enguany ha estat un any de grans converses. D'aquelles que et refreden els cafès o les infusions i també d'aquelles que t'hauries de lligar el telèfon l'orella mentre vas fent el menjar per no deixar la trucada. Especialment si el de l'altra banda està a més de 600km de distància i, per tant, s'ha d'aprofitar el moment.

    He après moltes coses, especialment sobre mi mateixa. I n'he recordat d'altres que ja sabia. La vida, quina gran Mestra...

    He millorat la relació amb algunes persones i amb algunes altres no perquè per descomptat que durant el 2019 no tot han estat flors i violes. Per descomptat.

    He aconseguit coses importants per a mi. Algunes m'han costat i d'altres m'han costat MOLT realment. És impressionant com ens arribem a auto sabotejar si no hi posem mesures; com diu aquell: "God, rescue me from myself". I és que el treball amb un mateix no s'acaba mai. Però estic satisfeta. I no em fa res dir que algunes d'aquestes coses les he aconseguides amb AJUDA. Perquè ningú està mai sol en realitat.

    He viscut la cara menys amable (dir perillosa potser seria excessiu) de les xarxes socials.

    M'he endut petites i mitjanes sorpreses. Anava a dir algunes decepcions però això implicaria que tenia expectatives i la veritat és que ja d'expectatives "una o ninguna", com deia aquell acudit. Per tant sorpreses petites o mitjanes que, amb la perspectiva adequada, no han arribat a ser grans.

    Però tanco l'any amb molta feina feta, amb un viatge que feia temps que volia fer, amb un nou nivell de Reiki i amb la tranquil·litat de saber que ho he fet el millor que he sabut en cada moment.

    Per això als Reis d'Orient els demano consciència, pau, salut i amor. Et desitjo el mateix a tu. I també et desitjo Bones Festes :)

    Gràcies per ser-hi, si és que hi has estat, i gràcies a la vida per deixar-m'hi ser a mi. 

    Adéu 2019... Hola 2020!

  • Acció de gràcies

    Des de fa uns anys, cada cop que s'apropa Tots Sants s'obre un cert debat "Castanyada vs Halloween". 

    Personalment, no veig perquè no es poden celebrar les dues coses. No veig incompatible conservar la teva tradició i "adoptar-ne" una altra o fer-ne una barreja. És allò de que si ets dels Beatles no pots ser dels Rolling Stones i viceversa... A mi m'agraden unes coses d'uns, i unes coses dels altres. I no veig perquè he de triar :)

    La qüestió és que a mi m'agradaria adoptar i adaptar una tradició que no és nostra: Thanksgiving Day. 

    Temps enrere pensava que quan pogués fer-ho, m'agradaria reunir a gent que estimo, bàsicament amistats, i fer aquest sopar de celebració. I donar les gràcies perquè hi som, perquè podem estar junts, perquè així ho hem triat, per les coses que hem compartit i perquè no sabem si demà les coses seran d'una altra manera, així que celebrem-ho ara que podem.

    Ja se que podem fer això per Nadal però Nadal té tot el tema religiós (encara que cada cop menys gent pensi en això), allò de fer regals perquè toca... Preferiria deixar tot això al marge de la trobada.

    Que dius, dona, doncs llavors donem les gràcies cada dia, no? Sí, jo ja ho faig. Però em sembla bonic poder-te reunir un dia amb els qui són amics, si algú de la família hi cap, també, donar gràcies i celebrar que podem ser-hi. Com un cap de setmana qualsevol, val, però aquest dia marcat al calendari per si durant l'any no ens hem pogut trobar.

    Ara que tinc un espai propi he començat a fer-ho.

    L'any passat érem poquets. Els que havien de ser-hi, segurament. :)

    I avui també ens trobarem "uns quants poquets".

    Que no serà sopar d'estovalles i corbata, però també hi seran els que han de ser-hi. Ni més ni menys.

    Així que res, que em fa il.lusió i que a veure si podem fer-ho més vegades :)

Traductor